Crònica

L'independentisme fia a la mobilització del carrer la resposta a la sentència

El Govern evita comprometre's amb la desobediència institucional, tot i avalar la civil, mentre el Tsunami Democràtic i les entitats enllesteixen els plans immediats per afrontar el veredicte

per Sara González / Oriol March, 9 d'octubre de 2019 a les 20:00 |

El 4 de setembre del 2018, el president de la Generalitat, Quim Torra, va omplir el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb una conferència en la qual va fiar l'èxit del procés a la mobilització permanent. Torra va fixar com a prioritat la posada d'una marxa pels drets civils fins que arribés la sentència i és precisament ara -no abans- que s'està activant per respondre al veredicte que cou el Tribunal Suprem en el més estricte dels secretismes.


La força del carrer és la via escollida per l'independentisme per fer front a la sentència i passa per davant de la desobediència institucional, en segon pla perquè, segons fonts governamentals i de tots els partits implicats, l'amenaça del 155 pesa.

És per això que aquest matí, en la sessió de control al Parlament, Torra ha defensat la desobediència civil com un "dret" que s'exercirà quan arribi la sentència, i al mateix temps ha evitat parlar de desobediència institucional. Un mecanisme que també va deixar de banda la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa d'ahir posterior a la reunió del Govern, però que forma part de la resolució aprovada per Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP en el debat de política general.

La cambra, flanc institucional clau, serà protagonista quan arribi la sentència perquè, com han debatut els republicans a porta tancada, pot acollir un pel monogràfic del qual en surti un pronunciament global del sobiranisme.

Tot és delicat, però. "Ningú vol anar a la presó ni a l'exili", assumeix un alt dirigent consultat per NacióDigital. És per això que, en la línia de preservar les institucions -l'amenaça latent d'intervenció és el principal argument en campanya dels grans partits espanyols camí del 10-N-, el protagonisme serà per a la ciutadania. Torra portarà al Parlament l'estratègia a seguir després del "torpede" del veredicte, i avui ha desgranat els elements clau: "Fermesa i autodeterminació".


En cap cas, però, té pensat obrir les presons on hi ha dirigents independentistes. Minuts abans, el vicepresident Pere Aragonès hi havia posat matisos: "Mà estesa i mirada llarga". En privat, dins l'executiu existeixen dues velocitats, i per això els equilibris i les paraules són tan importants.

La resposta a la sentència, en tot cas, es vertebrarà des de la societat civil a través d'unes mobilitzacions de les quals se'n desconeix la dimensió i l'impacte. Més enllà de les marxes de tres dies anunciades per l’ANC i Òmnium, la intenció és que la reacció arrenqui pràcticament en el mateix moment en què el veredicte de Marchena es faci públic.

Les entitats ja han difós algunes instruccions en aquest sentit, mentre que des de Tsunami Democràtic, que es cou en l’anonimat, es treballa per una reacció que s'activarà de forma "immediata" concebuda perquè vagi "in crescendo" al llarg del dia. Fonts del moviment no descarten que el punt àlgid sigui cap al vespre.

Estudiants, jubilats i desocupats: els primers en manifestar-se

El moviment té present que els primers col·lectius amb els quals podran comptar per a aquesta resposta seran els estudiants –s'estan fent crides a buidar les aules- i amb persones jubilades o desocupades. Tot i això, des del Tsunami Democràtic també es demana a qui estigui treballant i vulgui i pugui, se sumi ràpidament a la protesta. En tot cas, l'acció prevista, que no es descarta que pugui tenir cert impacte econòmic, preveu que es vagi fent gran a mesura que la gent s'hi vagi sumant.

La protesta del Tsunami s'activarà de forma "immediata" i està concebuda per anar creixent a mesura que passin les hores; el moviment no descarta que el punt àlgid sigui al vespre

La forma que prendrà aquesta acció és encara una incògnita i s'està treballant a través d'una xarxa clandestina de confiances entre persones que, en molts casos, ni tan sols es coneixen entre elles. Un sistema similar al que es va crear per custodiar les urnes de la votació de l'1-O del 2017. Des de Tsunami Democràtic són conscients, però, que el contingut de la sentència i el grau de les condemnes seran clau també per determinar la dimensió de la resposta. Parteixen de la base que dos anys de presó són desproporcionats, però admeten que el veredicte condicionarà la intensitat de la reacció.


Una intensitat que pot posar en qüestió el paper dels Mossos d'Esquadra, que aquest dimecres han sobrevolat el Parlament -el conseller Miquel Buch ha negat "ingerències polítiques" en el cos- i també la celebració de la patrona de la Guàrdia Civil a Catalunya, organitzada a Sant Andreu de la Barca. El seu responsable, Pedro Garrido, ha lamentat que l'independentisme hagi triat el camí "del terror", i els membres de la conselleria desplaçats a l'acte han marxat en senyal de disgust. El pòsit de la tardor del 2017 i la previsió del nou cicle de mobilitzacions fa que les ferides entre institucions no cicatritzin.

En tot cas, que Tsunami Democràtic i les entitats portin el volant de la desobediència civil actua de para-xocs del Govern, que més enllà de la denúncia en el terreny declaratiu i de sumar-se a les mobilitzacions, no preveu per ara accions de desobediència institucional que pugui donar peu a una intervenció del govern espanyol amb, per exemple, un nou 155 o la intervenció directa dels Mossos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació