Dia de la Hispanitat

Una Hispanitat enverinada per la sentència del Suprem

La festa nacional espanyola ha estat els darrers anys un termòmetre de la temperatura del Madrid polític, que continua sent un feu de la dreta més dura

per Pep Martí , 11 d'octubre de 2019 a les 20:30 |
El rei Felip VI, durant la desfilada de la Hispanitat de l'any passat | Casa Reial
La Festa de la Hispanitat arriba aquest any amb un aire especial, el de l'espera. La desfilada militar a Madrid davant de Felip VI se celebrarà quan queden pocs dies per conèixer la sentència del Tribunal Suprem, que posarà a prova la capacitat de resposta del sobiranisme i l'habilitat de gestionar l'escenari per part del govern espanyol.  

Aquest 12-O arriba especialment enverinat. La polèmica encetada per la intervenció del general cap de la Guàrdia Civil a Catalunya en la festa de l'institut armat, amb atacs al sobiranisme i referències crítiques als Mossos i al·lusions al judici de l'1-O i als processos que vindran va deixar astorats molts dels presents. Poques vegades s'ha fet més evident la trencadissa entre les forces de seguretat de l'Estat i la majoria de la societat catalana. El Govern ha demanat a l'executiu espanyol el cessament del militar.    


La desfilada servirà també per copsar l'ambient polític que es viu a Madrid, que continua sent un feu de la dreta espanyola, com van demostrar les eleccions municipals i autonòmiques del maig. I això es nota en un dia com la festa de la Hispanitat. L'any passat, Pedro Sánchez, que vivia el primer 12 d'octubre des de la Moncloa, va ser objecte d'una sorollosa escridassada.   

12-O, "zona nacional"


La festa nacional espanyola ha estat els darrers anys un termòmetre del pols polític estatal. També ha estat patrimonialitzada pels sectors més reaccionaris de la societat espanyola, independentment de quin fos el govern. Encara es recorden les escridassades que solia rebre José Luis Rodríguez Zapatero per part d'un sector del públic.

L'any 2012, la primera celebració amb Mariano Rajoy a la Moncloa, la desfilada va tenir lloc poques setmanes després de la reunió amb Artur Mas pel pacte fiscal

L'any 2012, la primera celebració amb Mariano Rajoy a la Moncloa, la desfilada va tenir lloc poques setmanes després de la reunió amb l'expresident Artur Mas, quan Rajoy va tancar la porta al pacte fiscal i el Mas va enfilar el camí del procés. En aquella ocasió, Catalunya va compartir protagonisme amb els efectes de la crisi i les retallades, que, de fet, també van afectar la desfilada (de 2,8 milions a 900.000 euros i reducció d'unitats presents). 

A més procés, més soldats

Encara que el pressupost de la festa s'ha anat reduint per la crisi, és curiós com la presència de soldats s'ha incrementat a mesura que el procés sobiranista avançava. Així, l'any 2016 van desfilar 3.000 soldats. L'any 2017, dotze dies després del referèndum i nou del discurs de Felip VI, van passar davant dels reis 3.900 soldats, 84 vehicles i 78 aeronaus. I una dada significativa: hi van participar, per primer cop en molts anys, membres de la Policia Nacional (la Guàrdia Civil sempre hi és present). Aquest any desfilaran uns 4.200 efectius, 150 vehicles i 72 aeronaus.   

El lema escollit enguany per celebrar la Hispanitat a Madrid és "Compromesos amb la pau", lluny d'altres edicions més abrandades

És interessant veure els lemes triats en cada ocasió. "El dia de tots", bastant asèptic, va ser el del 2016. L'any següent, l'ambient havia canviat. "Orgullosos de ser espanyols" va ser el que va elegir el ministeri de Defensa el 2017, segurament per compensar el desgast de la imatge d'Espanya després de la jornada de l'1 d'octubre. Com a anècdota cal recordar que el vídeo publicitari de Defensa mostrava imatges de la vida quotidiana, entre elles una família menjant calçots. Aquest any, el lema és "Compromesos amb la pau", incidint en les missions internacionals de les forces armades espanyoles.     

Una festa qüestionada

La festa del 12 d'octubre ha viscut moltes vicissituds, conseqüència de les dificultats de bastir un projecte nacional espanyol consensuat. Va ser el 1918 quan va ser establerta com a festa nacional. Al segle XIX, els liberals espanyols havien fet del 2 de Maig la jornada emblemàtica. Era el dia en què el poble de Madrid es va alçar contra els francesos. Però per la seva càrrega popular, la data era odiada pels absolutistes, que quan van governar, amb Ferran VII, la van suprimir. En sectors més liberals s'havia preferit el 6 de desembre com a dia nacional. Aquí podeu trobar més informació sobre la història de la festa de la Hispanitat, reflex de la història recent d'Espanya. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació