11
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
20:08h
Blackstone és propietari de nombrosos immobles a Barcelona comprats a entitats bancàries. En molts d'aquests immobles hi viuen famílies que després de l'esclat de la crisi van firmar contractes de lloguer social, per emparar els casos més vulnerables, que ara el fons voltor no vol renovar. Blackstone pressiona l'Ajuntament de Barcelona perquè accepti pagar part de l'arrendament a aquestes gairebé 200 famílies -aquesta és la xifra que ha facilitat la multinacional a NacióDigital-, però el govern de Colau rebutja la proposta i insta l'empresa a renovar els contractes.
El conflicte resumeix les conseqüències d'una crisi econòmica que va esclatar el 2008 i de la qual encara se'n pateixen les conseqüències. Arran de la crisi, famílies que havien contractat hipoteques amb entitats bancàries no van poder assumir el pagament de les quotes. En molts casos, els bancs van optar -habitualment després de rebre pressions per part de la PAH- per oferir contractes de lloguer social. Les persones que havien comprat l'immoble en perdien la propietat en benefici de l'entitat, però a canvi aquesta els perdonava el deute i acceptava un arrendament.
La casuística és molt variada, però la majoria de famílies van firmar contractes que anaven dels tres als cinc anys. Per tant, ara han caducat o estan a punt de fer-ho. Mentre el contracte ha estat en vigor, la majoria dels habitatges han passat a mans de fons voltor, com Blackstone, que des d'aleshores gestiona els lloguers. "Hem demanat a l'Ajuntament que ens ajudi i complementi part del lloguer de les famílies per poder apujar les rendes", expliquen fonts d'Anticipa Real Estate -filial del fons- en declaracions a NacióDigital.
L'objectiu que perseguia Blackstone amb l'adquisició d'immobles carregats de deute era precisament aquest. La multinacional primer va adquirir pisos a baix preu propietat d'entitats en números vermells com CatalunyaCaixa, en molts casos amb gent vivint a dins. En aquest cas concret, el fons va pagar 3.500 milions d'euros a canvi de milers d'hipoteques tòxiques. Inicialment, el preu estava fixat en 6.375 milions, però les ajudes públiques de 1.500 milions procedents del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (dependent del ministeri d'Economia) i les provisions de 1.500 milions que ja havia fet CatalunyaCaixa van rebaixar el preu ostensiblement.
Blackstone, doncs, tenia el camí aplanat per fer negoci amb aquests habitatges, que volia reformar i després vendre a un preu més alt. Els fons voltor acostumen a operar a través de societats cotitzades anònimes en el mercat immobiliari (Socimi), que des del 2012 estan exemptes de pagar l'impost de societats, després de la modificació legal impulsada pel govern de Mariano Rajoy. Des d'aleshores, Blackstone ha adquirit més paquets d'habitatge, per exemple al Banc Santander i al BBVA.
"Corresponsabilitat" dels grans propietaris
Anticipa Real Estate ja ha començat a enviar cartes als llogaters comunicant-los que no se'ls renovarà el contracte i, en paral·lel, han trucat a la porta de l'Ajuntament. Les fonts de l'empresa consultades per NacióDigital asseguren que ja han traslladat formalment la petició al govern municipal, a qui han plantejat dos camins. O l'Ajuntament s'avé a pagar part del lloguer, permetent que el fons pugui les quotes, o els arrendaments no es renovaran. Les mateixes fonts defensen que la companyia notifica amb "temps suficient" la finalització dels contractes i assegura que ha dut a terme renovacions en "alguns casos". També apunten que l'empresa ha inclòs les famílies en un programa d'inserció sociolaboral per "aconseguir una feina que els permeti seguir endavant".
L'Ajuntament no confirma ni desmenteix que la regidoria d'Habitatge tingui sobre la taula la proposta de Blackstone, si bé les converses entre l'Ajuntament i Blackstone són habituals. El consistori, però, sí que insisteix en la seva aposta per resoldre el conflicte, que és clarament contraposada a la voluntat del fons voltor. "Exigim que hi hagi un canvi legislatiu per estendre la protecció a aquestes famílies i continuar corresponsabilitzant els grans propietaris", assenyalen fonts d'Habitatge. Dit d'una altra manera: el govern de Colau vol que Blackstone renovi els contractes i evitar així un increment de l'emergència habitacional a la ciutat.
L'amenaça del fons voltor de deixar al carrer nombroses famílies suposaria un augment de la saturació de la mesa d'emergència, on 600 famílies esperen un pis públic, algunes des de fa dos anys. "Recordem que aquests grans propietaris han vingut a la ciutat a fer negoci ràpid amb un dret bàsic, i que l’Ajuntament considera que s’ha de prioritzar el dret a l’habitatge i la protecció d’aquestes famílies en situació de vulnerabilitat", expliquen les fonts de la regidoria. Per això, posen el focus sobre les negociacions amb la Generalitat per dissenyar el nou decret llei d'Habitatge, que el Govern va retirar de l'ordre del dia del ple del Parlament a l'abril, després de constatar que no rebria prou suports de l'oposició i d'haver rebut crítiques de les entitats socials.
El govern de Colau demana que el decret estableixi nous contractes de lloguer social -aquest cop de set anys- a les famílies que s'exposen a perdre la casa i a les que no tenen contracte vigent.
La PAH i el Sindicat de Llogaters, en contra
No només és l'Ajuntament qui s'oposa, almenys implícitament, a la proposta de Blackstone, sinó que també ho fan dos dels principals col·lectius en defensa del dret a l'habitatge que estan actius a Barcelona: la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogaters. "No volem que hi hagi més transferència de diners públics a privats. Volem que els fons es corresponsabilitzin de la situació que han generat", afirma la portaveu de la PAH, Lucía Delgado.
Fonts del Sindicat de Llogaters s'expressen en termes similars i demanen a l'administració que no transfereixi fons públics a les empreses. "Els ajuntaments no s'han de dedicat a inflar rendes immobiliàries", diuen. "Blackstone vol que siguin les administracions públiques les que assumeixin les pèrdues però són ells qui les han d'assumir", conclouen.
El conflicte resumeix les conseqüències d'una crisi econòmica que va esclatar el 2008 i de la qual encara se'n pateixen les conseqüències. Arran de la crisi, famílies que havien contractat hipoteques amb entitats bancàries no van poder assumir el pagament de les quotes. En molts casos, els bancs van optar -habitualment després de rebre pressions per part de la PAH- per oferir contractes de lloguer social. Les persones que havien comprat l'immoble en perdien la propietat en benefici de l'entitat, però a canvi aquesta els perdonava el deute i acceptava un arrendament.
La casuística és molt variada, però la majoria de famílies van firmar contractes que anaven dels tres als cinc anys. Per tant, ara han caducat o estan a punt de fer-ho. Mentre el contracte ha estat en vigor, la majoria dels habitatges han passat a mans de fons voltor, com Blackstone, que des d'aleshores gestiona els lloguers. "Hem demanat a l'Ajuntament que ens ajudi i complementi part del lloguer de les famílies per poder apujar les rendes", expliquen fonts d'Anticipa Real Estate -filial del fons- en declaracions a NacióDigital.
L'objectiu que perseguia Blackstone amb l'adquisició d'immobles carregats de deute era precisament aquest. La multinacional primer va adquirir pisos a baix preu propietat d'entitats en números vermells com CatalunyaCaixa, en molts casos amb gent vivint a dins. En aquest cas concret, el fons va pagar 3.500 milions d'euros a canvi de milers d'hipoteques tòxiques. Inicialment, el preu estava fixat en 6.375 milions, però les ajudes públiques de 1.500 milions procedents del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (dependent del ministeri d'Economia) i les provisions de 1.500 milions que ja havia fet CatalunyaCaixa van rebaixar el preu ostensiblement.
Blackstone, doncs, tenia el camí aplanat per fer negoci amb aquests habitatges, que volia reformar i després vendre a un preu més alt. Els fons voltor acostumen a operar a través de societats cotitzades anònimes en el mercat immobiliari (Socimi), que des del 2012 estan exemptes de pagar l'impost de societats, després de la modificació legal impulsada pel govern de Mariano Rajoy. Des d'aleshores, Blackstone ha adquirit més paquets d'habitatge, per exemple al Banc Santander i al BBVA.
"Corresponsabilitat" dels grans propietaris
Anticipa Real Estate ja ha començat a enviar cartes als llogaters comunicant-los que no se'ls renovarà el contracte i, en paral·lel, han trucat a la porta de l'Ajuntament. Les fonts de l'empresa consultades per NacióDigital asseguren que ja han traslladat formalment la petició al govern municipal, a qui han plantejat dos camins. O l'Ajuntament s'avé a pagar part del lloguer, permetent que el fons pugui les quotes, o els arrendaments no es renovaran. Les mateixes fonts defensen que la companyia notifica amb "temps suficient" la finalització dels contractes i assegura que ha dut a terme renovacions en "alguns casos". També apunten que l'empresa ha inclòs les famílies en un programa d'inserció sociolaboral per "aconseguir una feina que els permeti seguir endavant".
L'Ajuntament no confirma ni desmenteix que la regidoria d'Habitatge tingui sobre la taula la proposta de Blackstone, si bé les converses entre l'Ajuntament i Blackstone són habituals. El consistori, però, sí que insisteix en la seva aposta per resoldre el conflicte, que és clarament contraposada a la voluntat del fons voltor. "Exigim que hi hagi un canvi legislatiu per estendre la protecció a aquestes famílies i continuar corresponsabilitzant els grans propietaris", assenyalen fonts d'Habitatge. Dit d'una altra manera: el govern de Colau vol que Blackstone renovi els contractes i evitar així un increment de l'emergència habitacional a la ciutat.
L'amenaça del fons voltor de deixar al carrer nombroses famílies suposaria un augment de la saturació de la mesa d'emergència, on 600 famílies esperen un pis públic, algunes des de fa dos anys. "Recordem que aquests grans propietaris han vingut a la ciutat a fer negoci ràpid amb un dret bàsic, i que l’Ajuntament considera que s’ha de prioritzar el dret a l’habitatge i la protecció d’aquestes famílies en situació de vulnerabilitat", expliquen les fonts de la regidoria. Per això, posen el focus sobre les negociacions amb la Generalitat per dissenyar el nou decret llei d'Habitatge, que el Govern va retirar de l'ordre del dia del ple del Parlament a l'abril, després de constatar que no rebria prou suports de l'oposició i d'haver rebut crítiques de les entitats socials.
El govern de Colau demana que el decret estableixi nous contractes de lloguer social -aquest cop de set anys- a les famílies que s'exposen a perdre la casa i a les que no tenen contracte vigent.
La PAH i el Sindicat de Llogaters, en contra
No només és l'Ajuntament qui s'oposa, almenys implícitament, a la proposta de Blackstone, sinó que també ho fan dos dels principals col·lectius en defensa del dret a l'habitatge que estan actius a Barcelona: la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogaters. "No volem que hi hagi més transferència de diners públics a privats. Volem que els fons es corresponsabilitzin de la situació que han generat", afirma la portaveu de la PAH, Lucía Delgado.
Fonts del Sindicat de Llogaters s'expressen en termes similars i demanen a l'administració que no transfereixi fons públics a les empreses. "Els ajuntaments no s'han de dedicat a inflar rendes immobiliàries", diuen. "Blackstone vol que siguin les administracions públiques les que assumeixin les pèrdues però són ells qui les han d'assumir", conclouen.