Els «desnonaments invisibles» que no apareixen a les dades oficials

Catalunya continua liderant la classificació de comunitats autònomes amb més desnonaments en el conjunt de l'estat espanyol. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha registrat 3.433 desallotjaments entre l'abril i el juny als municipis catalans, una mitjana de 38 al dia. El total de desnonaments comptabilitzats a l'estat espanyol dibuixa un descens del 6,6% dels casos de lloguer en comparació al mateix període del 2018 i del 32,9% en casos d'execucions hipotecàries. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogaters, però, alerten que les dades no representen el total de desnonaments. 

Els dos col·lectius qualifiquen de "desnonaments invisibles" aquells que no reflecteixen les dades del CGPJ i posen el focus sobre els llogaters que decideixen marxar del seu pis perquè no poden pagar el preu que els demana el propietari. També en els casos d'ocupacions i en aquells en què persones que paguen hipoteca decideixen marxar abans de ser desnonades. 

"Hi ha gent que ha optat per ocupar pisos perquè no tenien cap alternativa", assegura la portaveu de la PAH a Barcelona, Lucía Delgado. Cap administració ha facilitat dades concretes sobre els immobles ocupats que hi ha a Catalunya i la referència més aproximada que es té del fenomen és la dada que l'Agència d'Habitatge de Catalunya va fer pública el 2016, segons la qual en aquell moment hi havia més de 44.000 pisos de bancs buits o ocupats arreu del país. 

Delgado apunta que les dades oficials també obliden les persones que no "resisteixen" el procés de desnonament. "És molt difícil que les persones que no s'han organitzat col·lectivament puguin fer-hi front", argumenta. 

Un 45% de trasllats per raons econòmiques

En aquest capítol la portaveu de la PAH i el Sindicat de Llogaters inclou les famílies que no poden pagar la hipoteca i entreguen les claus al banc i també aquelles que marxen de casa seva perquè no poden assumir l'increment del preu del lloguer.

El Sindicat de Llogaters té en marxa una macroenquesta per conèixer els motius pels quals els inquilins de l'àrea metropolitana de Barcelona marxen de casa seva. És un treball conjunt amb la cooperativa La Hidra i l'Agència de Salut Pública de Barcelona i, per ara, reflecteix que el 45% dels enquestats exposen que la causa del trasllat és econòmica. 

L'estudi, doncs, assenyala que gairebé la meitat dels llogaters enquestats canvien de casa en contra la seva voluntat i el portaveu del sindicat, Jaime Palomera, les qualifica també com a víctimes dels "desnonaments invisibles".

Palomera afegeix algunes pràctiques a la llista de causes que desemboquen en aquests desnonaments. Per exemple, la negativa dels propietaris a renovar els contractes sense necessitat de recuperar l'habitatge, la manca de manteniment dels immobles o els casos d'assetjament immobiliari.

Per Palomera, els desnonaments registrats pels jutges representen les situacions més "extremes" i demana a les administracions que es responsabilitzin de comptabilitzar tots aquells processos d'expulsió que no arriben a la taula del CGPJ. "A Catalunya és especialment necessari perquè és el lloc de l'Estat on més gent viu de lloguer i per tant hi ha més persones perjudicades per la manca de protecció legal", apunta. "Tots aquests desnonaments invisibles s'han de comptabilitzar perquè es produeixen per motius econòmics", conclou la portaveu de la plataforma. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor