procés català

Una independència constitucional: la via canadenca de Poblet

Els nacionalistes moderats del col·lectiu El País de Demà faran cinquanta actes arreu del territori defensant una estratègia bilateral que forci l'Estat a la negociació

per Pep Martí , 5 d'octubre de 2019 a les 18:45 |
Els impulsors del col·lectiu El País de Demà | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els impulsors de la trobada del nacionalisme moderat a Poblet s'han constituït en associació -El País de Demà- i aquest dijous van presentar el document marc que han elaborat i que porta el mateix títol. Vol ser una reflexió sobre la Catalunya del futur, escrit des de posicions nacionalistes, on s'hi aixopluguen independentistes i catalanistes més moderats. Tots, això sí, crítics amb la manera com s'han fet les coses.

El document -que es pot consultar aquí-, en essència, vol ser un altre full de ruta, amb la societat catalana del 2030 en l'horitzó. Aquestes són algunes de les idees centrals d'El País de Demà, entre les quals hi ha la proposta d'intentar incloure el dret de secessió a la Constitució, la qual volen situar en el centre del debat polític al llarg dels propers mesos. 


- Repensar l'estratègia

En una trobada recent entre membres del col·lectiu i un grup de periodistes, els primers van saltar de la cadira quan se'ls va preguntar si la seva proposta era representativa de la tercera via. Des de l'inici, el grup de Poblet ha volgut evitar l'equiparació amb aquesta estratègia, que consideren destinada al fracàs. Ells insisteixen sempre en la necessitat de "repensar l'estratègia". Creuen que la independència és un objectiu "legítim" i molts d'ells aspiren a una Catalunya sobirana dins de la UE. També, però, que és un camí llarg que requereix "fredor", "paciència" i "intel·ligència", i que ha de ser compatible amb posar fi al conflicte continu amb l'Estat.


Creuen que la independència és un objectiu "legítim" i molts d'ells aspiren a una Catalunya sobirana dins de la UE; també, però, que és un camí llarg que requereix "fredor", "paciència" i "intel·ligència"

El col·lectiu de Poblet apunta diverses vies que podrien fer possible culminar la independència. Totes molt difícils, però més factibles que la unilateral. Una d'elles seria una via canadenca, amb reforma de la Constitució inclosa, seguint el criteri del Tribunal Suprem del Canadà i la seva llei de claredat, iniciativa que defensen els comuns i que estableix uns requisits complexos per fer factible la secessió. O bé agafar la paraula al que deia el TC i reclamar una reforma constitucional a iniciativa del Parlament. Una negativa rotunda de l'Estat és previsible inicialment, però també generaria una major erosió en la imatge d'Espanya a nivell internacional. Per als autors del document, l'Estat tampoc es pot permetre una crisi continua a Catalunya.

    
El País de Demà proposa que el sobiranisme passi d'una estratègia unilateral a una de bilateral, recuperant la interlocució amb l'Estat en el convenciment que Espanya necessita també tancar el conflicte o encarrilar-lo. El grup de Poblet es refereix a buscar un "acord de conveniència" i reclama, per l'etapa del mentrestant, la recuperació de les parts de l'Estatut anul·lades pel TC -i que poden ser recuperades a través d'altres vies legislatives-, una reforma del finançament que s'acosti al concert econòmic i blindar les competències en cultura, educació, dret civil i immigració.   

- Europa pot ser una aliada

En contra de la ingenuïtat inicial respecte a la UE i dels criteris més pessimistes sobre l'actitud de la comunitat internacional, el grup de Poblet creu que és possible incidir sobre la UE per contribuir a resoldre políticament el conflicte si les coses es fan d'una altra manera. Però que és difícil i requereix fer les coses d'una manera no unilateral. No proposen renunciar a la independència sinó "repensar el camí" que hi pot portar.   

- Una visió estratègica per l'economia i la societat 

El document comença amb un capítol econòmic. No és tant per l'economicisme dels autors com pel convenciment que les transformacions que es produiran en aquest camp conformaran un nou model de creixement. La sortida feble de la crisi de 2007-13, els avenços tècnics cada cop més accelerats, la digitalització i l'emergència de la intel·ligència artificial exigeixen que Catalunya estigui preparada. Assenyalen en aquest àmbit algunes dificultats que s'han d'entomar, com la petita dimensió del teixit empresarial català i la feblesa de l'estructura de balanços de les pimes. 

També reclamen reduir la distància entre salaris i cost de la vida, augmentant la duració del contracte laboral i incrementant els salaris. I afrontar els reptes del canvi climàtic d'acord amb l'Agenda 2030 de l'ONU. Propugnen adequar el sistema productiu al nou escenari global. