Procés català

La Moncloa situa el Govern en el punt de mira del TC abans de la sentència

El govern espanyol reclama al Constitucional que suspengui les resolucions sobre autodeterminació i desobediència del debat de política general i que adverteixi personalment els membres de l'executiu

per Oriol March , 11 d'octubre de 2019 a les 13:35 |
La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo | Europa Press
Nova ofensiva judicial del govern espanyol en funcions a les portes de la sentència del Tribunal Suprem. El consell de ministres ha decidit aquest divendres recórrer les resolucions aprovades al debat de política general que tenen a veure amb la desobediència -civil i institucional- i l'autodeterminació, i ha demanat al Tribunal Constitucional que adverteixi personalment els membres de l'executiu liderat per Quim Torra de les "conseqüències" de portar-les a la pràctica.

L'encarregada de fer-ho públic ha estat la vicepresidenta en funcions Carmen Calvo, que ha reiterat que el dret a l'autodeterminació "no té cabuda" dins l'ordenament jurídic espanyol. "Es pot incórrer en situacions que no vol ningú", ha assegurat la dirigent del PSOE en referència a l'escenari que s'obrirà després del veredicte de Manuel Marchena, que inclourà mobilitzacions al carrer i una resposta institucional que, com va anunciar Torra dimecres, serà debatuda i aprovada al Parlament.


Precisament el president de la cambra catalana, Roger Torrent, va ser ahir advertit personalment per les resolucions aprovades en el ple de l'anomenada "Catalunya real", forçat per Ciutadans al juliol. La petició d'incidents d'execució al TC va ser una pràctica habitual en els temps de Mariano Rajoy a la Moncloa i el PSOE l'ha recuperada en les dues últimes setmanes, davant la imminència de la sentència del Suprem.

El president del Parlament, Roger Torrent, ja va ser advertit ahir personalment de les conseqüències penals de desplegar resolucions tombades pel TC

"No acceptarem cap tipus de desobediència", va assenyalar ahir el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, en una visita a Barcelona. Després, a Lleida, va advertir Torrent que al Parlament no es pot debatre "de tot". Torra, en la sessió de control de dimecres a la cambra, va avalar la via de la desobediència civil com a resposta a la sentència, però va evitar parlar de desobediència institucional.

Aquest era el terme concret que apareixia en la resolució de la CUP aprovada amb els vots dels anticapitalistes, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC en el debat de política general. També s'hi defensava l'exercici del dret a l'autodeterminació -practicat, segons el text, l'1-O del 2017- i una amnistia per als previsibles condemnats. En un primer moment, JxCat i ERC s'havien d'abstenir, però hi van acabar votant a favor.


Exhumació de Franco

Ja hi ha data definitiva per a l'exhumació de les restes de Franco. Calvo, just després de l'advertència al Govern, ha anunciat que es procedirà a treure el cos del dictador abans del 25 d'octubre. Dos dies abans de fer-ho, es comunicarà a la família per tal que puguin "disposar de l'agenda" per si volen assistir al moment.

La proposta l'ha fet el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que l'ha comunicada durant el consell de ministres. Els termes de l'exhumació es faran "amb la màxima discreció possible", ha ressaltat Calvo. Els mitjans de comunicació no tindran accés al moment exacte de l'exhumació ni del trasllat de les restes de Franco. "Estem complint la llei", ha determinat la dirigent del PSOE, que ha comparegut en el lloc de la portaveu de l'executiu, Isabel Celaá, habitual de les rodes de premsa de divendres.

"El dictador no pot ser on són les víctimes. Ens sentim molt honrats de poder haver estat una part substancial de l'impuls d'un gran esdeveniment que forma part de la història de la nostra democràcia", ha ressaltat Calvo, que ha recordat que el govern espanyol volia exhumar les restes el 10 de juny. La data límit del 25 d'octubre és molt propera a l'inici de la campanya electoral dels comicis del 10-N.
 
La secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem va aixecar ahir definitivament la suspensió cautelar de l'exhumació de Franco, que encara estava pendent. La família del dictador ha recorregut posteriorment la decisió al Tribunal Constitucional (TC). A petició de l'Advocacia de l'Estat, el Suprem ha retirat aquest dijous les mesures cautelars que va determinar pels recursos de la Fundació Francisco Franco, l'Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació