Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Sentència de l'1-O

Marchena s'equivoca i carrega a Bassa el control de les escoles en comptes de Ponsatí

Bassa va assumir la gestió directa dels locals de la seva competència, com els centres cívics i els albergs, però va ser la consellera d'Ensenyament qui va recollir les claus dels centres educatius

per Roger Tugas Vilardell , 14 d'octubre de 2019 a les 13:29 |
Dolors Bassa, en un moment del judici al Suprem.
L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha patit una de les condemnes més dures de la sentència de l'1-O, de fins a 12 anys de presó per delictes de sedició i malversació agreujada. El text de Manuel Marchena, però, erra en un punt clau, ja que situa com un dels fonaments de la pena que Bassa va assumir el control dels centres educatius per facilitar-ne l'ús com a col·legis electorals.

Malgrat tot, el cert és que Bassa va dictar una resolució en què assumia la gestió dels centres de la seva competència, durant el cap de setmana del referèndum, els quals eren els centres cívics i albergs. Igualment, la consellera d'Educació, Clara Ponsatí, va dictar una ordre similar en relació a les escoles i instituts, una responsabilitat que ara el Suprem atribueix a Bassa, contribuint així a augmentar els anys de presó.


Entre els fets provats, la sentència dictamina que "el 29 de setembre de 2017, la senyora Dolors Bassa va retirar als funcionaris d'Ensenyament i Treball, de què els seus departaments era titular, la competència sobre els centres de votació, assegurant la disponibilitat dels centres". Un fet que no és cert, ja que Ponsatí va fer-ho en relació als equipaments d'Ensenyament, mentre que Bassa, en els de Treball, Afers Socials i Famílies -els quals eren menys que la quantitat d'escoles i instituts usats-.

Participant en Escoles Obertes


Un altre dels fets provats per Marchena insisteix que, en relació a la campanya Escoles Obertes, Bassa va intervenir "en la seva posada en marxa i desenvolupament" i "per alliberar de responsabilitats als directors dels centres i garantir que l'ordre de disponibilitat havia de ser acatada per tots, va reclamar per a si la competència ordinària dels directors responsables dels centres afectats". Un fet, de nou, fals, ja que va ser Ponsatí que va fer-se amb el control dels centres on es va desenvolupar la campanya Escoles Obertes.

Per justificar la pena per sedició a Bassa, la sentència afegeix també que, "en relació amb l'ús dels locals, la consellera Bassa va tenir una intervenció decisiva de cara a garantir la seva disponibilitat per al referèndum, blindant-los davant una eventual negativa dels seus directors a l'obertura". "Per evitar riscos i que iniciatives individuals poguessin interferir en el pla traçat, el dia 28 de setembre i fins a les 07:00 del dia 2 d'octubre, va reclamar per a si la competència de tots els directors responsables dels centres afectats", incloent-hi de nou tant el control de centres cívics com educatius.


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació