L'insidiós general

Rep El Despertador cada matí al teu correu

"La pretesa concòrdia de la Constitució de 1978 s'ha convertit amb més facilitat de la desitjada en el rictus que dissimula l'odi i la mesquinesa capaç de generar destrucció, dolor i sofriment". Imagineu que aquestes paraules les hagués dit el cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent. La polèmica seria de les que fan època. L'oposició en bloc en demanaria el cessament i la tempesta, amb les portades de la premsa de Madrid a tot drap, amenaçaria de deixar Quim Torra i Miquel Buch més tocats del que ja estan. Però passa que no les ha dit el principal comandament de la policia catalana, a la que es demana contenció, exquisida neutralitat i respecte escrupolós a la llei (espanyola, per descomptat). Qui les va dir ahir, però referides a l'independentisme i no a la Constitució, va ser el màxim responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido.

En el seu discurs aprofitant la festivitat del cos, el general de brigada es va referir en to burleta a l'"ho tornarem a fer" de Jordi Cuixart i es va condecorar de forma pòstuma el jutge Ramírez Sunyer, que va processar desenes d'alts càrrecs per promoure el referèndum, i la secretària del jutjat que va fugir del Departament d'Economia pel terrat el 20-S i que va ser testimoni de l'acusació al Suprem. Tot en l'acte a Sant Andreu de la Barca que es va convertir en una mena d'escarni amb la inexplicable presència del fiscal del Suprem, Javier Zaragoza, del tinent coronel Baena i altres personatges de les clavegueres unionistes. El tuf de revenja era evident i va provocar la reacció indignada dels comandaments dels Mossos presents. Ells cada dia han d'escoltar insídies i amenaces d'intervenció, sigui amb el 155 o amb la llei de seguretat nacional mentre la Guàrdia Civil alça la veu o comissaris del Cos Nacional de Policia es dediquen a fer "guerra patriòtica" pel seu compte empastifant qui no pensa com ells.    

Fa dues setmanes, el Parlament va votar una moció demanant que la Guàrdia Civil marxi de Catalunya pel seu biaix polític, per l'arbitrarietat de les seves operacions contra els CDR i militants independentistes, i per l'1-O. Alguns ho van trobar un excés i fins i tot Gabriel Rufián, d'ERC, se'n va desmarcar en una intervenció televisiva a la Sexta. Aquella votació, però, es avui més difícil de rebatre que ahir per més que l'hàbil Teresa Cunillera, conscient de la poca traça del general Garrido, anés a la tarda a la seu central dels Mossos a mirar de rebaixar tensions a les portes d'una sentència del Suprem que, segons sembla, exigirà coordinació policial. El 2006, Zapatero va cessar i arrestar un tinent general de l'Exèrcit de Terra, José Mena Aguado, per cridar els militars a implicar-se per frenar l'Estatut. Veurem què fa ara Sánchez, que ahir al vespre era a Barcelona prometent convivència, amb el provocador cap de la Guàrdia Civil a Catalunya.  

L'unionisme pensa que ha guanyat la batalla i, per tant, no se sent en l'obligació de ser generós ni respectuós amb l'altra part, la que considera derrotada des del 27-O. Això és el que explica aquesta actitud, que entre altres característiques passa per la negativa al diàleg i a empatitzar amb la posició de l'altre. I els independentistes, o senzillament els que volen una convivència més respectuosa i observança als drets de tots, no poden cometre l'error d'abaixar el cap, ja sigui amb els drets dels catalanoparlants a la sanitat pública o amb l'exigència de respecte per l'exercici professional també dels periodistes dels mitjans públics als quals la Junta Electoral els dicta com han de parlar en campanya. 
 

---

Avui no et perdis

»El cap de la Guàrdia Civil a Catalunya lamenta que l'independentisme «triï el camí del terror»; per Aida Morales.

»Perfil: Pedro Garrido, el lleidatà que va estar a la brigada d'Informació al País Basc; per Aida Morales.

»Crònica: L'independentisme fia a la mobilització del carrer la resposta a la sentència; per Sara González i Oriol March.

»Guia: Totes les mobilitzacions previstes per quan surti la sentència; per Bernat Surroca.

»Anàlisi: El que pot fer el Govern (i el que no ha de fer) quan arribi la sentència; per Joan Serra Carné.

»La Veu de Nació: «La sentència, mirall d'Espanya»; per Pep Martí.

»Opinió: «Baiget vs. Comín»; per Montserrat Nebrera.

»Opinió: «​Que va d'independència, coi!»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Per què fracassen els governs de coalició a Espanya?; per Josep Maria Reniu.

»Dades: Quant cobra el teu alcalde?; per Sergi Ambudio.

»Festival de Sitges: El cinema d'animació conquereix Sitges amb «J'ai perdu mon corps»; per Elvira Vilardell.

 

---

 El passadís

Els quatre integrants de Manel fa anys que són amics. La bona química personal entre ells és, com sempre passa en els conjunts, una de les claus del seu èxit. Pretenen seguir molts anys. I entre els fidels seguidors del grup hi ha els seus pares i mares, alguns d'ells vinculats al món de la comunicació. De fet, per estar-ne pendents i compartir les seves evolucions tenen un grup de WhatsApp que porta per nom "AMPA Manel". El nou disc ha fet que tregui fum.  

Vist i llegit

Per ara Bricoheroes, l'espai de TV3 que protagonitzen Jair Domínguez i Peyu, s'emet només per internet. Però promet, i molt. Sobre el programa, el seu llenguatge i com és de recomanable anímicament escriu la periodista Eulàlia Domènech a Mèdia.cat, l'observatori crític dels mitjans que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils. "De vegades, una es mira el panorama –climàtic, democràtic, social, econòmic– que estem vivint i es posaria a plorar. Millor riure, la veritat. I provar de canviar-lo", escriu. La podeu llegir aquí.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 879 el comte de Barcelona, Guifré el Pilós, va fundar el monestir benedictí de Ripoll, un dels símbols de Catalunya. Durant anys, i fins que van entrar en funcionament els monestirs de l'orde cistercenc de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, els comtes de Barcelona i Besalú el van fer servir de panteó. Després de diversos episodis de destrucció en queda el claustre i la basílica, on s'entra per una imponent portalada del segle XII que és una de les obres mestres del romànic. En aquest vídeo us fareu una idea de la seva bellesa.

 L'aniversari

El 10 d'octubre de l'any 1908 va néixer a Barcelona Mercè Rodoreda, la novel·lista de més èxit de la literatura catalana. De família republicana, va fer de periodista i es va implicar en qüestions polítiques en els anys de la República, i va haver de marxar a l'exili, on va començar la seva producció literària amb grans novel·les com Aloma, La Plaça del Diamant -la més reconeguda, ambientada a Gràcia- o Mirall trencat. Llegiu aquí la carta que l'editor Joan Sales va enviar a l'escriptora després de llegir La Plaça del Diamant i aquí podeu veure la pel·lícula Un berenar a Ginebra, que recrea la seva trobada el 1973 amb un altre gran editor i crític, Josep Maria Castellet. De caràcter difícil, la novel·lista va tornar de l'exili i es va instal·lar a Romanyà de la Selva fins a la seva mort el 1983.

 ​Fes clic aquí per rebre'l