El Govern i les institucions cedeixen el protagonisme a la mobilització ciutadana, impulsada pel Tsunami Democràtic, per protegir-se d'una nova intervenció competencial
Manifestants protestant a l'aeroport del Prat
|
Adrià Costa
L'independentisme civil ha reaccionat des del moment en què el veredicte del Tribunal Suprem ha caigut a plom a primera hora del matí. Penes de presó d'entre 13 i 9 anys pels exmembres del govern per sedició i malversació que han estat considerades una "venjança". Poc a veure amb l'escenari "gestionable" de condemnes menys greus que entre bambolines auguraven alguns dirigents socialistes. L'escalada de la temperatura emocional ha aterrat al carrer, però no a les institucions. El rebuig verbal contundent a la sentència ha anat de la mà d'una cautela per no sortir del marc legal. "Hem de gestionar amb intel·ligència la situació", insisteixen els comandaments independentistes.
La jornada, farcida de convocatòries d'entitats com l'ANC, Òmnium i els CDR i iniciatives de diferents tipus, ha acabat pivotant en l'acció de l'anomenat Tsunami Democràtic per aturar l'aeroport més enllà dels talls intermitents de carreteres clau de la xarxa catalana -alguns dels quals s'han allargat fins a última hora- i les concentracions massives a les places arreu del territori, entre les quals una amb 30.000 persones a Vic. Durant tota la jornada, les interrupcions de vies i les protestes -de convocades i d'espontànies- s'han escampat com una taca d'oli arreu. Les han arrencat els estudiants al matí i han anat in crescendo fins a la publicació d'aquest article.
Mossos, en perfecta coordinació amb els cossos policials espanyols
Sense cares visibles i organitzats a través d'una xarxa clandestina, els impulsors del Tsunami Democràtic han sorprès amb la crida a aturar l'aeroport. L'acció ha aconseguit una adhesió de milers de persones i imatges inicialment imprevistes per les entitats que fins ara han pilotat el moviment. És la primera vegada que la mobilització va més enllà dels talls de vies i carreteres i posa en escac una gran infraestructura com la del Prat.
Enfrontaments amb els Mossos a les portes de l'aeroport del Prat Foto: José M. Gutiérrez
L'acció ha derivat en disturbis i càrregues policials dels cossos que han actuat conjuntament, però també en una conducta erràtica a l'hora de decidir tancaments i reobertura de línies de metro i tren davant d'una realitat: si romanien obertes, facilitaven l'accés a l'aeroport, però si es tancaven es contribuïa a aturar l'activitat de l'aeroport perquè dificultava l'accés de viatgers. El moviment ha buscat que la protesta tingués ressò també a Madrid intentant col·lapsar amb vehicles els accesos de l'aeroport madrileny de Barajas, un repte més ambiciós que no ha anat més enllà d'alguna retenció.
Enfrontaments amb la policia a les portes de l'aeroport del Prat Foto: Adrià Costa
Si l'actuació dels Mossos estava en el punt de mira, el cos policial català ha actuat en coordinació total amb Policia Nacional i Guàrdia Civil, un fet que resta arguments al govern espanyol per aplicar la llei de seguretat nacional i assumir el control del cos català. En tot cas, el fet que la resposta a la sentència es lideri des del carrer també pretén actuar d'escut davant d'una possible aplicació d'un 155.
Una sentència que és espasa de Dàmocles per a accions futures
En plena acció de milers de manifestants responent a la crida, la reacció des de la vessant política ha estat de baix perfil. Centrada en el terreny verbal de la denúncia i d'assenyalar que la sentència és contra "les idees" de l'independentisme. I és que al Govern són conscients que les condemnes que s'han fet públiques no deixen de ser una espasa de Dàmocles sobre accions futures i han arribat a la conclusió que l'anomenada "finestra d'oportunitat" no es pot obrir des de les institucions. De fet, tampoc s'ha aconseguit per ara consensuar una resposta concreta que vagi més enllà de la denúncia declarativa i l'esperonament a la mobilització, una divisió en la qual confia el govern de Pedro Sánchez perquè la reacció a la sentència no se sostingui en el temps.
Centenars de persones es dirigeixen a l'aeroport del Prat sota la pluja Foto: Adrià Costa
Una compareixença al Parlament -previsiblement aquesta setmana- i l'enviament de dues cartes per demanar una reunió urgent tant amb Sánchez com amb el rei Felip VI per abordar la "crisi" han estat les dues accions concretes anunciades per Torra. De totes les possibilitats que s'havien sospesat entre bambolines, des de la convocatòria d'un altre referèndum a l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència o de fer una aturada de país, no se n'ha impulsat cap.
En la declaració institucional del Govern en bloc amb el president del Parlament, Roger Torrent, i els principals representants parlamentaris, el president de la Generalitat ha reclamat l'amnistia dels condemnats i ha advertit l'estat espanyol que es tracta d'una sentència que condemna "dos milions de catalans". Sí que ha refermat de nou el compromís de seguir avançant "sense excuses" cap a l'objectiu de la República. Cap concreció, però, sobre el com.
Indignació. Venjança. Ràbia. Ferida profunda. Són algunes de les definicions més repetides entre els comandaments independentistes. A les portes de la seu d'ERC, que ha vist com el seu líder i els seus dirigents encaixaven les penes més llargues, el to ha estat de gravetat. Però, malgrat la duresa declarativa, no s'ha anat més enllà de fer crides a la mobilització. El vicepresident Pere Aragonès i també Roger Torrent han demanat respondre des del carrer a un Estat "corrupte i covard". Segons Aragonès, l'Estat s'atreveix amb "nou demòcrates però no amb dos milions de persones". Gabriel Rufián, per la seva banda, ha demanat que ara toca que Catalunya "dicti sentència" a les urnes a les eleccions del 10-N.
Des de Brussel·les, que torna a ser focus amb la reactivació de l'euroordre de detenció contra Carles Puigdemont, també s'ha situat en la protesta civil el principal vector de la resposta. "Hem de mobilitzar-nos i hem de fer sentir la nostra veu. Hi ha moltes maneres i totes han de ser democràtiques i no-violentes", ha dit l'expresident, que ha demanat respondre "amb més força que mai".
Fortes càrregues a les portes de l'aeroport del Prat Foto: Martí Urgell
I si bé tots els accents de l'independentisme han abonat la participació en la protesta pacífica, les declaracions des de la Moncloa han estat un incentiu més. La indignació en les cúpules de JxCat i ERC pel fet que Sánchez hagi considerat "exemplar" la sentència i que hagi tancat la porta a l'indult -en contra, per exemple, de la possibilitat que havia apuntat el líder del PSC, Miquel Iceta- no ha fet més que sumar més malestar a l'escenari de condemnes dures. Els comuns, encapçalats per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'han sumat a la denúncia de la "crueltat" de la sentència i han demanat a Sánchez "empatia" per trobar la fórmula que alliberi els condemnats.
Aquest dimarts, el Govern es reunirà per analitzar quina és la radiografia de la situació i, previsiblement, el president compareixerà al Parlament el dijous. La dimensió, la intensitat i la sostenibilitat de la protesta són, per ara, una incògnita. Però la sentència no ha fet més que empitjorar un conflicte pel qual, probablement, no dormirà Quim Torra, però tampoc el president en funcions Pedro Sánchez camí del 10-N.
VÍDEO L'acció del Tsunami Democràtic a l'aeroport del Prat, resumida en dos minuts:
.jpg)
