El Govern prioritzarà preservar les institucions en el xoc amb l'Estat per la sentència

A finals d'agost del 2018, un alt dirigent independentista es va reunir amb Quim Torra de forma discreta. El president, que en la primera trobada del Govern després de les vacances d'aquell estiu va assegurar que no acataria la sentència del Tribunal Suprem -encara quedaven mesos perquè arrenqués el judici a Madrid-, li va assegurar que, un cop conegut el veredicte, es plantejava aixecar la suspensió de la declaració de la independència. Un posicionament que, amb el pas del temps, ha anat perdent força i adeptes, tant dins com fora del Govern. Amb la sentència a punt de fer-se pública, el president manté l'objectiu final, però el marc general és cada vegada més complex.

Són dies convulsos a Palau, pendents com estan el president i tot el Govern del contingut detallat de la sentència contra els líders independentistes pels fets de la tardor del 2017. Torra, que va arribar al poder fa un any i cinc mesos, afronta el moment decisiu de la legislatura amb dues premisses damunt la taula: tornar a exercir els drets negats per la justícia espanyola -l'autodeterminació, fonamentalment- i, al mateix temps, preservar les institucions. El govern espanyol en funcions, ràpid, ja ha demanat al Tribunal Constitucional (TC) que adverteixi personalment els membres de l'executiu català en cas que transitin la desobediència o bé promoguin l'autodeterminació.

El context, d'una banda i de l'altra, és de molta pressió per al gabinet encapçalat per Torra. Una de les consignes que es repeteixen de portes endins per part de sectors més pragmàtics -i dels que, aparentment, no ho són tant- de l'independentisme governamental és que la Generalitat "no es pot permetre" un nou 155. També avisen que la intervenció podria afectar de forma més integral l'administració en àmbits com l'escola, els Mossos i els mitjans públics de comunicació catalans.

Dirigents consultats alerten que una nova intervenció de l'Estat podria anar més enllà del 155 i afectar els Mossos, l'escola i els mitjans públics

L'amenaça és palpable, perquè la campanya electoral del 10-N ha portat el PSOE a endurir el discurs, i el record de l'octubre de fa dos anys és viu a l'administració. Dins del Govern hi conviuen dues ànimes: una que aposta més per la "confrontació democràtica" -liderada per Torra, seguint també el discurs de Carles Puigdemont des de Waterloo- i una altra que crida -en privat- a "preservar les institucions" i continuar l'acció de Govern al marge de què passi amb la sentència. El vicepresident Pere Aragonès, aquesta setmana al Parlament, va reclamar "mirada llarga" i "mà estesa" com a divises per als propers mesos, en la línia del que teoritza Oriol Junqueras des de Lledoners. El consens, això sí, passa per evitar al màxim posar en risc les institucions.

Al seu torn, però, els més partidaris de la confrontació -el president i el seu entorn, més reduït que en el cas dels seus predecessors- insisteixen que la sentència servirà per posar rumb altre cop cap a la independència. Dues paraules -sentència i independència- que rimen i que formen part dels lemes de precampanya de Junts per Catalunya (JxCat). Els consellers més allunyats de l'estratègia de Torra, que reserven les crítiques a l'àmbit privat amb l'argument de la "lleialtat" cap al president, en ressalten el seu caràcter "activista", i adverteixen dels riscos de no actuar "amb intel·ligència".

Un discurs que també té translació en personalitats rellevants per al sobiranisme, especialment de portes endins, com és el cas de l'expresident Artur Mas. L'exlíder de Convergència, al seu despatx del Palau Robert, segueix rebent dirigents de primera fila i els trasllada la necessitat de no arribar a "cap punt de no-retorn", com va passar fa dos anys. De moment, el Govern descarta parlar de desobediència institucional -Torra defensa la civil com un "dret", ara que s'obrirà un nou cicle de mobilitzacions- i deixa el protagonisme al carrer. L'ANC, Òmnium i el Tsunami Democràtic lideraran les marxes.

En paral·lel, però, el Parlament és l'escenari escollit per Torra a l'hora de portar la seva proposta per respondre a la sentència. Sobre aquesta qüestió, el president de la cambra, Roger Torrent, ha explicat aquest dissabte en una entrevista al FAQS que convocarà un ple específic per donar resposta a la sentència. Fonts parlamentàries insisteixen, però, que el debat pot enverinar-se "i acabar votant quaranta propostes de resolució".

La qüestió es va debatre la setmana passada al grup parlamentari d'ERC. El president de la cambra, en la línia de Carme Forcadell, ja està advertit personalment pel Tribunal Constitucional (TC) i qualsevol pas que l'Estat interpreti com a subversiu respecte l'ordenament legal li pot complicar el futur.

Tensió institucional

La preocupació a Palau també té a veure amb els Mossos d'Esquadra. El cos, responsable de l'ordre públic a Catalunya, haurà d'afrontar les mobilitzacions de les entitats i del Tsunami, aquestes últimes menys previsibles. No és cap secret que a Torra li desagraden les imatges de la policia catalana carregant contra manifestants independentistes -qüestió que ha comportat topades entre Presidència i Interior al llarg de la legislatura- i que els canvis a la cúpula política del cos no són casuals. Pere Ferrer, nou director dels Mossos, i Eduard Sallent, comandant en cap des del juny, hauran d'interlocutar amb els cossos estatals de cara al desplegament previst.

JxCat descarta noves eleccions, fins i tot en cas que Torra sigui inhabilitat, però ERC no descarta cap escenari: la sentència tindrà conseqüències en el calendari més immediat

Les paraules d'aquesta setmana de Pedro Garrido, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, fan retornar el clima de desconfiança policial de la tardor del 2017. El Govern, en un nou episodi de tensió institucional, va demanar la dimissió de Garrido, que amb el seu discurs va deixar clar que -com va passar fa dos anys- l'Estat es pren seriosament la capacitat mobilitzadora de l'independentisme i té pensat aplicar la mateixa recepta, si arriba el cas. Els sobiranistes més moderats lamenten aquests dies en privat que paraules com les de Garrido "invaliden tots els esforços per al diàleg".

El diàleg mai ha acabat d'aterrar en qüestions concretes al llarg de la legislatura, que arriba al seu punt culminant a partir de dijous. Junts per Catalunya (JxCat) no vol eleccions ni tan sols en cas d'inhabilitació de Torra -aposten per triar un altre candidat, segons l'entorn presidencial-, però ERC no ho veu tan clar. Diverses conselleries consultades indiquen que, passi el que passi, ja res serà el mateix. I això inclou situar unes noves eleccions catalanes en l'horitzó, sobretot si les condemnes són dures i la resposta al carrer és massiva. La Generalitat viu immersa en diversos comptes enrere i el primer d'ells, el de la sentència, és a punt de concloure el seu recorregut.