Eleccions espanyoles 10-N

Així afronten els partits les eleccions del 10-N a Catalunya

A la continuïtat de les llistes d'ERC, JxCat, els comuns i el PSC s'hi sumen la irrupció de la CUP i de Més País, i els canvis del PP per remuntar el resultat de l'abril

per Aida Morales / Oriol March, 9 d'octubre de 2019 a les 06:42 |
Cartells electorals de la campanya de les eleccions espanyoles del 28-A | Adrià Costa
La cuina dels partits polítics ha treballat a ple rendiment durant els últims dies per tenir a temps les llistes -i els avals- per presentar-se a les properes eleccions espanyoles del 10 de novembre. Els nous comicis suposen, per a moltes de les formacions, una oportunitat per efectuar moviments i canvis respecte del 28-A. En altres casos, però, els retocs són mínims per repetir els èxits aconseguits fa només sis mesos.

El context general, a banda, és diferent que a l'abril, perquè al Congrés dels Diputats s'hi ha viscut una investidura fallida i un carrusel de retrets entre formacions per la paràlisi a l'hora de formar govern. Això impactarà en la campanya, que començarà el 31 d'octubre, coincidint amb la nit de la castanyada, i durarà només vuit dies, com ho preveu el procediment electoral quan una investidura fracassa i s'han de repetir comicis. Així queden les llistes dels principals partits que es presentaran a Catalunya. 


1. ERC

Oriol Junqueras, president del partit, i Raül Romeva, exconseller d'Afers Exteriors, tornaran a encapçalar les llistes dels republicans al Congrés dels Diputats i al Senat, respectivament. Així ho va ratificar el consell nacional d'ERC, tot i que el seu futur electoral es veurà truncat quan arribi la sentència del Tribunal Suprem perquè molt probablement seran inhabilitats. En aquest cas, correria la llista. 

Oriol Junqueras lidera la llista al Congrés i Raül Romeva encapçala la candidatura al Senat; si són inhabilitats pel Suprem, no podran participar a les eleccions

Gabriel Rufián i Carolina Telechea ocupen el segon i tercer nom de la candidatura de la cambra baixa, com en la convocatòria del 28-A. Mirella Cortés, per altra banda, serà la suplent de Romeva al Senat. A Girona, la diputada Montse Bassa -germana de Dolors Bassa- encapçalarà la llista del Congrés, a Lleida ho farà Xavier Eritja i a Tarragona es presenta Jordi Salvador. La candidatura, després de l'èxit de l'abril -15 escons i victòria inèdita a Catalunya-, és continuista i té l'objectiu de repetir el resultat. 


2. PSC

Pocs canvis en les llistes dels socialistes catalans. L'actual presidenta del Congrés, Meritxell Batet, torna a encapçalar la candidatura al 10-N, seguida per Francisco Polo i Mercè Perea, mentre que Marc Lamuà, Montse Mínguez i Joan Ruiz ho fan per Girona, Lleida i Tarragona, respectivament. El també president del Senat, Manuel Cruz, lidera la llista dels socialistes al Senat, després que Miquel Iceta s'autodescartés com a cap de cartell a finals de setembre. Iceta va ser vetat pels independentistes com a senador autonòmic quan Pedro Sánchez el volia com a president de la cambra alta.

3. En Comú Podem

Jaume Asens repetirà com a número u d'En Comú Podem al Congrés mentre que la historiadora Rosa Lluch -filla d'Ernest Lluch- serà qui liderarà la candidatura al Senat, rellevant així Noelia Bail, que va ser la cap de llista el 28-A. De forma simbòlica, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tancarà la llista a la cambra baixa. Acompanyant a Asens al Congrés hi haurà Aina Vidal, que repeteix en segona posició, i Mar García -militant de Podem-, que ocupa el tercer lloc.

L'exprimer tinent d'alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello -fins ara secretari primer de la mesa del Congrés- serà el quart integrant de la llista. Els caps de cartell a les demarcacions de Lleida i Tarragona es mantenen sense canvis amb Jaume Moya i Ismael Cortés, mentre que a Girona Laura López substitueix a Joan Luengo, l'anterior candidat. 

4. JxCat

JxCat torna a apostar pels presos polítics a les eleccions: Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull seran a caps de llista al 10-N. En concret, Sànchez liderarà Barcelona, Forn ho farà amb Girona, Rull encapçalarà Tarragona i Turull, Lleida. D'aquesta manera, JxCat repeteix la fórmula de les darreres eleccions, amb la principal novetat de la incorporació de Forn en el lloc de l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que passa a la quarta posició. Els presos, com també passarà amb els d'ERC, no podran ser candidats si són inhabilitats pel Suprem al llarg dels propers dies. Laura Borràs es manté de número dos per Barcelona -i candidata efectiva- i Míriam Nogueras, de número tres.

Els presos tornen a liderar les llistes de JxCat al Congrés amb la incorporació de Forn; la formació fitxa Roger Español pel Senat

Un capítol a part es mereix el fitxatge de Roger Español, que va ser número cinc de Front Republicà als últims comicis estatals, i que ara liderarà JxCat al Senat en substitució de Lluís Puig, exiliat a Brussel·les. Aquest moviment ha generat malestar en certs sectors del partit. En les últimes eleccions, la formació nacionalista només va obtenir representació a la cambra alta per Girona -on repeteix Josep Maria Jami Matamala, mà dreta de Carles Puigdemont- i per Lleida, amb Mayte Rivero

5. Ciutadans

Inés Arrimadas va ser la gran novetat de Ciutadans a les eleccions del 28-A, quan va decidir fer el salt a Madrid com a cap de cartell per Barcelona. Aquesta vegada repeteix acompanyada de Fernando de Páramo i José María Espejo Saavedra, i incorpora diputats al Parlament com Nacho Martín Blanco -número cinc- i Sonia Sierra -número sis-. El principal canvi és que Toni Roldán no repeteix com a número dos, perquè va decidir abandonar el partit arran de l'acostament de Ciutadans a Vox.

A Lleida -María Burrel-, Girona -Héctor Amelló- i Tarragona -Sergio del Campo- es repeteixen els candidats, com també passa al Senat. En els últims comicis, el partit taronja va aconseguir cinc escons a Madrid: quatre per Barcelona i un per Tarragona. El nombre de vots va ser molt menor a l'aconseguit en les últimes catalanes, quan van superar el milió de sufragis per convertir-se en vencedors al Parlament.

6. PP

Cayetana Álvarez de Toledo, aposta personal de Pablo Casado, repeteix com a candidata per Barcelona. En els comicis de l'abril es va convertir en l'única representant del PP del Congrés sorgida de les llistes catalanes. Aquesta vegada fa tàndem amb María de los Llanos de Luna, delegada del govern espanyol a Catalunya entre el 2011 i el 2016 mentre Mariano Rajoy manava a la Moncloa. Joan López Alegre, per tant, cau de les llistes. Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels, serà el número tres per Barcelona.

7. Vox

La formació d'ultradreta manté els plans del 28-A i presentarà Ignacio Garriga com a candidat per Catalunya. En les últimes eleccions, Vox va obtenir pràcticament 150.000 vots, xifra que li va permetre obtenir un escó per Barcelona.

8. CUP

Els anticapitalistes són una de les novetats d'aquests comicis. El consell polític de la formació, en una votació molt ajustada -30 vots a 29- va decidir que la formació concorregués a les eleccions. Ho farà amb una llista encapçalada per Mireia Vehí, Albert Botran i Eulàlia Reguant, tots tres exdiputats al Parlament. Mariona Quadrada, Non Casadevall i Francesc Gabarrell ocuparan les primeres places a Tarragona, Girona i Lleida, respectivament. És la primera vegada que la CUP es presenta al Congrés.

Mireia Vehí, Albert Botran i Eulàlia Reguant encapçalen la llista per Barcelona de la CUP, que s'estrena en unes eleccions espanyoles

Una de les ànimes que l'integren, Poble Lliure, sí que va tenir presència a les eleccions del 28-A a través de la candidatura de Front Republicà encapçalada per Albano Dante Fachin. Aquesta vegada el nom triat per liderar la llista era Mireia Boya, exdiputada de la CUP, però finalment la coalició no es va reeditar.

9. Més País

La formació d'Íñigo Errejón ha aconseguit reunir els 5.000 avals necessaris per presentar-se a Barcelona, única demarcació catalana en la qual Més País tindrà presència electoral. El cap de cartell escollit és Juan Antonio Geraldes, politòleg de 31 anys i que va ser el número dos de Guanyem Sant Boi a les municipals del maig.

Va ser militant de Comunistes i ha participat en actes de Sobiranistes a Sant Boi. Tot i això, fonts del partit liderat per Joan Josep Nuet asseguren que es va donar de baixa "fa uns dies" i que ho va fer a petició pròpia. En un comunicat, Comunistes ha negat els rumors sobre una presumpta participació en la confecció de la llista de Més País.

10. Primàries Catalunya

El moviment liderat per Jordi Graupera va encetar una campanya per aconseguir els avals i poder presentar-se al Congrés amb el bloqueig com a únic punt del programa, però finalment no se n'ha sortit. Els han faltat 500 signatures.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació