Sánchez esquiva el 155 a Catalunya i es presenta ara com a garant de la «convivència»

El president espanyol en funcions erigeix el PSC com el partit «de la solució» al conflicte i es desmarca d'un pacte amb PP i Ciutadans

Pedro Sánchez amb Meritxell Batet, Miquel Iceta, Jaume Collboni i Manuel Cruz en el míting al Fòrum
Pedro Sánchez amb Meritxell Batet, Miquel Iceta, Jaume Collboni i Manuel Cruz en el míting al Fòrum | ACN
09 d'octubre del 2019
Actualitzat a les 22:06h
Allunyats dels micròfons, dirigents del PSC admeten que els incomoda veure el PSOE brandar l'espantall del 155 com ho va fer Pedro Sánchez fa tot just deu dies a la Festa de la Rosa a Gavà. La raó és senzilla: si es vol jugar el paper de frontissa a Catalunya, acostar-se a la línia discursiva de Ciutadans és un torpede que els resta credibilitat. El president en funcions ha tornat aquest dimecres a Barcelona atenent aquesta petició dels socialistes catalans. Ni rastre del 155 en el seu discurs. Cap advertència sobre l'escenari post-sentència. Avui, el PSOE ha exhibit el Sánchez que clama per la "convivència", la paraula estrella del míting de la cúpula socialista al Fòrum.   
 
Trobar l'equilibri entre eixamplar la seva majoria a costa de la sagnia de Ciutadans i no invalidar el lema "diàleg, negociació i pacte", buc insígnia de Miquel Iceta, és la dicotomia en la qual els socialistes estan confeccionant la seva campanya. Conscients, clar està, que el missatge que dona rèdits a la resta d'Espanya pot restar en el cas de Catalunya, feu clau per apuntalar la Moncloa. Avesat ja als ajustos d'aquest tipus -Sánchez va haver de modular també el seu discurs a la campanya del 28-A-, el líder del PSOE ha complert avui amb les expectatives dels seus socis catalans.  

Un gir discursiu respecte fa deu dies

En un moment en què bona part de la societat catalana sent l'alè al clatell de la sentència del Tribunal Suprem i que està en plena ebullició la cuina de la resposta a nivell social, Sánchez ha diagnosticat que l'independentisme està, en aquests moments, "nu davant la fal·làcia" de pensar que hi havia una Catalunya "uniforme" que avala el seu projecte. Ha erigit el PSOE en l'antídot per superar "la fractura" i "recuperar la convivència" en una Catalunya "plural" dins d'una Espanya "diversa". Lluny queden les referències a la presumpta "violència" associada als CDR o l'advertència de respondre "amb serena fermesa" per garantir la integritat territorial que el passat 29 de setembre va pregonar a Gavà. 

El copet a l'esquena al PSC ha estat clar, especialment quan ha proclamat que el d'Iceta és "el partit de la solució i la convivència" a Catalunya. A més de satisfer els socis catalans amb un to molt menys bel·ligerant que el de les darrers setmanes en un context procliu per a la polarització, Sánchez també s'ha desmarcat d'un possible pacte postelectoral amb PP o Ciutadans. "On hem d'anar nosaltres amb partits polítics que pacten amb la ultradreta i que diuen que el PSOE és un partit criminal?", ha etzibat. I encara ha dedicat un bon reguitzell als seus contrincants per la dreta recordant com "es corrompen" quan arriben al govern. Ni ells tenen "projecte polític" ni el poden tenir, ha dit, una esquerra que Meritxell Batet s'ha encarregat de recordar, en referència a la irrupció de Més País d'Íñigo Errejón, que només sap "dividir-se". Per a l'hemeroteca queda quan, ja amb els resultats del 10-N sobre la taula, arrenquin les negociacions per formar govern. 

La bomba de rellotgeria de la sentència

Si de convivència ha parlat Sánchez, de convivència han parlat també Iceta, Batet i Jaume Collboni. La consigna era clara. Els socialistes tenen clar el factor que la Catalunya post-sentència pot ser una bomba de rellotgeria que dinamiti els càlculs electorals fets a la Moncloa. Especialment ho sap el PSC, que afronta amb preocupació un 10-N que estarà inevitablement sacsejat per les turbulències derivades de les previsibles condemnes dels dirigents empresonats. Un cop més, Iceta ha assegurat que no hi ha cap altre camí que "acatar" la sentència en una Espanya on hi ha separació de poders i on "només la justícia pot decidir" si una persona ha comès un delicte. 

És en aquest context, procliu a agreujar la polarització, que el PSC intentarà recuperar el seu paper de partit guanyador en les eleccions espanyoles a Catalunya, però ho vol fer amb el rol de presentar-se com el partit que pot "recosir" una societat partida en dos. El passat 28-A, Meritxell Batet va veure com una ERC encapçalada per l'empresonat Oriol Junqueras s'imposava amb 15 diputats. Els socialistes onejaran la bandera de la convivència en una campanya en la qual preveuen una escalada verbal entre independentistes i Ciutadans i el PP. 

Hàbil en el llenguatge, Iceta capgira l'argument que dirigents del PSOE han esgrimit fent referència explícita al 155. Segons el líder del PSC, són els independentistes els que, en tot cas, posen en perill l'autogovern. "Volem guanyar per preservar l'autogovern de Catalunya, que està en risc amb els independentistes i amb una dreta que no concep una Espanya plural i diversa com la que defineix la Constitució". El líder del PSC, que repeteix una i altra vegada que ell vol ser president de la Generalitat, ha advertit que les "promeses falses han portat frustració" a Catalunya i que ell es compromet "a no dividir més" i "no mentir". Quatre ítems té el seu lema: "Ni més divisió, ni més crispació, ni més il·legalitats ni més mentides". 

La paradoxa de demanar "no jugar a la ruleta russa"

Formar govern sense haver d'incloure els independentistes en la seva aritmètica és un dels objectius que tenen els socialistes entre cella i cella. Paradoxal ha estat que, amb una repetició electoral en marxa, Sánchez hagi demanat "no jugar a la ruleta russa" i apostar per la vàlvula de seguretat que, segons ell, és el PSOE. Per garantir l'"estabilitat" ara que venen corves econòmiques i per, en paraules d'Iceta, evitar que "quatre arreplegats tornin a fer la traveta" a Sánchez. Clar està que, si realment Sánchez compleix la seva paraula de no teixir enteses ni amb PP ni Ciutadans i donant per descartada la majoria absoluta, és possible que, aleshores, quedin els "arreplegats". És a dir, Podem i, potser també de nou, els sobiranistes.