14
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
15:31h
Amb l'ebullició de la protesta in cescendo al carrer i els condemnats paint la sentència d'entre 13 i 9 anys de presó, el Govern en bloc encapçalat pel president la Generalitat, Quim Torra, ha comparegut per exigir l'amnistia del tots els sentenciats. "La sentència es fa extensiva a milions de catalans", ha lamentat Torra, que ha avançat que sol·licitarà comparèixer aquesta mateixa setmana al Parlament i enviarà cartes tant al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com al rei, per tal de reunir-s'hi de forma "urgent" per abordar la "crisi" de l'escenari obert.
A la galeria Gòtica, espai avesat a allotjar les declaracions solemnes, no només hi han comparegut els membres de l'executiu, sinó també el president del Parlament, Roger Torrent, i els principals representants parlamentaris dels partits independentistes. Tot plegat, el primer episodi de la resposta institucional a la sentència.
El president de la Generalitat ha explicitat el "rebuig" a la sentència, que considera "injusta i antidemocràtica" i ha insistit que condemnar els exmembres d'un Govern que van complir amb allò que prometia el seu programa electoral és "un insult a la democràcia i un menyspreu a la societat catalana". Tot plegat, ha argumentat Torra, és fruit de la "venjança" d'un Estat que ha sotmès l'independentisme a un "judici polític" i desatén el dret a l'autodeterminació recollit a tractats internacionals que Espanya ha subscrit.
"Fer un referèndum no és cap delicte ni està contemplat com a tal al codi penal", ha afirmat tot recordant una de les premisses utilitzades per la defensa dels condemnats per reivindicar que l'1-O no va ser un delicte. Per tot plegat, el Govern demana la llibertat dels condemnats. "Exigim la fi de la repressió i la llibertat de presos i exiliats, inclosa l'amnistia. El camí de la solució dels conflictes és sempre la paraula, el vot i la llibertat", ha afirmat Torra. El president també ha emmarcat "l'amenaça, la presó i el càstig" imposat per l'Estat com una "herència de la dictadura" franquista.
Com ja ha fet les darreres setmanes, Torra s'ha compromès a "avançar en el camí cap a la República" sense excuses tot advertint que la "repressió" no servirà perquè l'independentisme es faci enrere. També ha cridat a la societat catalana a respondre des de la "serenitat, determinació, fermesa, civisme i caràcter pacífic".
Per ara, les dues accions concretes anunciades des del front institucional és la sol·licitud per part del president de la Generalitat per comparèixer al Parlament -previsiblement en un ple monogràfic que se celebrarà aquesta mateixa setmana- i l'enviament de dues cartes. Una, al president del govern espanyol, Pedro Sánchez; i l'altra al rei Felip VI. L'objectiu, ha dit Torra, és el d'afrontar en una reunió de caràcter urgent la "crisi" que obre la publicació de la sentència.
▶️ #Presdident@QuimTorraiPla: “El Govern i jo rebutgem aquestes sentències, per injustes i antidemocràtiques, per formar part d’un judici polític i d’una causa general contra el dret a l’autodeterminació de Catalunya a i l’independentisme" pic.twitter.com/LjAsfoBTFB
— Govern. Generalitat (@govern) October 14, 2019
A la galeria Gòtica, espai avesat a allotjar les declaracions solemnes, no només hi han comparegut els membres de l'executiu, sinó també el president del Parlament, Roger Torrent, i els principals representants parlamentaris dels partits independentistes. Tot plegat, el primer episodi de la resposta institucional a la sentència.
El president de la Generalitat ha explicitat el "rebuig" a la sentència, que considera "injusta i antidemocràtica" i ha insistit que condemnar els exmembres d'un Govern que van complir amb allò que prometia el seu programa electoral és "un insult a la democràcia i un menyspreu a la societat catalana". Tot plegat, ha argumentat Torra, és fruit de la "venjança" d'un Estat que ha sotmès l'independentisme a un "judici polític" i desatén el dret a l'autodeterminació recollit a tractats internacionals que Espanya ha subscrit.
Quim Torra: "L'amenaça, la presó i el càstig és una herència de la dictadura"
"Fer un referèndum no és cap delicte ni està contemplat com a tal al codi penal", ha afirmat tot recordant una de les premisses utilitzades per la defensa dels condemnats per reivindicar que l'1-O no va ser un delicte. Per tot plegat, el Govern demana la llibertat dels condemnats. "Exigim la fi de la repressió i la llibertat de presos i exiliats, inclosa l'amnistia. El camí de la solució dels conflictes és sempre la paraula, el vot i la llibertat", ha afirmat Torra. El president també ha emmarcat "l'amenaça, la presó i el càstig" imposat per l'Estat com una "herència de la dictadura" franquista.
Com ja ha fet les darreres setmanes, Torra s'ha compromès a "avançar en el camí cap a la República" sense excuses tot advertint que la "repressió" no servirà perquè l'independentisme es faci enrere. També ha cridat a la societat catalana a respondre des de la "serenitat, determinació, fermesa, civisme i caràcter pacífic".
Per ara, les dues accions concretes anunciades des del front institucional és la sol·licitud per part del president de la Generalitat per comparèixer al Parlament -previsiblement en un ple monogràfic que se celebrarà aquesta mateixa setmana- i l'enviament de dues cartes. Una, al president del govern espanyol, Pedro Sánchez; i l'altra al rei Felip VI. L'objectiu, ha dit Torra, és el d'afrontar en una reunió de caràcter urgent la "crisi" que obre la publicació de la sentència.