Procés català

Torra posa el focus de la resposta a la sentència en la desobediència civil

El president de la Generalitat, en la sessió de control al Parlament, evita parlar de desobediència institucional i insisteix en l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'apel·lació al 80% de la ciutadania

per Sara González / Oriol March, Parlament de Catalunya, 9 d'octubre de 2019 a les 11:40 |
El president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès, durant la sessió de control al Parlament | ACN
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha posat el focus de la resposta a la sentència del Tribunal Suprem en la desobediència civil. Ho ha fet en un dur intercanvi amb Carlos Carrizosa, cap de files de Ciutadans, en la sessió de control celebrada aquest dimecres al Parlament. Torra, després de negar reiteradament qualsevol vincle de l'independentisme amb la violència, ha situat la desobediència civil com un "dret" que té molts números de ser exercit quan es conegui el veredicte de Manuel Marchena. El Parlament, ha assenyalat, haurà de validar una resposta en les properes setmanes.

El dirigent nacionalista ha evitat en tot moment parlar de desobediència institucional -també ho va fer ahir la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu-, i ha situat les línies mestres de la resposta a la sentència en la "fermesa" i "l'autodeterminació". També ha insistit en l'apel·lació als consensos del 80% que existeixen en la societat catalana, segons ha detallat.


Seguint el mateix fil discursiu que a la moció de censura, Ciutadans ha tornat a acusar  Torra de "banalitzar" la violència amb els seus aplaudiments als membres dels activistes dels comitès de defensa de la República (CDR) empresonats. "No tergiversi, els comandos que preparen explosius no són herois, són brètols, ha etzibat el portaveu del grup taronja, Carrizosa, que ha lamentat que la bancada independentista doni "suport"  persones acusades de "tenir explosius" i amb "plans per atacar el Parlament".
 
De fet, després del seu silenci durant la moció de censura, Torra ha aprofitat l'ocasió per tirar en cara a Ciutadans que va ser tombada amb una majoria contundent –hi van votar en contra els independentistes i els comuns, mentre que el PSC es va abstenir- i, fent ús de la ironia, ha afirmat que espera que la Junta Electoral els "compensi pel dia de campanya electoral" viscut al Parlament. Segons el president de la Generalitat, el debat que s'hauria '’estar fent en aquests moments a Espanya és "fins a quin punt s’accepta la dissidència" sense haver de recórrer a la "repressió".

Drets i llibertats


Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha demanat al president que "garanteixi" els drets de tothom, és a dir, els independentistes mobilitzats i els ciutadans que no se sentin interpel·lats pel contingut de la sentència. Torra ha negat que existeixi "fredor" per part seva amb els Mossos d'Esquadra, i ha retret a Iceta que demanoi garantir les llibertats però al mateix temps no denunciï el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que dimecres que vinent compleixen dos anys en presó preventiva.

Torra també ha estat interpel·lat pel PP, que li ha demanat explicacions sobre unes suposades declaracions en què el president hauria dit que obriria les presons i ho sotmetria a votació. Torra ha replicat que "mai" ha dit això en cap mitjà de comunicació -de fet, el líder del PP, Alejandro Fernández, no n'ha citat cap- i ha acusat els populars de llançar "relats imaginaris". "Fan uns relats imaginaris, ens els llencen, i ens veiem amb l'obligació de defensar-nos de mentides que no paren de repetir-nos", ha destacat.

Els Mossos i la sentència

El paper dels Mossos d'Esquadra ha tornat a ser central en la sessió de control al Parlament. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha aprofitat un intercanvi amb Ciutadans per negar l'existència "d'ingerències polítiques i partidistes" per part d'ell o de Torra dirigides a la policia catalana. Un missatge que arriba en un moment en què el cos es troba sota màxima pressió davant la imminència de la sentència del Tribunal Suprem i el nou cicle de mobilitzacions sobiranistes al carrer com a resposta al veredicte.

Buch nega que Torra hagi protagonitzat "ingerències polítiques" en la policia catalana de cara a la resposta a la sentència

"Li nego la major. No hi ha ingerències polítiques ni partidistes per part del conseller ni del president", ha assenyalat Buch en resposta al diputat Matías Alonso, que en la segona intervenció ha acabat demanant la dimissió del dirigent de Junts per Catalunya (JxCat). "El cos de Mossos ha garantit sempre la llibertat d'expressió. Quan hi ha hagut conflicte, ha actuat de manera positiva, amb mediació, interlocució i amb proporcionalitat. Fan un relat de falsedats i irrealitats", ha assegurat Buch, citant les 12.000 manifestacions registrades l'últim any a Catalunya.

El conseller ha demanat als diputats de Ciutadans que estiguin "a l'alçada". La formació taronja ha desplegat una bateria de preguntes dures contra el Govern, centrades en l'acció del Cesicat -rebatejat com a "CNI català" o bé "CNI colpista"- i en els presumptes privilegis dels presos polítics a Lledoners. Els intercanvis entre representants de Ciutadans i els consellers Jordi Puigneró i Ester Capella han protagonitzat l'inici de la sessió de control al Govern i han prosseguit amb el clima de la fallida moció de censura.

"És un indocumentat"

Capella, consellera de Justícia i visiblement molesta per les reiterades preguntes dels diputats de la formació taronja sobre els "privilegis" dels presos al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, ha acabat assegurant que el representant que l'interpel·lava era un "indocumentat". "Els interessa crear un marc mental que mai ha estat cert", ha assenyalat la consellera. En aquest cas, el diputat ha donat tots els detalls aportats per una informació del diari El Mundo en la qual funcionaris citats pel rotatiu desgranaven el règim especial que reben els dirigents empresonats. 

Ciutadans insisteix que el Cesicat és el "CNI català" i denuncia els "privilegis" a Lledoners; la consellera Capella els acusa de ser "indocumentats"

Pel que fa a Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, ha negat que el Cesicat exerceixi com a "CNI català" i que tingués a veure amb el "cop a la democràcia" de la tardor del 2017. "Serà veritat que els va molt malament les enquestes. Els únics cops que coneixem són els cops de porra de l'1-O", ha respost el dirigent de JxCat al diputat Dimas Gragera. Puigneró ha insistit que la Generalitat atén 200 milions de ciberatacs, dels quals 100 provoquen incidents de gravetat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació