07
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
12:26h
Fa una setmana que l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un nou edifici del Servei d'Atenció a persones Immigrants, Emigrants i Refugiades (SAIER) al carrer Tarragona. Fins ara l'equipament, de titularitat municipal, estava cedit a l'Estat i el consistori n'ha recuperat l'ús per ampliar el servei. Una necessitat que és causada per l'augment de persones que el requereixen. Per exemple, les famílies amb menors al seu càrrec. En els primers sis mesos del 2019, 1.304 infants i joves acompanyats de les seves famílies han estat atesos al SAIER, un 50% més que en el mateix període del 2018.
El SAIER té entre les seves funcions l'atenció a persones migrants i refugiades i els seus principals àmbits d'actuació són la tramitació de sol·licituds d'asil, l'homologació d'estudis, l'accés a un habitatge o la matriculació a cursos de català. El SAIER separa totes les gestions en funció de si són urgents o no i cada dia atén de mitjana 122 visites, de les quals 25 acostumen a ser per a tramitacions urgents.
La principal novetat del nou emplaçament és que ha permès ampliar de quatre a set els espais d'atenció individualitzada i millorar el servei d'espera a través d'un sistema informatitzat de cita prèvia. Segons l'Ajuntament, la tendència és que cada cop arriben més persones que busquen asil, i a diferència dels migrants econòmics, aquestes persones arriben de manera menys organitzada i amb més necessitat d'atenció urgent. "Per això cal una resposta més ràpida", defensa el regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra.
Les dades reflecteixen que durant l'anterior mandat, es va multiplicar per cinc el nombre de persones ateses interessades en tràmit d'asil. Ara l'Ajuntament preveu que el SAIER tanqui l'any havent atès un total de 20.000 persones, de les quals la meitat estiguin interessades en tràmits d'aquestes característiques. De moment, amb xifres del primer semestre, el servei ha atès un total de 12.332 persones, de les quals 5.624 tenien perfil de sol·licitants d'asil.
Llatinoamèrica, amb països com Veneçuela, Colòmbia o Hondures al capdavant, és la regió de procedència majoritària de les persones que busquen asil a Barcelona. Un objectiu gens fàcil, tenint en compte que l'Estat rebutja un 60% de les sol·licituds registrades arreu del territori espanyol.
Allotjament en pensions
A banda de la nova seu al carrer Tarragona, que ha suposat una inversió de mig milió d'euros, el servei manté actius els equipaments de l'avinguda Paral·lel, especialitzat en serveis jurídics, i el carrer Font Honrada, amb serveis específics per a tràmits relacionats amb el refugi.
Molts d'aquests tràmits estan relacionats amb la cerca d'habitatge. Actualment el SAIER allotja cada dia de 120 a 200 persones que han arribat a la capital catalana sense cap lloc on dormir. La mitjana de persones que el 2018 dormien cada dia en un allotjament temporal -habitualment pensions- facilitada pel SAIER va ser de 124.
Crítiques a la Generalitat i l'Estat
Coincidint amb la presentació de la nova seu del SAIER a la premsa, Serra ha aprofitat per reclamar més suport de la Generalitat i l'Estat. Al Govern, el regidor li reclama més "lideratge" en la primera atenció a persones migrants i refugiades.
Pel que fa a l'Estat, Serra ha insistit en la necessitat que el govern espanyol recuperi els fons d'acollida per a municipis i comunitats autònomes que van estar actius fins a l'arribada de Mariano Rajoy al govern espanyol el 2011. Segons els càlculs del govern municipal, aquests fons suposarien una aportació anual de l'Estat a Barcelona de 4 o 5 milions d'euros.
El SAIER té entre les seves funcions l'atenció a persones migrants i refugiades i els seus principals àmbits d'actuació són la tramitació de sol·licituds d'asil, l'homologació d'estudis, l'accés a un habitatge o la matriculació a cursos de català. El SAIER separa totes les gestions en funció de si són urgents o no i cada dia atén de mitjana 122 visites, de les quals 25 acostumen a ser per a tramitacions urgents.
La principal novetat del nou emplaçament és que ha permès ampliar de quatre a set els espais d'atenció individualitzada i millorar el servei d'espera a través d'un sistema informatitzat de cita prèvia. Segons l'Ajuntament, la tendència és que cada cop arriben més persones que busquen asil, i a diferència dels migrants econòmics, aquestes persones arriben de manera menys organitzada i amb més necessitat d'atenció urgent. "Per això cal una resposta més ràpida", defensa el regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra.
Les dades reflecteixen que durant l'anterior mandat, es va multiplicar per cinc el nombre de persones ateses interessades en tràmit d'asil. Ara l'Ajuntament preveu que el SAIER tanqui l'any havent atès un total de 20.000 persones, de les quals la meitat estiguin interessades en tràmits d'aquestes característiques. De moment, amb xifres del primer semestre, el servei ha atès un total de 12.332 persones, de les quals 5.624 tenien perfil de sol·licitants d'asil.
Llatinoamèrica, amb països com Veneçuela, Colòmbia o Hondures al capdavant, és la regió de procedència majoritària de les persones que busquen asil a Barcelona. Un objectiu gens fàcil, tenint en compte que l'Estat rebutja un 60% de les sol·licituds registrades arreu del territori espanyol.
Allotjament en pensions
A banda de la nova seu al carrer Tarragona, que ha suposat una inversió de mig milió d'euros, el servei manté actius els equipaments de l'avinguda Paral·lel, especialitzat en serveis jurídics, i el carrer Font Honrada, amb serveis específics per a tràmits relacionats amb el refugi.
Molts d'aquests tràmits estan relacionats amb la cerca d'habitatge. Actualment el SAIER allotja cada dia de 120 a 200 persones que han arribat a la capital catalana sense cap lloc on dormir. La mitjana de persones que el 2018 dormien cada dia en un allotjament temporal -habitualment pensions- facilitada pel SAIER va ser de 124.
Crítiques a la Generalitat i l'Estat
Coincidint amb la presentació de la nova seu del SAIER a la premsa, Serra ha aprofitat per reclamar més suport de la Generalitat i l'Estat. Al Govern, el regidor li reclama més "lideratge" en la primera atenció a persones migrants i refugiades.
Pel que fa a l'Estat, Serra ha insistit en la necessitat que el govern espanyol recuperi els fons d'acollida per a municipis i comunitats autònomes que van estar actius fins a l'arribada de Mariano Rajoy al govern espanyol el 2011. Segons els càlculs del govern municipal, aquests fons suposarien una aportació anual de l'Estat a Barcelona de 4 o 5 milions d'euros.