12
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
13
d'octubre
a les
20:42h
Fabián Báez i María Jesús Apraez són dos veïns de Barcelona que s'exposen a quedar-se sense casa. Tots dos van comprar un pis abans de la crisi, a través d'una d'hipoteca. Amb l'esclat de la bombolla no van poder fer front a les quotes que els hi exigien els bancs i finalment van poder firmar un lloguer social per salvar a situació. Això sí, a canvi de donar la propietat de l'immoble a les entitats financeres. Ara tornen a la casella de sortida perquè el fons voltor Anticipa -filial de Blackstone, que va compra el seu habitatge als bancs- no els vol renovar el contracte de lloguer.
Altres grans propietaris i bancs també estan exercint aquesta pressió i fonts de l'Ajuntament de Barcelona asseguren a NacióDigital que "centenars" de famílies estan en la mateixa situació. Diversos participants en el Consell de l'Habitatge Social de Barcelona estableixen la xifra en els 500 casos.
L'amenaça de Blackstone afecta gairebé 200 famílies i l'empresa ja els ha enviat cartes avisant que no els renovaran el contracte. El fons demana a l'Ajuntament que si vol evitar que els veïns es quedin el carrer, contribueixi a pagar part del lloguer per poder apujar així el preu. El govern de Colau, però, s'hi oposa, exigeix als grans propietaris que es responsabilitzin de la situació i demana canvis legals que protegeixin els afectats.
El conflicte resumeix les conseqüències d'una crisi econòmica que va esclatar el 2008 i de la qual encara se'n pateixen les conseqüències. Arran de la crisi, famílies que havien contractat hipoteques amb entitats bancàries no van poder assumir el pagament de les quotes. En molts casos, els bancs van optar -habitualment després de rebre pressions per part de la PAH- per oferir contractes de lloguer social. Les persones que havien comprat l'immoble en perdien la propietat en benefici de l'entitat, però a canvi aquesta els perdonava el deute i acceptava un arrendament. Els contractes de lloguer social acostumaven a durar entre 3 i 5 anys i, per tant, han caducat o estan a punt de fer-ho.
Diners a canvi de marxar
Báez viu al bari del Bon Pastor, on el 2006 va comprar un pis per 244.000 euros, firmant una hipoteca amb Catalunya Caixa. El 2009 van començar els problemes per pagar. Al principi abonava quotes de 700 euros, però amb l'esclat de la bombolla les mensualitats es van enfilar fins als 1200 euros. A més, va quedar-se sense feina fixa i el banc li va acceptar una reestructuració del deute.
El 2012 va quedar-se a l'atur i va acordar una nova reestructuració, però el deute ja era de 300.000 euros. "Era impagable i no volia carregar amb això als meus fills", explica. A través de la pressió exercida per la PAH, Catalunya Caixa va acceptar una dació en pagament. El banc es quedava la propietat del pis i firmava un contracte de lloguer social amb Báez. La duració era de cinc anys i, per tant, aquest 2019 ha caducat.
Durant tot aquest periple el pis va passar a mans de Blackstone, que va adquirir els habitatges carregats de deute de Catalunya Caixa. La gestió és responsabilitat de la filial Anticipa Real Estate i les comunicacions li arriben des de Budmac Investments, també vinculada amb el fons. Va ser aquesta societat qui el va denunciar per no haver pagat a temps una quota del lloguer, de 256 euros.
Fabián Báez és un dels afectats. Foto: Paula Roque
Báez va rebre la proposta d'incrementar el lloguer fins als 700, una quantitat que considera "inassumible" tenint en compte que ell i la seva dona ingressen conjuntament 1.000 euros al mes i tenen una filla menor d'edat a càrrec seu. "M'han ofert pagar-me tres mesos de lloguer en un altre lloc a canvi de marxar", relata. Ell no ha acceptat l'oferta i ara confia que la pressió a través de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) li permeti quedar-se a casa seva.
Ben a prop de casa de Báez, sense sortir del Bon Pastor, María Jesús Apraez i el seu marit Pedro Antonio Orrego viuen una situació pràcticament calcada. Després de comprar un pis el 2006 a Caixa Penedès per 210.000 euros, el 2009 van començar els problemes per pagar, en part perquè les quotes de la hipoteca van pujar 300 euros cada mes.
El 2012 van deixar de pagar i durant dos anys de negociacions van aconseguir firmar un lloguer social amb el Banc Sabadell el 2014, després que l'entitat comprés el pis a Caixa Penedès. "La pressió de la PAH va fer efecte", defensa Apraez. La tranquil·litat, però, va durar poc i el 2017 la família va rebre una carta on se'ls informava que l'habitatge havia passat a mans d'Empire Properties SL, també filial de Blackstone. L'empresa va respectar el lloguer social de cinc anys però el maig del 2019 van comunicar a la família que no els el renovarien. També van oferir-los 2.500 euros per marxar.
María Jesús Apraez i Pedro Antonio Orrego paguen un lloguer social a Anticipa. Foto: Paula Roque
La parella, que té reconeguda la situació d'exclusió residencial, assegura que l'empresa els ha amenaçat amb presentar una demanda de desnonament i insisteixen que no volen marxar. "Nosaltres seguim pagant perquè és casa nostra i estem disposats a pagar més sempre que ho puguem assumir", expliquen. "No m'atreveixo a sortir al carrer per si quan torno a casa m'han canviat el pany", diu Apraez.
Un problema metropolità
El conflicte pel venciment de centenars de lloguers socials no afecta només a Barcelona. Ariel Osejo i Julia Pelayo són veïns de l'Hospitalet de Llobregat que fan front al mateix problema. Anticipa no els vol renovar el contracte de lloguer social firmat en el seu moment amb Catalunya Caixa i La Caixa, respectivament.
Osejo va arribar a acumular un deute de 240.000 euros després que el banc li refinancés a hipoteca. "No es pot viure amb aquesta llosa", lamenta. Igual que en els casos anteriors, aquest veí de l'Hospitalet de Llobregat va recórrer a la PAH i va aconseguir que el banc s'avingués a negociar un lloguer social. També va comptar amb l'ajuda del govern d'Equador -país del qual és originari i aleshores liderat per Rafael Correa-, que oferia assessorament als equatorians en la seva situació.
Tot i que l'adquisició del pis per part d'Anticipa ha provocat la no renovació del contracte, ell segueix pagant cada mes, encara que li han ofert 4.700 euros per marxar. "Jo podria permetre'm pagar 500 euros al mes però ells volen arrasar amb tot", denuncia.
També a l'Hospitalet de Llobregat, Julia Pelayo viu pendent de l'amenaça de ser desnonada. Anticipa ja ha recorregut als jutjats per fer-la fora. Ella viu al seu pis des del 1985 i tot i que va arribar a completar el pagament de la hipoteca, va tornar a hipotecar el pis amb La Caixa per invertir en el negoci familiar. Enmig del conflicte, el Banco Popular va adquirir l'immoble el 2014 i va oferir-li com a única solució un lloguer social a nom del seu fill, ja que l'entitat al·legava que la seva pensió de viudetat de 489 euros no era suficient.
El següent episodi arribaria el 2018. "Em va trucar Blackstone per dir-me que s'havien quedat el pis. No van voler parlar de renovació tot i que només faltava un any per a la finalització del contracte", recorda. Quan va començar el 2019, les seves pors es van convertir en realitat quan va rebre un burofax avisant que el fons no volia allargar el lloguer. "Aquesta gent no t'escolta", lamenta. Una opinió que comparteix Osero. "Estem tornant cap enrere. Ens tornen a amenaçar amb un desnonament deu anys després i així és impossible fer la teva vida", conclou.
Altres grans propietaris i bancs també estan exercint aquesta pressió i fonts de l'Ajuntament de Barcelona asseguren a NacióDigital que "centenars" de famílies estan en la mateixa situació. Diversos participants en el Consell de l'Habitatge Social de Barcelona estableixen la xifra en els 500 casos.
L'amenaça de Blackstone afecta gairebé 200 famílies i l'empresa ja els ha enviat cartes avisant que no els renovaran el contracte. El fons demana a l'Ajuntament que si vol evitar que els veïns es quedin el carrer, contribueixi a pagar part del lloguer per poder apujar així el preu. El govern de Colau, però, s'hi oposa, exigeix als grans propietaris que es responsabilitzin de la situació i demana canvis legals que protegeixin els afectats.
El conflicte resumeix les conseqüències d'una crisi econòmica que va esclatar el 2008 i de la qual encara se'n pateixen les conseqüències. Arran de la crisi, famílies que havien contractat hipoteques amb entitats bancàries no van poder assumir el pagament de les quotes. En molts casos, els bancs van optar -habitualment després de rebre pressions per part de la PAH- per oferir contractes de lloguer social. Les persones que havien comprat l'immoble en perdien la propietat en benefici de l'entitat, però a canvi aquesta els perdonava el deute i acceptava un arrendament. Els contractes de lloguer social acostumaven a durar entre 3 i 5 anys i, per tant, han caducat o estan a punt de fer-ho.
Diners a canvi de marxar
Báez viu al bari del Bon Pastor, on el 2006 va comprar un pis per 244.000 euros, firmant una hipoteca amb Catalunya Caixa. El 2009 van començar els problemes per pagar. Al principi abonava quotes de 700 euros, però amb l'esclat de la bombolla les mensualitats es van enfilar fins als 1200 euros. A més, va quedar-se sense feina fixa i el banc li va acceptar una reestructuració del deute.
