El despertador: 9 d'octubre

Fragmentació arreu

La CUP té a l'abast ser al Congrés. El dubte és si, globalment, contribuirà a incrementar la representació de l'independentisme. Avui també són notícia l'allau a Telegram i Signal, la Fiscalia i els Jordis, Albert Pla, el català a la Cambra, el discurs magistral de Monzó a Frankfurt i John Lennon

per Ferran Casas , 9 d'octubre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El risc de fragmentació i de "pèrdua" de vots que es quedaran sense representació al Congrés s'estén a tots els espais polítics. Els torna a passar a la dreta amb Vox i als independentistes amb la CUP (a l'abril era el Front Republicà), i ara també a l'esquerra federalista amb Més País, el moviment que impulsa Íñigo Errejón i que ahir va presentar el desconegut politòleg sobiranista Juan Antonio Geraldes com a candidat a Barcelona el 10-N.

La CUP confia a tenir presència a Madrid, més després que el moviment Primàries, que lidera Jordi Graupera i que havia triat com a candidat Xavier Climent (un activista a xarxes i animador del Consell per la República de Carles Puigdemont) no hagi aconseguit els avals necessaris. Graupera i el seu entorn no s'hi han escarrassat (no calien ni 5.000 signatures) perquè preferien estalviar-se una patacada el 10-N que acabés d'ensorrar el seu projecte. Quan es van presentar a Barcelona van dividir el vot de l'independentisme "enfadat" i tant ells com la CUP es van quedar fora de l'Ajuntament.

És segur que la CUP, amb la seva esmena a la totalitat al règim del 78 i la seva crítica a l'independentisme oficial, esgarraparà ara vots d'ERC, els comuns i JxCat. Si millora mínimament els registres de Front Republicà aconseguirà representació per Barcelona. El dubte és si, globalment, contribuirà a incrementar la representació de l'independentisme i què farà Mireia Vehí a la Carrera de San Jerónimo.

Entre els comuns i Més País les coses potser són diferents perquè l'existència dels segons no és conseqüència de la pluralitat del moviment sinó de l'enorme crisi interna de Podem. Només es pot veure amortida si Pedro Sánchez i el PSOE no aconsegueixen el resultat esplendorós al qual aspirava el president en funcions quan va decidir deixar fora del govern a Pablo Iglesias. De la fragmentació i els seus efectes no se n'escapa ningú i, intentant evitar-la, Sánchez l'ha alimentada.
 

Avui no et perdis

» Així afronten els partits les eleccions del 10-N a Catalunya; per Oriol March i Aida Morales.

»
Dades: A quin partit restarà més vots la CUP el 10-N?; per Roger Tugas.

» Cinc claus sobre qui és Juan Antonio Geraldes, candidat d'Errejón a Catalunya; per Sara González.

» Opinió «Inseguretat política»; per Sònia Andolz.

» Opinió «Tancar discoteques»; per Francesc Canosa.

»
Per què tants catalans s'estan donant d'alta a Telegram i Signal?; per Sergi Ambudio.

[Psst! Si encara no ens segueixes a Telegram clica aquí i estaràs al cas de tot, que aquests dies valdrà la pena]

» Els Mossos, una policia sota pressió; per Aida Morales.

» La Fiscalia demana la revisió de la presó provisional dels Jordis; per Aida Morales.

» Entrevista a Albert Pla: «Em pensava que em moriria als trenta anys»; per Gemma Ventura Farré.

» Crítica de cine: «Joker», el nou origen del somriure del caos; per Víctor Rodrigo.

 

 El passadís

El posicionament de la Cambra de Comerç de Barcelona davant el procés i la seva defensa d'una "resposta de país" a la sentència de l'1-O ha acabat per tensar al màxim les seves relacions amb la Cambra d'Espanya, que coordina totes les entitats camerals de l'Estat. Curiosament, són catalans els qui estan davant de la Cambra d'Espanya. La presideix el veterà Josep Lluís Bonet, president d'honor de Freixenet -després d'haver dirigit l'empresa de cava i haver-ne cedit el control a Henkell-. Però qui porta els regnes és Imma Riera, que va ser diputada de Convergència i Unió (militava a CDC) al Congrés durant tres legislatures. Provinent del sector financer, Riera es va anar desmarcant del seu partit a mesura que avançava el procés en una deriva que sembla que no té aturador. Segons expliquen fonts camerals, Riera ha arribat a "recomanar" als catalans que treballen a la Cambra d'Espanya que no parlin català entre ells a Madrid.  

Vist i llegit

La "banda" que liderava el PSOE sembla que ja no existeix i Albert Rivera, malgrat els seus atacs al PSC per no donar suport a Lorena Roldán, està ara disposat a facilitar un govern de Pedro Sánchez. Fa unes setmanes no en volia ni sentir a parlar,  i en uns dies... qui sap. Al líder de Ciutadans, la dreta que abans li reia les gràcies ara el fustiga. Toca tancar files amb el PP, "renovat" amb Casado. Com a mostra podeu llegir l'article que, a El Mundo, li dedicava David Gistau, una de les estrelles mediàtiques de l'univers conservador espanyol. Batejava Rivera com a Bisagrín. "Ara és un subaltern conscient que suplica fer-se perdonar els atreviments perquè li permetin tornar a ser una frontiseta al servei de qualsevol que mani", escrivia.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2007 l'escriptor Quim Monzó va llegir el discurs inaugural de la fira del llibre de Frankfurt, la més important del món. Aquell any, la literatura catalana va ser la convidada i va aprofitar per projectar els seus creadors. Jaume Cabré, per exemple, es va consolidar entre el públic alemany. La tria de la literatura catalana va crear polèmica perquè alguns sectors van demanar que es promocionés també la literatura en castellà feta a Catalunya. Se'ls va convidar però Eduardo Mendoza o Juan Marsé van rebutjar ser-hi perquè no volien prendre protagonisme als seus companys que escriuen en català. Aquí podeu recuperar l'original discurs de Monzó.

 L'aniversari

El 9 d'octubre de l'any 1940 va nàixer a Liverpool, al Regne Unit, el cantant John Lennon, que va morir assassinat a Nova York el 1980. Era el líder de The Beatles, un dels grups pop més memorables, que va estar actiu entre 1960 i 1970. El 1969 es va casar amb l'artista japonesa Yoko Ono, a la que es va culpar de la dissolució de la banda. Lennon va iniciar aleshores una carrera en solitari i va seguir compromès amb causes progressistes. Imagine, on reclama un món en pau, és una de les seves cançons més conegudes. La podeu sentir aquí i veure el videoclip on apareix amb Yoko.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació