eleccions espanyoles 10-N

La CUP ratifica les llistes de les eleccions espanyoles amb Mireia Vehí al capdavant

La proposta de candidats és avalada per la militància per més d'un 80% en cadascuna de les demarcacions

per Aida Morales , 6 d'octubre de 2019 a les 15:44 |
Mireia Vehí | ACN
La militància de la CUP i les diferents organitzacions que donen suport a la candidatura per a les eleccions estatals del 10 de novembre han ratificat les llistes proposades per membres del secretariat nacional i del grup parlamentari per a les quatre circumscripcions. En el cas de Barcelona, llista liderada per Mireia Vehí, s'han ratificat els deu primers noms, mentre que a Girona, Lleida i Tarragona, els dos primers. 

Vehí, doncs, serà la cara visible de la CUP per a la campanya de les properes eleccions espanyoles, com a cap de llista per Barcelona. La comissió de llistes va proposar el seu nom -propera a Endavant- així com el dels altres candidats com el d'Albert Botran -vinculat a Poble Lliure- o Eulàlia Reguant, en tercer lloc. Tots ells han rebut un 80,13% dels vots a favor, el 19,87% en contra, i també s'ha contemplat l'opció "no vull votar" amb un 7,75% dels vots. 


Pel que fa la demarcació de Lleida, amb Francesc Gabarrell i Júlia Carbonell, ha rebut el suport del 90,32% dels vots. La de Girona, amb Non Casadevall i Maria Besora ha tingut el suport del 89,47% de la militància que ha votat. I finalment la de Tarragona, amb Mariona Quadrada i Sergi Saladié, ha estat avalada pel 90,47% dels vots. 

La candidata per Barcelona va precisar que la voluntat de la CUP és entrar al Congrés a fer "agitació". "Si es dona la possibilitat de derogar reforma laboral, garantir el dret a l'autodeterminació, o la nacionalització de la llum i l'aigua, evidentment ho votarem. Però no és la nostra prioritat perquè hi ha un Estat i l'esquerra espanyola que no estan en aquests termes", ja va apuntar.


Aposta per cares conegudes  

Hi havia poc marge per a prendre la decisió i, una vegada els anticapitalistes van avenir-se a participar als comicis, el més intel·ligent era buscar una persona ja coneguda, orgànica i amb experiència per emprendre el projecte a Madrid.


El ball de noms per ser cap de llista, però, s'ha mantingut obert fins a l'últim moment. El de l'exdiputada i exregidora de Barcelona Eulàlia Reguant va ser un dels que més va sonar durant els últims dies, tot i que també el de David Fernàndez o, fins i tot, Anna Gabriel, que el diputat Carles Riera no va tardar a descartar. El difícil equilibri entre les ànimes de la CUP -Endavant i Poble Lliure- van ser un dels elements que van marcar la tria dels candidats, en què noms com el de Vehí i Botran van marcar el debat.

A les portes de la sentència de l'1-O per part del Tribunal Suprem, el partit ja ha deixat clar que no es postula per garantir la governabilitat d'Espanya, sinó per convertir-se en l'altaveu per reclamar l'amnistia dels presos i el dret a l'autodeterminació-. Els efectes que podria tenir la representació de la CUP al Congrés i al Senat són encara imprevisibles, ja que els anticapitalistes mai havien volgut participar en aquests comicis que consideraven fora del seu àmbit nacional. Per això, en promovien l'abstenció. 

Poble Lliure, l'origen del "sí"

La participació de la CUP als comicis del 10-S no s'explica sense aprofundir en les seves corrents internes. Poble Lliure, una de les ànimes de la candidatura independentista, ja va desmarcar-se en les anteriors eleccions al Congrés i al Senat, sumant-se a la coalició de Front Republicà, conjuntament amb Pirates de Catalunya i Som Alternativa. Aquest fet, que momentàniament va generar remor intern en el si de la CUP, va acabar sense fruit, ja que el nou partit que va acabar liderant Albano Dante Fachín no assoliria el llindar del 3% dels vots que li haguessin garantit representació. Amb 110.000 suports, Front Republicà es va quedar a les portes. 

La repetició electoral, doncs, es va convertir en una segona oportunitat per a Poble Lliure, que ja va afirmar -just després que Pedro Sánchez anunciés nous comicis- que revalidaria l'aposta per a participar-hi. La primera opció de Poble Lliure era tornar a pressionar la CUP perquè aquesta vegada sí que s'hi presentés, tot i que amb vistes d'una nova negativa -que tothom esperava- ja havien sondejat, segons va avançar NacióDigital, l'exdiputada de la CUP i membre de Poble Lliure Mireia Boya perquè esdevingués la cap de cartell d'una possible candidatura similar al que havia estat Front Republicà.


La sorpresa es va conèixer el 28 de setembre, quan després del consell polític els anticapitalistes van anunciar que, formalment, la CUP sí que es presentaria a les eleccions espanyoles del 10-N. Un gest inèdit, que desactivava qualsevol revalidació d'un hipotètic Front Republicà, i que agafava per sorpresa, tant molts dels militants cupaires, com també la resta de partits polítics independentistes, que veuen en l'activació de la CUP una amenaça. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació