procés català

La Junta Electoral demana a Torra que tradueixi al castellà el recurs contra l'ordre de retirar els llaços grocs

El president al·lega que l'àrbitre electoral no és competent per fer aquesta petició

per NacióDigital, 5 d'octubre de 2019 a les 10:19 |
Pancarta a favor de la llibertat de l'expressió al Palau de la Generalitat | Adrià Costa
La Junta Electoral Central (JEC) ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que tradueixi al castellà el recurs en el qual demana la suspensió de l'ordre de despenjar llaços grocs, estelades i cartells relacionats amb els independentistes presos dels edificis públics de la Generalitat. Presidència va fer públic el recurs pocs minuts abans que expirés el termini donat per JEC a Torra –a les 15.00 hores de divendres- i també va confirmar hores més tard la nova exigència de la JEC. Segons les mateixes fonts, de moment no s'ha traduït res "ja que es va demanar a través d'un correu electrònic sense seguir el procediment establert per aquests casos i sense argumentar els motius ni res". En el recurs, Torra al·lega que la JEC no és competent per donar aquesta ordre –motiu pel qual presenta l'escrit en llengua catalana-, demana la nul·litat de l'acord i la seva suspensió.

En el recurs de reposició, Torra reprodueix els arguments del recurs que va presentar la setmana passada a la mateixa JEC sobre la denúncia presentada per Cs que retirar el llaç groc del Palau de la Generalitat, on ja va demanar a l'organisme que no acordés la seva competència. De fet, en l'escrit es fa constar que la setmana passada ja es va retirar la pancarta a favor dels presos que hi havia al Palau de la Generalitat, després que el TSJC ho ordenés als Mossos d'Esquadra per donar compliment a una mesura cautelar fruit d'un recurs de la plataforma Impulso Ciudadano.


Per al president, "la campanya electoral no exclou la difusió d'altres missatges de signe polític" i "la seva prohibició total afecta als drets fonamentals dels empleats públics més enllà de tota ponderació de proporcionalitat, així com la llibertat d'expressió de les persones representants institucionals, la qual només pot limitar-se per causa legal interpretada restrictivament".

En aquest punt, el recurs cita el memoràndum del Consell d'Europa en el què "es justifica jurídicament la necessitat de revisar les actuacions de Turquia i Espanya respecte a les restriccions patides pels polítics kurds i catalans per l'exercici de la llibertat d'expressió mentre exerceixen els seus càrrecs de representació". També defensa que el "principi de neutralitat oberta" es refereix a "àmbit de llibertat ideològica", que "està relacionat amb conviccions íntimes i la legitimitat per tenir-les i expressar-les".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació