09
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
14:26h
El Tribunal Suprem ha condemnat a penes d'entre un any i mig de presó i nou anys mig a vuit dels joves d'Altsasu pels delictes d'atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaça. La sala ha estimat parcialment els recursos que els acusats van interposar contra la resolució de l'Audiència Nacional, i redueix part de les penes al considerar que no es pot mantenir l'agreujant de discriminació, així com el d'abús d'autoritat, en el cas del delicte d'atemptat. Sobre això, hi ha un vot particular d'un magistrat que aposta per mantenir-los.
Per altra banda, el tribunal ha considerat que dos dels acusats no poden ser condemnats pel delicte de lesions, ja que no hi ha prou proves, tot i que sí que queda acreditat que els altres van causar "agressions i lesions físiques i psicològiques" als guàrdies civils i a les seves parelles.
El Suprem descarta la discriminació
Segons l'alt tribunal espanyol, el fet que les víctimes fossin agents de la Guàrdia Civil -o les seves parelles- ja s'ha tingut en compte en la tipicitat del delicte d'atemptat. Per tant, i si bé podria justificar l'agreujant en altres casos, en aquest suposaria condemnar dues vegades per un mateix fet. A més, l'agreujant de discriminació fa referència -en l'article 22.4 del codi penal- a motius de caire racista, religiós o per creença, ètnia, raça, nació per pertinença, sexe o orientació sexual, gènere, malaltia o discapacitat. Col·lectius, tots ells, precisa el Suprem, que poden presentar unes "situacions objectives de vulnerabilitat".
Pel que fa a l'agreujant de superioritat, l'alt tribunal no creu que es pugui justificar en aquest cas.
Una baralla de bar
Els fets es van produir a l'octubre del 2016 després d'una baralla de matinada entre membres de la Guàrdia Civil (fora de servei), les seves parelles i els joves en un bar d'Altsasu. Abans del judici a l'Audiència Provincial de Navarra, tres dels joves (Adur, Jokin i Oihan) ja es trobaven en situació de presó preventiva des de feia més de 500 dies. La resta (a excepció d'Ainara) hi van ingressar després de dictar-se sentència.
Un recurs dels acusats va portar l'Audiència Nacional a revisar el cas. Aquesta, que va concloure que es tractava d'una agressió i no d'un delicte de terrorisme, tal com demanava la Fiscalia, va condemnar a penes d'entre dos i 13 anys de presó, en la línia de l'anterior estament judicial. Només reduïa la condemna a un dels acusats, que hauria comès dos delictes de lesions i no tres. Arran d'això, els joves van recórrer al Suprem, que ara ha rebaixat la pena.
Per altra banda, el tribunal ha considerat que dos dels acusats no poden ser condemnats pel delicte de lesions, ja que no hi ha prou proves, tot i que sí que queda acreditat que els altres van causar "agressions i lesions físiques i psicològiques" als guàrdies civils i a les seves parelles.
El Suprem descarta la discriminació
Segons l'alt tribunal espanyol, el fet que les víctimes fossin agents de la Guàrdia Civil -o les seves parelles- ja s'ha tingut en compte en la tipicitat del delicte d'atemptat. Per tant, i si bé podria justificar l'agreujant en altres casos, en aquest suposaria condemnar dues vegades per un mateix fet. A més, l'agreujant de discriminació fa referència -en l'article 22.4 del codi penal- a motius de caire racista, religiós o per creença, ètnia, raça, nació per pertinença, sexe o orientació sexual, gènere, malaltia o discapacitat. Col·lectius, tots ells, precisa el Suprem, que poden presentar unes "situacions objectives de vulnerabilitat".
Pel que fa a l'agreujant de superioritat, l'alt tribunal no creu que es pugui justificar en aquest cas.
Una baralla de bar
Els fets es van produir a l'octubre del 2016 després d'una baralla de matinada entre membres de la Guàrdia Civil (fora de servei), les seves parelles i els joves en un bar d'Altsasu. Abans del judici a l'Audiència Provincial de Navarra, tres dels joves (Adur, Jokin i Oihan) ja es trobaven en situació de presó preventiva des de feia més de 500 dies. La resta (a excepció d'Ainara) hi van ingressar després de dictar-se sentència.
Un recurs dels acusats va portar l'Audiència Nacional a revisar el cas. Aquesta, que va concloure que es tractava d'una agressió i no d'un delicte de terrorisme, tal com demanava la Fiscalia, va condemnar a penes d'entre dos i 13 anys de presó, en la línia de l'anterior estament judicial. Només reduïa la condemna a un dels acusats, que hauria comès dos delictes de lesions i no tres. Arran d'això, els joves van recórrer al Suprem, que ara ha rebaixat la pena.