15
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
19
d'octubre
a les
16:49h
Després de dies d'espera i especulacions, la sentència del Tribunal Suprem ja és un fet. S'obre una nova etapa que comportarà un debat intens sobre el veredicte que també serà jurídic. Per això hem preguntat a quatre juristes de prestigi perquè ens analitizin el veredicte, què significa i què pot venir a partir d'ara. Són Magda Oranich, advocada; Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona (UB); Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); i Javier Pérez Royo, de la Universitat de Sevilla.
1. El judici de l'1-O ha estat just?
2. Quina valoració fa del fet que el tribunal hagi descartat la rebel·lió, delicte sobre el qual s'ha basat el relat contra els processats?
3. Quin impacte tindrà la sentència en la resta de judicis que estan per venir, les euroordres i la justícia europea?
Magda Oranich: "Hi ha una contradicció entre fets provats i les penes"
1. No ha estat un judici just. S'ha negat el dret a un jutge predeterminat perquè era el TSJC el que havia d'haver jutjat. El Suprem només pot jutjar en casos de terrorisme o que afectin tot el territori estatal. En la sentència es reconeix que en cap moment va estar en perill la integritat de l'Estat, cosa que per llei ha d'implicar rebaixar els delictes en un o dos graus. Hi ha una evident contradicció entre els fets provats (que s'arriben a definir de "quimera") i les penes que s'imposen.
2. Mai vaig creure que se'ls condemnés per rebel·lió. El tribunal d'Schleswig-Holstein ja ho va deixar molt clar. Se'ls va acusar de rebel·lió per poder inhabilitar els dirigents processats. Ara s'ha tret la rebel·lió però amb la malversació han pogut incrementar les penes.
3. És més preocupant l'impacte que la sentència pot tenir en els altres judicis, com el del major Trapero del mes de gener, que no pas pel que fa a les euroordres o a la justícia europea. Sobre el judici a Trapero, cal pensar que el que estableix el Tribunal Suprem pot tenir pes en els processos que vinguin.
Joan Queralt: "Ha estat un judici venjatiu"
1. No. Ha estat un judici venjatiu amb l'objectiu d'excloure l'independentisme del joc polític. La sentència trenca amb el principi de legalitat i arriba a dir que l'alçament violent és de la gent asseguda a terra que és obligada a aixecar-se per la força de la policia perquè havien de preveure que les forces de seguretat intervindrien. La malversació apareix molt desdibuixada perquè no apareix el perjudici en les caixes públiques que ha d'implicar.
2. Amb la sedició i descartant rebel·lió, intenten fer passar bou per bèstia grossa. En la sentència es parla de dret comparat, però no hi ha massa referències concretes. El fet de descartar la rebel·lió és una patacada a la Fiscalia, que no pot recórrer la sentència. I això que amb quatre fiscals havien tret el millor del rebost. Descartar rebel·lió implica que els qui parlaven de cop d'estat han quedat desmentits.
3. Pot tenir el seu pes en els propers judicis, pensant en el que afrontaran els caps dels Mossos, però és incert de dir, ara. No tindrà cap incidència en la justícia europea i dubto que en tingui en les euroordres. La legislació europea, a més, rebutja les extradicions per motius polítics i la sentència deixa molt clar que s'ha tractat d'un judici polític.
Mercè Barceló: "Cap país europeu té la sedició al seu codi penal"
1. En aquest procés s'ha produït vulneració de drets processals. Hi ha hagut proves cabdals que no s'han pogut practicar, com va passar amb els vídeos dels fets jutjats. No s'ha respectat el principi de jutge predeterminat. Hi ha hagut fets com que Carme Forcadell, que tenia la mateixa responsabilitat que la resta de la mesa del Parlament, ha estat jutjada pel Suprem i no pel TSJC. No, no ha estat un judici just.
2. No té tanta rellevància perquè els han caigut quasi els mateixos anys de presó. La sedició forma part del mateix capítol de desordres públics, que tenen la pau pública com a bé jurídic, i en canvi les penes són enormes. És una sentència, a més, molt dolenta tècnicament. Manquen molts raonaments. Es despatxen en poques pàgines assumpres molt greus. Per ser una sentència històrica s'hi haurien d'haver lluït més.
3. Crec que tindrà poca incidència en el que afecta a les euroordres i no canviarà res pel que fa a la instància europea. Pràcticament cap país europeu té la sedició en el seu codi penal. Sobre com pot afectar els judicis pendents, crec que encara cal esperar i analitzar més a fons la sentència.
Javier Pérez Royo: "Aquesta sentència tindrà molt de recorregut a Europa"
1. La meva interpretació és que això ha estat una persecució política disfressada de procés judicial. Una maniobra que s'inicia amb l'aplicació de l'article 155 i l'endemà la fiscalia activa la querella davant l'Audiència Nacional. És una operació de càstig al nacionalisme fent ús forçat de determinats preceptes del codi penal. Després, també ha volgut ser mig salomònica a la seva manera, rebutjant rebel·lió.
2. Que hagin rebutjat el delicte de rebel·lió és importantíssim. Tot el procés, des de la instrucció a les mesures cautelars, estava basat en la rebel·lió. El Suprem, que sabia que no podria acusar per rebel·lió, va voler fos la mesa del Parlament la que suspengués els parlamentaris. Perquè en cas de recurs no es pogués dir que ho havia fet el tribunal. S'ha jugat amb trampes permanentment. Com el fet de fer pública la sentència quan comença l'acció prejudicial en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
3. Previsiblement, Trapero té més possibilitats de ser condemnat. L'Audiència Nacional seguirà la jurisprudència del Suprem. En canvi, jo no veig que hi hagi canvis pel que fa a les euroordres. Puigdemont ja té una decisió d'un tribunal alemany segons la qual no se'l pot jutjar a Espanya per rebel·lió o sedició. I la pot fer valer. Pel que fa al TJUE, crec que aquesta sentència té molt de recorregut.
1. El judici de l'1-O ha estat just?
2. Quina valoració fa del fet que el tribunal hagi descartat la rebel·lió, delicte sobre el qual s'ha basat el relat contra els processats?
3. Quin impacte tindrà la sentència en la resta de judicis que estan per venir, les euroordres i la justícia europea?
Magda Oranich, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Magda Oranich: "Hi ha una contradicció entre fets provats i les penes"
1. No ha estat un judici just. S'ha negat el dret a un jutge predeterminat perquè era el TSJC el que havia d'haver jutjat. El Suprem només pot jutjar en casos de terrorisme o que afectin tot el territori estatal. En la sentència es reconeix que en cap moment va estar en perill la integritat de l'Estat, cosa que per llei ha d'implicar rebaixar els delictes en un o dos graus. Hi ha una evident contradicció entre els fets provats (que s'arriben a definir de "quimera") i les penes que s'imposen.
"És més preocupant l'efecte de la sentència en els propers judicis que en les euroordres"
2. Mai vaig creure que se'ls condemnés per rebel·lió. El tribunal d'Schleswig-Holstein ja ho va deixar molt clar. Se'ls va acusar de rebel·lió per poder inhabilitar els dirigents processats. Ara s'ha tret la rebel·lió però amb la malversació han pogut incrementar les penes.
3. És més preocupant l'impacte que la sentència pot tenir en els altres judicis, com el del major Trapero del mes de gener, que no pas pel que fa a les euroordres o a la justícia europea. Sobre el judici a Trapero, cal pensar que el que estableix el Tribunal Suprem pot tenir pes en els processos que vinguin.
El penalista Joan Queralt. Foto: Adrià Costa
Joan Queralt: "Ha estat un judici venjatiu"
1. No. Ha estat un judici venjatiu amb l'objectiu d'excloure l'independentisme del joc polític. La sentència trenca amb el principi de legalitat i arriba a dir que l'alçament violent és de la gent asseguda a terra que és obligada a aixecar-se per la força de la policia perquè havien de preveure que les forces de seguretat intervindrien. La malversació apareix molt desdibuixada perquè no apareix el perjudici en les caixes públiques que ha d'implicar.
