El Suprem no ho arreglarà

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Aquest matí els set magistrats de la sala segona del Suprem, que presideix Manuel Marchena, es reuniran per fer els darrers canvis i aportacions a la sentència de l'1-O, signar-la i fer-la pública sempre que algun d'ells no hi posi pegues de darrera hora i això l'endarrereixi o provoqui vots particulars. Sobre el contingut de la sentència hem anat coneixent informacions contradictòries, però si es confirma la condemna per malversació i sedició, un escenari que requereix violència, les penes no seran menors i podrien arribar als 15 anys.

En tot cas les filtracions de la sentència més important dels darrers anys, redactada per la instància judicial més alta de l'Estat, deixen de nou en molt mal lloc el sistema espanyol de garanties. Per més que Marchena s'hagi desentès d'uns fets que haurien de requerir una investigació interna. És difícil d'imaginar que en les filtracions, si se'n confirma la veracitat, no hi hagi implicat cap dels magistrats. En vam escriure aquest editorial.

La sentència provocarà, ja des del moment que es faci pública, grans mobilitzacions i indignació a Catalunya. Aquests dies a NacióDigital intentarem explicar-vos de forma entenedora i amb els millors experts les claus jurídiques i polítiques de la sentència i seguirem al minut i per tot el territori les reaccions que provoqui la decisió dels jutges sobre el futur dels Jordis, Carme Forcadell i els consellers Junqueras, Romeva, Turull, Rull, Bassa, Forn, Mundó, Borràs i Vila. Estigueu pendents del diari i de les nostres xarxes perquè no us perdreu res. 

I de la reacció, què en sabem? El Tsunami Democràtic, els partits, les entitats i altres plataformes preparen un esclat al carrer que posi també en pràctica la desobediència i aprofundeixi en la confrontació democràtica amb un Estat en campanya permanent i que es nega a donar solució política a l'atzucac que fa anys que dura.

A les institucions, la majoria política independentista ha acordat no fer cap pas que les posi en risc des del convenciment que perdre-les de nou no serviria per avançar, al contrari. Les amenaces constants amb la llei de seguretat nacional i el 155 han acabat de decantar la situació. Políticament, caldrà gestionar la contradicció d'un Govern cridant a la resposta cívica i pacífica i a la desobediència des de la indignació i enviant els Mossos a posar ordre en coordinació amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, com ja va passar ahir a l'estació de Sants. I obrir camins transitables i que permetin guanyar suports.

La sentència farà evident, en qualsevol cas, que el conflicte català, que és de sobirania i un xoc entre legalitat i legitimitat, no es resol ni al Tribunal Suprem ni amb garrotades de la policia, sigui quina sigui, i revenja. Fa anys que està assumit que l'independentisme no és un suflé, que havia vingut per quedar-se. Fer passes enrere a l'hora d'exercir la sobirania no és factible. N'he escrit aquesta opinió. Avui, estigueu molt pendents del que us anem explicant.
 

---

Avui no et perdis

»Guia per descodificar la sentència; per Oriol March.

»El Govern prioritzarà preservar les institucions en el xoc amb l'Estat per la sentència; per Oriol March.

»Anàlisi: La sentència, Franco i una campanya patriòtica; per Joan Serra Carné.

»La Veu de Nació: «El carrer és de la gent»; per Germà Capdevila.

»Opinió: «​Venjança d'estat, acte primer»; per Jordi Muñoz.

» Entrevista a Joan Estruch: «Ens parlen de desobediència, però no s'ha precisat en què ha de consistir»; per Pep Martí.

»#els50noms: Els Molins: Opus, ciment i catalanisme; per Miquel Macià i Pep Martí.

»Dades: El preu de la cervesa molesta més al turista que la inseguretat; per Roger Tugas.

»El venciment de lloguers socials a Barcelona revifa l'amenaça de desnonament a centenars de famílies; per Andreu Merino.

»La Pocmoderna surt de mare: Oda a l'epidural; per Elisenda Soriguera.

»Futbolítica: Una copa per exaltar la Hispanitat; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

El Cercle d'Economia va enllestir ja fa dies el comunicat que pensa fer públic així que es conegui la sentència. Ha estat fruit d'intenses sessions de treball per part de la nova junta directiva, presidida per Javier Faus, que va ser elegit -sense oposició- el juliol passat. S'ha tingut cura de cada paraula i s'ha reescrit desenes de vegades. El Cercle vol deixar clar que rebutja tot el que insinuï cap unilateralitat. Però alhora també vol fer una aposta per la "política" com a via per resoldre el conflicte. En la preocupació amb què l'entitat viu aquests dies traspua també la voluntat de Faus de començar amb bon peu el seu mandat al davant del Cercle i preservar la seva imatge de catalanista. Les patronals i CCOO i UGT també faran equilibris per no decebre ningú aquests dies.

Vist i llegit

Hi ha nou presos polítics a l'espera de conèixer el seu futur més immediat. Set d'ells són a Lledoners. La subdirectora de La VanguardiaIsabel García-Pagán va visitar-hi dijous Oriol Junqueras i també es va poder reunir amb Raül Romeva, que expliquen que es mantenen inalterables en les seves posicions, i parlar amb Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, que eren al locutori del costat amb una altra visita i exhibien més inquietud segons explica. La seva crònica ajuda a fer-se una bona composició de lloc de com esperen la sentència. I també repassen el moment polític.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1469 Ferran, rei d'Aragó i comte de Barcelona i de la casa dels Trastàmares, es va casar amb la reina de Castella, Isabel. Serien coneguts com els Catòlics i unirien les dues corones, que mantindrien però els seus furs respectius fins al segle XVIII. Es van casar a Valladolid amb 17 i 18 anys respectivament i van trigar encara uns anys a heretar les respectives corones. Sota el seu regnat es va emprendre la conquesta d'Amèrica i es va acabar la reconquesta de la península amb la incorporació de Granada. Isabel va morir abans i Ferran va ser el regent de Castella malgrat que els drets dinàstics del monarca no estaven gens clars i al llarg del seu matrimoni es van signar diversos documents per resoldre els complicats equilibris de poder entre els dies corts. Així va presentar el seu regnat la Memoria de España de TVE.   

 L'aniversari

EL 14 d'octubre de 1939, avui celebra per tant el seu 80 aniversari, va néixer a Nova York el dissenyador de moda i empresari d'origen jueu Ralph Lauren, que ha creat una de les marques de roba més conegudes del món. Ralph Lifschitz és entre les persones més riques dels Estats Units i es va centrar de forma exclusiva en la roba d'homes a finals dels 60. Poc després començaria també una línia per a dones. Els seus polos són, sens dubte, la peça més popular a casa nostra. En aquest vídeo promocional es presenta amb la seva millor cara, la de filantrop en la lluita contra el càncer.

 ​Fes clic aquí per rebre'l