El 2012 va quedar-se a l'atur i va acordar una nova reestructuració, però el deute ja era de 300.000 euros. "Era impagable i no volia carregar amb això als meus fills", explica. A través de la pressió exercida per la PAH, Catalunya Caixa va acceptar una dació en pagament. El banc es quedava la propietat del pis i firmava un contracte de lloguer social amb Báez. La duració era de cinc anys i, per tant, aquest 2019 ha caducat.
Durant tot aquest periple el pis va passar a mans de Blackstone, que va adquirir els habitatges carregats de deute de Catalunya Caixa. La gestió és responsabilitat de la filial Anticipa Real Estate i les comunicacions li arriben des de Budmac Investments, també vinculada amb el fons. Va ser aquesta societat qui el va denunciar per no haver pagat a temps una quota del lloguer, de 256 euros.
Báez va rebre la proposta d'incrementar el lloguer fins als 700, una quantitat que considera "inassumible" tenint en compte que ell i la seva dona ingressen conjuntament 1.000 euros al mes i tenen una filla menor d'edat a càrrec seu. "M'han ofert pagar-me tres mesos de lloguer en un altre lloc a canvi de marxar", relata. Ell no ha acceptat l'oferta i ara confia que la pressió a través de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) li permeti quedar-se a casa seva.
Ben a prop de casa de Báez, sense sortir del Bon Pastor, María Jesús Apraez i el seu marit Pedro Antonio Orrego viuen una situació pràcticament calcada. Després de comprar un pis el 2006 a Caixa Penedès per 210.000 euros, el 2009 van començar els problemes per pagar, en part perquè les quotes de la hipoteca van pujar 300 euros cada mes.
El 2012 van deixar de pagar i durant dos anys de negociacions van aconseguir firmar un lloguer social amb el Banc Sabadell el 2014, després que l'entitat comprés el pis a Caixa Penedès. "La pressió de la PAH va fer efecte", defensa Apraez. La tranquil·litat, però, va durar poc i el 2017 la família va rebre una carta on se'ls informava que l'habitatge havia passat a mans d'Empire Properties SL, també filial de Blackstone. L'empresa va respectar el lloguer social de cinc anys però el maig del 2019 van comunicar a la família que no els el renovarien. També van oferir-los 2.500 euros per marxar.
La parella, que té reconeguda la situació d'exclusió residencial, assegura que l'empresa els ha amenaçat amb presentar una demanda de desnonament i insisteixen que no volen marxar. "Nosaltres seguim pagant perquè és casa nostra i estem disposats a pagar més sempre que ho puguem assumir", expliquen. "No m'atreveixo a sortir al carrer per si quan torno a casa m'han canviat el pany", diu Apraez.
Un problema metropolità
El conflicte pel venciment de centenars de lloguers socials no afecta només a Barcelona. Ariel Osejo i Julia Pelayo són veïns de l'Hospitalet de Llobregat que fan front al mateix problema. Anticipa no els vol renovar el contracte de lloguer social firmat en el seu moment amb Catalunya Caixa i La Caixa, respectivament.
Osejo va arribar a acumular un deute de 240.000 euros després que el banc li refinancés a hipoteca. "No es pot viure amb aquesta llosa", lamenta. Igual que en els casos anteriors, aquest veí de l'Hospitalet de Llobregat va recórrer a la PAH i va aconseguir que el banc s'avingués a negociar un lloguer social. També va comptar amb l'ajuda del govern d'Equador -país del qual és originari i aleshores liderat per Rafael Correa-, que oferia assessorament als equatorians en la seva situació.
Tot i que l'adquisició del pis per part d'Anticipa ha provocat la no renovació del contracte, ell segueix pagant cada mes, encara que li han ofert 4.700 euros per marxar. "Jo podria permetre'm pagar 500 euros al mes però ells volen arrasar amb tot", denuncia.
També a l'Hospitalet de Llobregat, Julia Pelayo viu pendent de l'amenaça de ser desnonada. Anticipa ja ha recorregut als jutjats per fer-la fora. Ella viu al seu pis des del 1985 i tot i que va arribar a completar el pagament de la hipoteca, va tornar a hipotecar el pis amb La Caixa per invertir en el negoci familiar. Enmig del conflicte, el Banco Popular va adquirir l'immoble el 2014 i va oferir-li com a única solució un lloguer social a nom del seu fill, ja que l'entitat al·legava que la seva pensió de viudetat de 489 euros no era suficient.
El següent episodi arribaria el 2018. "Em va trucar Blackstone per dir-me que s'havien quedat el pis. No van voler parlar de renovació tot i que només faltava un any per a la finalització del contracte", recorda. Quan va començar el 2019, les seves pors es van convertir en realitat quan va rebre un burofax avisant que el fons no volia allargar el lloguer. "Aquesta gent no t'escolta", lamenta. Una opinió que comparteix Osero. "Estem tornant cap enrere. Ens tornen a amenaçar amb un desnonament deu anys després i així és impossible fer la teva vida", conclou.