2. Amb la sedició i descartant rebel·lió, intenten fer passar bou per bèstia grossa. En la sentència es parla de dret comparat, però no hi ha massa referències concretes. El fet de descartar la rebel·lió és una patacada a la Fiscalia, que no pot recórrer la sentència. I això que amb quatre fiscals havien tret el millor del rebost. Descartar rebel·lió implica que els qui parlaven de cop d'estat han quedat desmentits.
"En descartar-se rebel·lió, els qui parlaven de cop d'estat han quedat desmentits"
3. Pot tenir el seu pes en els propers judicis, pensant en el que afrontaran els caps dels Mossos, però és incert de dir, ara. No tindrà cap incidència en la justícia europea i dubto que en tingui en les euroordres. La legislació europea, a més, rebutja les extradicions per motius polítics i la sentència deixa molt clar que s'ha tractat d'un judici polític.
Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional. Foto: Adrià Costa
Mercè Barceló: "Cap país europeu té la sedició al seu codi penal"
1. En aquest procés s'ha produït vulneració de drets processals. Hi ha hagut proves cabdals que no s'han pogut practicar, com va passar amb els vídeos dels fets jutjats. No s'ha respectat el principi de jutge predeterminat. Hi ha hagut fets com que Carme Forcadell, que tenia la mateixa responsabilitat que la resta de la mesa del Parlament, ha estat jutjada pel Suprem i no pel TSJC. No, no ha estat un judici just.
"És una sentència molt dolenta tècnicament. Per ser històrica, s'hi havien d'haver lluït més"
2. No té tanta rellevància perquè els han caigut quasi els mateixos anys de presó. La sedició forma part del mateix capítol de desordres públics, que tenen la pau pública com a bé jurídic, i en canvi les penes són enormes. És una sentència, a més, molt dolenta tècnicament. Manquen molts raonaments. Es despatxen en poques pàgines assumpres molt greus. Per ser una sentència històrica s'hi haurien d'haver lluït més.
3. Crec que tindrà poca incidència en el que afecta a les euroordres i no canviarà res pel que fa a la instància europea. Pràcticament cap país europeu té la sedició en el seu codi penal. Sobre com pot afectar els judicis pendents, crec que encara cal esperar i analitzar més a fons la sentència.
Javier Pérez Royo, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Javier Pérez Royo: "Aquesta sentència tindrà molt de recorregut a Europa"
1. La meva interpretació és que això ha estat una persecució política disfressada de procés judicial. Una maniobra que s'inicia amb l'aplicació de l'article 155 i l'endemà la fiscalia activa la querella davant l'Audiència Nacional. És una operació de càstig al nacionalisme fent ús forçat de determinats preceptes del codi penal. Després, també ha volgut ser mig salomònica a la seva manera, rebutjant rebel·lió.
2. Que hagin rebutjat el delicte de rebel·lió és importantíssim. Tot el procés, des de la instrucció a les mesures cautelars, estava basat en la rebel·lió. El Suprem, que sabia que no podria acusar per rebel·lió, va voler fos la mesa del Parlament la que suspengués els parlamentaris. Perquè en cas de recurs no es pogués dir que ho havia fet el tribunal. S'ha jugat amb trampes permanentment. Com el fet de fer pública la sentència quan comença l'acció prejudicial en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
"Això ha estat una persecució política disfressada de procés judicial"
3. Previsiblement, Trapero té més possibilitats de ser condemnat. L'Audiència Nacional seguirà la jurisprudència del Suprem. En canvi, jo no veig que hi hagi canvis pel que fa a les euroordres. Puigdemont ja té una decisió d'un tribunal alemany segons la qual no se'l pot jutjar a Espanya per rebel·lió o sedició. I la pot fer valer. Pel que fa al TJUE, crec que aquesta sentència té molt de recorregut.