La militància de la CUP i les diferents organitzacions que donen suport a la candidatura per a les eleccions estatals del 10 de novembre han ratificat les llistes proposades per membres del secretariat nacional i del grup parlamentari per a les quatre circumscripcions. En el cas de Barcelona, llista liderada per Mireia Vehí, s'han ratificat els deu primers noms, mentre que a Girona, Lleida i Tarragona, els dos primers.
Vehí, doncs, serà la cara visible de la CUP per a la campanya de les properes eleccions espanyoles, com a cap de llista per Barcelona. La comissió de llistes va proposar el seu nom -propera a Endavant- així com el dels altres candidats com el d'Albert Botran -vinculat a Poble Lliure- o Eulàlia Reguant, en tercer lloc. Tots ells han rebut un 80,13% dels vots a favor, el 19,87% en contra, i també s'ha contemplat l'opció "no vull votar" amb un 7,75% dels vots.
Pel que fa la demarcació de Lleida, amb Francesc Gabarrell i Júlia Carbonell, ha rebut el suport del 90,32% dels vots. La de Girona, amb Non Casadevall i Maria Besora ha tingut el suport del 89,47% de la militància que ha votat. I finalment la de Tarragona, amb Mariona Quadrada i Sergi Saladié, ha estat avalada pel 90,47% dels vots.
La candidata per Barcelona va precisar que la voluntat de la CUP és entrar al Congrés a fer "agitació". "Si es dona la possibilitat de derogar reforma laboral, garantir el dret a l'autodeterminació, o la nacionalització de la llum i l'aigua, evidentment ho votarem. Però no és la nostra prioritat perquè hi ha un Estat i l'esquerra espanyola que no estan en aquests termes", ja va apuntar.
Aposta per cares conegudes
Hi havia poc marge per a prendre la decisió i, una vegada els anticapitalistes van avenir-se a participar als comicis, el més intel·ligent era buscar una persona ja coneguda, orgànica i amb experiència per emprendre el projecte a Madrid.
El ball de noms per ser cap de llista, però, s'ha mantingut obert fins a l'últim moment. El de l'exdiputada i exregidora de Barcelona Eulàlia Reguant va ser un dels que més va sonar durant els últims dies, tot i que també el de David Fernàndez o, fins i tot, Anna Gabriel, que el diputat Carles Riera no va tardar a descartar. El difícil equilibri entre les ànimes de la CUP -Endavant i Poble Lliure- van ser un dels elements que van marcar la tria dels candidats, en què noms com el de Vehí i Botran van marcar el debat.
A les portes de la sentència de l'1-O per part del Tribunal Suprem, el partit ja ha deixat clar que no es postula per garantir la governabilitat d'Espanya, sinó per convertir-se en l'altaveu per reclamar l'amnistia dels presos i el dret a l'autodeterminació-. Els efectes que podria tenir la representació de la CUP al Congrés i al Senat són encara imprevisibles, ja que els anticapitalistes mai havien volgut participar en aquests comicis que consideraven fora del seu àmbit nacional. Per això, en promovien l'abstenció.
La sorpresa es va conèixer el 28 de setembre, quan després del consell polític els anticapitalistes van anunciar que, formalment, la CUP sí que es presentaria a les eleccions espanyoles del 10-N. Un gest inèdit, que desactivava qualsevol revalidació d'un hipotètic Front Republicà, i que agafava per sorpresa, tant molts dels militants cupaires, com també la resta de partits polítics independentistes, que veuen en l'activació de la CUP una amenaça.
