08
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
20:55h
La presència de la CUP a les eleccions espanyoles ja és un fet, després que hagi quadruplicat els avals necessaris per ser-hi. Caldrà veure si, a diferència del Front Republicà als comicis d'abril, serà capaç d'aconseguir representació i a costa de qui. Quina formació pot patir més aquesta nova competència electoral? A diferència del que ocorria fa uns anys, les enquestes apunten que darrerament el votant anticapitalista optava per ERC a les eleccions al Congrés dels Diputats.
Això conclouen els darrers baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), segons els quals quasi un terç dels catalans que votarien la CUP al Parlament farien confiança als republicans a les eleccions espanyoles. Un 30,1% dels enquestats en els dos sondejos d'aquest any ho admetien, per bé que, en la meitat del període en què es feien les enquestes del primer, Front Republicà encara no havia decidit presentar-s'hi.
En tot cas, en el segon baròmetre, fet entre juny i juliol, encara hi havia més votants de la CUP al Parlament que preferien ERC al Congrés respecte altres opcions de l'entorn anticapitalista com la liderada a l'abril per Albano Dante Fachin. Aquestes sumen de mitjana el 23,9% de les respostes -en el gràfic, agrupades amb el vot en blanc i a altres candidatures, arribant al 27%.
Segons la intenció de vot de la CUP al Parlament al CEO, un 30,1% d'aquest equival a quasi 75.000 electors seus que tenien clar que, al Congrés, optaven per ERC. Tenint en compte que els republicans van superar al PSC per menys de 60.000 vots, reeditar la victòria pot dependre de la seva capacitat de mantenir aquest vot dual, malgrat que aquest cop qui es presenti sigui directament la CUP.
Encara més votants dubtosos
És probable, però, que la quantitat d'aquests votants duals -anticapitalistes al Parlament i d'ERC al Congrés- fos major, ja que els baròmetres assenyalaven que un notable 20,9% d'electors de la CUP no sabien què fer a les urnes de les eleccions estatals. És de suposar que una part d'aquests acabaria fent confiança a la llista liderada per Oriol Junqueras, fet que provoca que la pugna entre les dues formacions sigui previsiblement per una bossa de vots superiors a aquests 75.000. I això que el gir cap al diàleg d'ERC dista ara força de l'aposta pel bloqueig de la CUP, essent dues ofertes programàtiques clarament diferenciades.
Sigui com sigui, els baròmetres del CEO identifiquen altres canvis de fonts rellevants respecte anteriors anys. Així, la bossa de votants de la CUP que abans tenia clar que s'abstindria ha descendit clarament, potser per la novedosa proposta de Front Republicà a l'abril. Caldrà veure si, tenint la butlleta de la CUP als col·legis el 10 de novembre, això encara farà créixer més la participació, arrossegant a les urnes els seus electors del Parlament.
Els cupaires ja no confien en els comuns
Igualment, En Comú Podem ha deixat de ser una alternativa atractiva per als votants de la CUP a les catalanes. Un 28,2% d'aquests preveien votar Xavier Domènech el 2016, un percentatge que ha anat reduint-se fins al 8,6% de vot a Jaume Asens ara, malgrat el perfil més sobiranista encara d'aquest cap de llista. Igualment, tot i que un rellevant 11,8% dels electors de la CUP al Parlament afirmaven el 2018 que votarien JxCat al Congrés -eren quasi inexistents els que ho deien abans-, aquest percentatge ha caigut també aquest any, amb la nova competència.
En tot cas, aquestes enquestes també detecten un marge d'indefinició molt elevat, ja que, entre 2016 i 2017, un 25,9% i un 36,1% dels votants de la CUP al Parlament afirmaven respectivament que també la votarien al Congrés, malgrat que llavors no s'hi presentava. I un percentatge d'aquest electorat que podia ser proper al 10% no sabia què fer de cara al Congrés. Caldrà, per tant, analitzar en profunditat a posteriori quin efecte haurà tingut en l'abstenció i en els resultats dels altres partits la irrupció de la CUP en aquests comicis.
En tot cas, en el segon baròmetre, fet entre juny i juliol, encara hi havia més votants de la CUP al Parlament que preferien ERC al Congrés respecte altres opcions de l'entorn anticapitalista com la liderada a l'abril per Albano Dante Fachin. Aquestes sumen de mitjana el 23,9% de les respostes -en el gràfic, agrupades amb el vot en blanc i a altres candidatures, arribant al 27%.
Segons la intenció de vot de la CUP al Parlament al CEO, un 30,1% d'aquest equival a quasi 75.000 electors seus que tenien clar que, al Congrés, optaven per ERC. Tenint en compte que els republicans van superar al PSC per menys de 60.000 vots, reeditar la victòria pot dependre de la seva capacitat de mantenir aquest vot dual, malgrat que aquest cop qui es presenti sigui directament la CUP.
Encara més votants dubtosos
És probable, però, que la quantitat d'aquests votants duals -anticapitalistes al Parlament i d'ERC al Congrés- fos major, ja que els baròmetres assenyalaven que un notable 20,9% d'electors de la CUP no sabien què fer a les urnes de les eleccions estatals. És de suposar que una part d'aquests acabaria fent confiança a la llista liderada per Oriol Junqueras, fet que provoca que la pugna entre les dues formacions sigui previsiblement per una bossa de vots superiors a aquests 75.000. I això que el gir cap al diàleg d'ERC dista ara força de l'aposta pel bloqueig de la CUP, essent dues ofertes programàtiques clarament diferenciades.
Sigui com sigui, els baròmetres del CEO identifiquen altres canvis de fonts rellevants respecte anteriors anys. Així, la bossa de votants de la CUP que abans tenia clar que s'abstindria ha descendit clarament, potser per la novedosa proposta de Front Republicà a l'abril. Caldrà veure si, tenint la butlleta de la CUP als col·legis el 10 de novembre, això encara farà créixer més la participació, arrossegant a les urnes els seus electors del Parlament.
Els cupaires ja no confien en els comuns
Igualment, En Comú Podem ha deixat de ser una alternativa atractiva per als votants de la CUP a les catalanes. Un 28,2% d'aquests preveien votar Xavier Domènech el 2016, un percentatge que ha anat reduint-se fins al 8,6% de vot a Jaume Asens ara, malgrat el perfil més sobiranista encara d'aquest cap de llista. Igualment, tot i que un rellevant 11,8% dels electors de la CUP al Parlament afirmaven el 2018 que votarien JxCat al Congrés -eren quasi inexistents els que ho deien abans-, aquest percentatge ha caigut també aquest any, amb la nova competència.
En tot cas, aquestes enquestes també detecten un marge d'indefinició molt elevat, ja que, entre 2016 i 2017, un 25,9% i un 36,1% dels votants de la CUP al Parlament afirmaven respectivament que també la votarien al Congrés, malgrat que llavors no s'hi presentava. I un percentatge d'aquest electorat que podia ser proper al 10% no sabia què fer de cara al Congrés. Caldrà, per tant, analitzar en profunditat a posteriori quin efecte haurà tingut en l'abstenció i en els resultats dels altres partits la irrupció de la CUP en aquests comicis.
| METODOLOGIA DE L'ANÀLISI |
|---|
| Els treballs d'aquest article s'han fet a partir de les microdades dels baròmetres ordinaris del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). S'han filtrat d'aquestes els enquestats que afirmaven que tenien intenció de votar la CUP al Parlament i s'ha consultat a qui pretenien fer confiança al Congrés -agrupant les respostes per candidatures que hi tenien representació o situant a "Altres o blanc" la resta, incloent els que afirmaven que també votarien CUP a les espanyoles o Front Republicà-, unint els resultats per anys. Per calcular quants votants de la CUP tindrien clar en termes absoluts que votarien ERC al Congrés en els dos baròmetres d'aquest any, s'ha fet la mitjana d'estimació de vot a la CUP al Parlament d'aquests sondejos, un 5,85%. Com que un 30,1% d'aquests responen que farien confiança als republicans a les espanyoles, se'n deriva que això representa un 1,76% de vots absoluts. I un 1,76% dels votants de l'abril a Catalunya equivalen a 73.283 electors. És, però, una estimació conservadora, ja que part del votant de la CUP al Parlament que dubtava en els sondejos segurament va acabar votant els republicans. |