La Hispanitat i la Guàrdia Civil

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La sentència del Tribunal Suprem s'espera per a principis de la setmana que ve. Abans, però, arribarà la commemoració del Dia de la Hispanitat, una jornada que a Barcelona encara té expressions tronades, com la marxa ultra de Montjuïc. A la concentració dels més exacerbats, però també a la manifestació de l'unionisme al centre de la ciutat, ressonaran encara les paraules del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, el general de brigada Pedro Garrido. L'ofensiva patriòtica que destil·lava el discurs de Garrido, amb reminiscències de vencedors i vençuts, impregnarà el 12-O just quan caldria més serenitat.

Qui fa més per alimentar les brases? És una pregunta pertinent després de setmanes en què s'han conjugat, sense cap rigor, els termes independentisme i violència. Per cert, una mescla que ni tan sols agrada els votants de Ciutadans, que suspenen l'actuació de Lorena Roldán al debat de política general, que va exhibir una fotografia de l'atemptat de Vic. Hi ha certs fantasmes, com el de terrorisme, que valdria més no agitar. Això ho saben els electors mínimament raonables, del color polític que siguin.

De ben segur que, abans de pensar les paraules que va pronunciar dimecres, el general de brigada Garrido tenia present la resolució recent del Parlament que convidava la Guàrdia Civil a marxar de Catalunya. En un missatge llegit com una advertència, Garrido va arribar a presentar el cos que lidera com la "indiscutible policia integral de Catalunya", uns poders que la llei atorga als Mossos d'Esquadra. Van ser tan dures les reflexions sobre el moment que viu el país que aquest missatge va passar desapercebut. Paraules perilloses, denunciades en una carta del Govern a la Moncloa, precisament quan els Mossos hauran de garantir l'ordre públic en una tardor calenta.

Dels responsables dels cossos i forces de seguretat caldria esperar-ne professionalitat i no partidisme en la confrontació política. En un moment en què els Mossos són observats amb lupa des de Madrid, sorprèn la màniga ampla de la qual gaudeix el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya. De moment, ha sortit indemne d'un episodi matusser, tan pel to emprat com pels detalls de l'acte, amb condecoracions incloses a protagonistes de la causa general contra el procés mentre aplaudia el fiscal Javier Zaragoza, partidari d'una condemna per rebel·lió. Si el protagonista de la polèmica hagués estat un responsable de la policia catalana, s'hauria produït la mateixa amnistia política i mediàtica? 

A les portes de la sentència, l'independentisme institucional està mostrant una actitud contemporitzadora. Potser pesen les pròpies limitacions del que es pot fer des del Govern -m'hi referia en aquesta anàlisi- i, per això, és el carrer qui tindrà més pes en la resposta immediata a la resolució del Suprem. Les apel·lacions a exercir el dret de protesta des d'una actitud cívica són i seran benvingudes. La Guàrdia Civil hauria de saber que la seva aportació no és posar-hi gasolina. Amb un comportament imprudent només es reforcen acòlits i nostàlgics de l'època més fosca d'Espanya, els mateixos que es manifestaran a Montjuïc.

 

---

Avui no et perdis

»Torra denuncia España Global per l'informe contra el procés; per Oriol March.

»El TC suspèn la resolució del Parlament sobre l'autodeterminació i la reprovació de Felip VI; per Irene Ramentol.

»Cambra d'Espanya versus Cambra de Comerç: la intrahistòria d'un conflicte; per Pep Martí.

»Un dia amb 17 desnonaments: la realitat de l'habitatge a Barcelona; per Andreu Merino.

»Els independents i JxCat prenen a ERC l'alcaldia de Viladrau, a Osona; per Carles Fiter.

» Opinió: Ja no és 2017; per Oriol March.

»Olga Tokarczuk i Peter Handke, premis Nobel de Literatura; per Carles Bellsolà.

»El Festival de Sitges es retroba amb el cinema de Quentin Dupieux; per Elvira Vilardell.

 

---

 El passadís

En la reunió celebrada dijous passat entre la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, amb els presidents de les cambres catalanes per tractar de la propera llei de cambres, es va palpar la temperatura política d'aquests dies. En un moment determinat de la trobada, la consellera va comentar que tenia l'agenda dels propers dies completament alliberada. No és un cas aïllat. Els membres del Govern han evitat concretar compromisos oficials en vista a l'esdeveniment que tothom espera: la sentència del judici de l'1-O i la gestió dels dies intensos que vindran per les reaccions al veredicte. Els reunits van sortir amb la sensació que som davant -altre cop- uns dies extraordinaris.  

Vist i llegit

El Liverpool ha tornat a l'aristocràcia del futbol europeu. Va conquerir l'última Champions League i comanda, encara invicte, la Premier. La idea futbolística desplegada a Anfield és de Jürgen Klopp i al timó del club hi ha Peter Moore, director general executiu de l'entitat i una llegenda del màrqueting. Moore, responsable en les últimes dècades de desenvolupar les consoles de Sega, Microsoft i Electronic Arts, explica claus del projecte del Liverpool en una entrevista a El País amb Diego Torres. No us la perdeu, perquè hi trobareu la manera de treballar que apliquen els reds i com el mètode té ancoratges en els valors del club. Moore parla del mite Bill Shankly i de com el socialisme -entès com a solidaritat- impregna tots els racons de la institució. "L'èxit del Liverpool es basa en el socialisme", afirma Moore, frase que serveix d'esquer per endinsar-se en una conversa recomanable. I, parlant de futbol, ahir va ser un dia per somriure. A l'Iran, les dones van tornar a ser espectadores d'un partit en directe després de 40 anys de prohibició de presència als estadis.

 El nom propi

Bel Pozueta és la mare d'un dels joves d'Altsasu, que dimecres van rebre la notificació de la sentència ferma del Tribunal Suprem pels fets del 2016. La rebaixa de penes aplicada per l'alt tribunal -les condemnes són ara d'entre un any i mig de presó i nou anys i mig- no ha fet que Pozueta consideri raonable la sentència. "Han volgut maquillar una sentència anterior injusta", afirmava aquest dijous una de les portaveus de les famílies, que considera una "barbaritat jurídica i social" la manera com s'ha resolt el cas. La baralla d'Altsasu, amb guàrdies civils implicats, es va enfocar com un episodi de terrorisme, per bé que la Fiscalia finalment vehiculés l'acusació com una agressió. El llistó es va posar tan alt des del primer moment que el marge de maniobra del Suprem en la sentència ferma era molt estret. S'hauria orientat el cas de la mateixa manera si la baralla s'hagués produït en un altre punt de l'Estat?


 Els imperdibles

Fins a principis de desembre, la 28a edició del Temporada Alta farceix Girona d'arts escèniques. La programació d'aquest divendres porta al Teatre Municipal de la capital gironina la Royal Shakespeare Company, amb Gregory Doran a la direcció, que interpretarà Mesura per mesura, comèdia tràgica i subversiva sobre la justícia, la moralitat i el desig sexual. Consulteu el calendari del Temporada Alta i segur que hi trobeu propostes suggerents. Com les recomanacions que us acosta cada divendres Arnau Urgell, que planteja que no us perdeu les Jornades Europees de Patrimoni, amb desenes de visites guiades i actes gratuïts.

Si esteu pensant quin és el pròxim llibre que llegireu, heu de saber que dos periodistes catalans instal·lats a Manchester, Pol Ballús i Lu Martín, acaben de publicar en anglès Pep's City, un recorregut -farcit de detalls sucosos- per la trajectòria de Pep Guardiola al futbol britànic. El treball, que evoluciona un títol anterior (Cuaderno de Manchester), suma una vintena de nous capítols que retraten els tres anys del tècnic català a la Premier League. La premsa anglesa ja n'ha començat a publicar extractes. Bon cap de setmana!

 ​