Nervis arreu

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La setmana que avui obrim arriba carregada. Molt. En els pròxims dies s'hauria de conèixer la sentència del Tribunal Suprem al judici de l'1-O. Impactarà en els ànims i el dia a dia de la societat i indignarà els independentistes perquè els polítics que van convocar i organitzar un referèndum no tenen cap opció de ser absolts. La sala penal del Suprem, que presideix Manuel Marchena, s'hauria de reunir demà per acabar de tancar el redactat d'una sentència que es preveu que sigui unànime i que molts esperen que no inclogui una condemna per rebel·lió violenta. Si de cas per temptativa de rebel·lió o sedició, cosa que no estalviarà la presó als presos polítics.

Un cop es tanqui la sentència, es podria notificar a finals de setmana o a principis de la setmana que ve. En qualsevol cas, la idea és fer-ho abans que el Tribunal de Justícia de la UE debati sobre la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat el dia 14 i que el 16, quan es compleixen els dos anys de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó, s'hagi de revisar la seva situació amb una incòmoda vista oral al Suprem.

Tot plegat encaixat en una setmana que arrenca amb l'electoralista moció de censura de Lorena Roldán, líder de Cs, contra Quim Torra a partir de les deu del matí perquè segons Albert Rivera i Inés Arrimadas ara es fa política amb Goma-2 a Catalunya i amb un acte d'homenatge als agents del Cos Nacional de Policia a Catalunya. De "piolins" en vindran més aquests dies. Divendres hi ha convocada una vaga general pel sindicalisme independentista i dissabte la Hispanitat servirà per mesurar la temperatura dels poders "durs" de l'Estat.

La sentència farà que la temperatura pugi i l'independentisme mesura encara com ha de ser la seva resposta i amb quines complicitats i abast. En aquest sentit, no deixeu de llegir l'entrevista que hem publicat a Jessica Albiach, la cara dels comuns al Parlament, que és molt crítica amb el PSC i que no descarta aprovar els pressupostos de la Generalitat. Divendres vam publicar la primera entrevista que concedia David Budria, un dels CDR detinguts i que va quedar en llibertat, i alertava dels efectes de criminalitzar el moviment. Mentrestant, la Generalitat es prepara per capejar la repressió que pot venir en forma de 155.

Un dels temors que en els darrers dies s'ha estès a Madrid -i que, per increïble que sembli, no s'havia previst abans- és que el 10-N hi hagi un fort suport a les formacions independentistes a les urnes com a resposta a la sentència. De fet, l'enquesta d'ahir d'El Periódico, que castigava enormement Cs i que ajuda a entendre la moció de censura d'avui, donava opcions d'aconseguir fins a 25 escons dels 48 en joc a ERC, JxCat i la CUP. Els partits, però, no les tenen totes, tal com vaig explicar en aquesta opinió. Hi ha nervis arreu.
 
 

---

Avui no et perdis

»Dades. La diputada Roldán: poques iniciatives i obsessió amb el procés; per Roger Tugas.

»Quatre mocions de censura frustrades en 39 anys d'autonomia; per Pep Martí.

»Opinió: «Moció de censura: propaganda electoral»; per Laura Pinyol.

»Catalunya, sota l'amenaça d'una nova intervenció; per Oriol March.

»La Veu de Nació: «Mobilització i negociació»; per Germà Capdevila.

»Opinió: «Més enllà de les Rambles»; per Miquel Andreu.

»Entrevista a Carod-Rovira: «La gent està fatigada d'haver de triar entre Junqueras i Puigdemont»; per Pep Martí.

»#els50noms: Els Cambó, el declivi d'un llegat; per Miquel Macià i Pep Martí.

»Entrevista als Manel: «A 'Per la bona gent' hi ha un diàleg amb una part de la nostra tradició»; per Roger Font.

»Sexe, postureig i reggaeton: «En dos minuts, un orgasme»; per Gina Driéguez.
 

---

 El passadís

La setmana passada us vam explicar que la incorporació a les llistes a Madrid de Junts per Catalunya de Roger Español, excandidat del Front Republicà, havia creat malestar al PDECat, que un cop més es considera arraconat pels independents de l'entorn de Puigdemont i Torra. Dissabte al consell nacional del partit es van sentir diverses queixes. Les va voler rebatre el flamant cap de premsa del Departament d'Interior, Joan Maria Piqué, excap de premsa d'Artur Mas i col·laborador de Carles Puigdemont. Piqué, que és conseller nacional, va fer una crida a valorar l'aportació dels independents "que es fan la foto" i eixamplen el perímetre dels postconvergents. A Piqué el va contestar l'exconsellera Irene Rigau, que, guanyant-se ovacions, va fer notar que la trajectòria i l'aportació del partit no podien ser sistemàticament menystingudes pels independents de JxCat.

Vist i llegit

Ara fa just dos anys el consell de ministres de Mariano Rajoy va aprovar un decret que facilitava el canvi de seus socials d'empreses que volien "fugir" de la Catalunya del procés. El Banc Sabadell, la Caixa i la seva galàxia de participades... totes les grans empreses catalanes van fer el pas. No van desplaçar treballadors ni actius (i per tant segueixen creant riquesa i pagant els impostos a Catalunya) però sí que van canviar les seus corporatives, que van anar a parar a Madrid o al País Valencià amb un gran impacte publicitari en un moment clau. De totes elles, només Agbar ha fet el pas de tornar. Algunes s'ho estan pensant. Ja vam explicar al seu dia com havia estat de petit l'efecte real de la maniobra animada per la Moncloa i la Zarzuela. L'Ara va publicar ahir una informació que feia evident fins a quin punt el canvi és cosmètic, amb les seus de moltes empreses en despatxos semibuits i oficines compartides que contrasten amb l'activitat als seus centres de treball a Catalunya. És una informació de Laia Forès. 

 L'efemèride

Tal dia com avui fa 13 anys, el 7 d'octubre de 2006, va morir assassinada per encàrrec de Moscou la periodista russa Anna Politkóvskaia. Tenia 48 anys i havia denunciat les violacions de Drets Humans del govern i l'exèrcit rus a Txetxènia, que reclama la seva independència. En el moment de morir investigava casos de tortures. Des d'aleshores, la Rússia de Vladimir Putin ha seguit en la seva deriva totalitària. Podeu recuperar aquí l'actriu Anna Lizaran llegint alguns dels seus textos sobre Txetxènia.

 L'aniversari

Seguint amb periodistes, el 7 d'octubre de 1887 va néixer a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, Agustí Calvet, Gaziel. Va fer de corresponsal de guerra i va ser un dels introductors del periodisme modern a Catalunya. Amb ell, La Vanguardia, que va dirigir entre 1920 i 1936, va fer un salt. El seu catalanisme liberal i republicà el va fer topar amb el comte de Godó, l'editor del diari, de tendència conservadora i monàrquica. Després de la Guerra Civil va deixar el periodisme. El 1971, quan ja era mort, apareix la seva Història de La Vanguardia, imprescindible per entendre el país, la professió i el diari dels Godó. Amb motiu dels 50 anys de la seva mort, l'any 2014, l'IEC i la Generalitat van organitzar aquest col·loqui sobre la seva figura amb Enric Juliana, Francesc-Marc Álvaro, Manuel Llanas, Plàcid García-Planas i Jordi Amat.

 ​Fes clic aquí per rebre'l