Barcelona: habitatge

Un dia amb 18 desnonaments: la realitat de l'habitatge a Barcelona

L'onada de desallotjaments d'aquest dijous, amb intervenció polèmica dels Mossos al Poble-Sec i el Raval, reuneix tots els ingredients de l'emergència habitacional a la capital catalana

per Andreu Merino, 10 d'octubre de 2019 a les 18:49 |
Dispositiu dels Mossos aquest dimarts al Poble-Sec | ACN
A Barcelona, aquest dimarts al matí, hi havia previstos 18 desnonaments. Com a mínim, aquesta és la dada de la qual tenia constància l'Ajuntament. Un sol matí que permet resumir les dificultats per exercir el dret a l'habitatge a la ciutat i que evidencia la situació d'emergència que viu la capital. La vulnerabilitat de les famílies, la concentració d'immobles en mans de fons voltors, la discutida actuació policial i la falta de recursos de l'Ajuntament són alguns dels elements que s'han posat de relleu aquest dimarts.

"Els Mossos no desnonen". Amb aquesta contundència es va expressar el conseller d'Interior, Miquel Buch, al ple del Parlament del 6 de febrer. Si bé és cert que la capacitat d'executar un desnonament la té la comitiva judicial, també ho és que sense l'actuació dels Mossos molts desallotjaments no es podrien tirar endavant, sobretot aquells en què hi ha resistència veïnal.


Una situació que s'ha viscut almenys en tres escenaris diferents aquest matí. A les sis del matí la Brigada Mòbil de la policia catalana ja havia desplegat vuit dotacions de la Brigada Mòbil al carrer Lleida, al Poble-Sec, on el jutjat havia ordenat el desnonament de sis famílies -amb tres menors d'edat- que van ocupar el bloc del número 38 fa dos anys. Desenes de persones convocades per col·lectius d'habitatge es concentraven a l'interior del portal per evitar-ho i un centenar ho feien al carrer. Hi ha hagut moments de tensió i cops de porra i els Mossos han detingut una dona acusada d'agredir un agent. Finalment, i davant la resistència veïnal, la comitiva judicial i els Mossos han decidit marxar, però les sis famílies continuen sota l'amenaça de desnonament. Al carrer Obradors del barri Gòtic s'ha reproduït el mateix guió. Una veïna feia front a un intent de desnonament que estava anunciat amb data oberta des de l'1 d'octubre, però la presència de veïns a la porta ha forçat el jutjat a fer marxa enrere. En canvi, al carrer de Sant Bartomeu del Raval, la convocatòria de col·lectius d'habitatge no ha servit per evitar que una dona i els seus dos fills menors d'edat fossin expulsats de casa. El desnonament s'ha produït després d'una càrrega dels Mossos a la rambla del Raval.  No és la primera vegada que un desnonament acaba amb cops de porra. El 19 de setembre els Mossos també van carregar contra un grup d'activistes que s'havia plantat a la porta d'un bloc de Sants, un cop el desallotjament ja s'havia aturat. Interior va anunciar una investigació interna sobre els fets i el Síndic de Greuges també n'ha iniciat una. Al Parlament, però, Junts per Catalunya i ERC van rebutjar que Buch comparegués a la cambra per donar explicacions, després que ho demanés Catalunya en Comú. 

L'alcaldessa, Ada Colau, ha criticat les actuacions d'aquest dijous, considerant-les "desproporcionades". Hores més tard, Buch ha respost argumentant que els Mossos han actuat per ordre judicial i preguntant a Colau per què l'Ajuntament no havia ofert solucions a les famílies que havien de ser desnonades. 

L'avenç dels fons voltor


Els dos desnonaments en què hi ha hagut càrregues policials tenen un denominador comú. Els immobles que s'havien de desallotjar són propietat de dos fons voltors. Vauras Investment, en el cas del Poble-Sec, i RSG Bartomeu Sis, en el del Raval. 

Fons voltor és el nom amb què es coneix popularment els fons d'inversió immobiliària. Compren pisos amb càrrega de deute -en molts dels quals hi viuen veïns-, els reformen i els venen a un preu més alt. No hi ha dades oficials sobre la quantitat de pisos propietat d'aquestes societats a Barcelona, però els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge assenyalen que la tendència és creixent. Des que va esclatar la crisi els bancs van haver de desprendre's dels seus anomenats actius tòxics i bona part van anar a parar a mans dels fons. El Banco Santander i el BBVA, per exemple, van vendre fa un any el 50,01% de la seva societat Tersa Residencial a Blackstone. Amb aquesta operació, el fons voltor aconseguia el control d'11.000 pisos de lloguer al conjunt de l'estat espanyol.

Al març, l'Ajuntament va multar dos fons d'inversió amb 2,8 milions d'euros per tenir 24 pisos buits a Barcelona, un fet que infringeix la llei d'habitatge del 2007. Les sancions, però, no paren els peus als fons, que veuen com la llei juga a favor seu. Les societats d'inversió funcionen a través de societats cotitzades anònimes en el mercat immobiliari (Socimi), que des del 2012 estan exemptes de pagar l'impost de societats, després de la modificació legal impulsada pel govern de Mariano Rajoy.
  
Desnonaments oberts, tot i la prohibició

Mentre els Mossos carregaven al Poble-Sec i al Raval, al Gòtic, una veïna de 71 anys veia com la policia i la comitiva judicial es presentaven a casa seva, al carrer Obradors. Havia rebut un avís de desnonament amb data oberta, de l'1 al 15 d'octubre i aquest dimarts ha estat el dia escollit.

Els avisos de desnonaments oberts no concreten en quin moment es produirà el desallotjament i després de les queixes dels col·lectius en defensa del dret a l'habitatge, el govern espanyol va decidir modificar la llei d'enjudiciament civil per prohibir-los. Tot i això, el TSJC avala la pràctica, tal com va avançar NacióDigital. Els jutges interpreten que la llei prohibeix la data oberta en primera instància, però no així en els següents intents de desnonament si el primer no ha tirat endavant. 

Poc respecte a la llei 24/2015

El 2018 va acabar amb 2.381 desnonaments a Barcelona, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Alguns d'ells no s'haurien hagut de produir si els grans propietaris haguessin respectat la llei catalana contra l'emergència habitacional, plenament vigent des que el Tribunal Constitucional va acceptar el recurs presentat per l'executiu de Mariano Rajoy.

La llei obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social abans de desnonar però això no sempre passa. A Barcelona, l'Ajuntament ha expedientat dos propietaris per no complir amb aquesta obligació.

La mesa d'emergència, saturada

La falta de garanties legals contribueix a engrossir la xifra de desnonaments a Barcelona. La mesa d'emergència de l'Ajuntament és qui ha de garantir un habitatge per aquestes famílies però aquest òrgan fa temps que està saturat. Ho sap prou bé la veïna del Gòtic que havia de ser desnonada aquest dimarts. Té reconegut el dret a un pis públic però fa mesos que espera.

L'Ajuntament ha admès que la llista d'espera per obtenir un pis públic pot arribar als dos anys i, actualment, hi ha 600 persones que esperen un immoble. Durant el 2018, es va reconèixer el dret de 442 famílies a obtenir-ne un però només en va entregar 197. La veïna del Raval desnonada aquest dimarts és una de les persones que hauran de viure en allotjaments temporals mentre espera el seu torn.


La veïna, en situació d'exclusió social, va decidir ocupar el pis on vivia fins avui per manca d'alternatives. És l'opció de molts veïns que viuen circumstàncies similars, com les sis famílies del bloc del Poble-sec que els jutjats han intentat desnonar aquest dimarts.

Cap administració ha facilitat dades concretes sobre els immobles ocupats que hi ha a Barcelona i a Catalunya, i la referència més aproximada que es té del fenomen és la dada que l'Agència d'Habitatge de Catalunya va fer pública el 2016, segons la qual en aquell moment hi havia més de 44.000 pisos de bancs buits o ocupats arreu del país. 

La resistència dels grups d'habitatge

L'actual escenari d'emergència habitacional ha provocat l'activació de diversos moviments en defensa del dret a l'habitatge a la ciutat. Actualment hi ha 25 col·lectius actius a la ciutat, amb presència a tots els districtes.

Fins i tot els jutges reconeixen que l'acció d'aquests grups ha estat un dels detonants per avalar els desnonaments amb data oberta, amb l'objectiu d'intentar esquivar-los. De fet, les convocatòries dels col·lectius per frenar desnonaments són, en moltes ocasions, l'únic escull que evita que les comitives judicials i els Mossos d'Esquadra els executin.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació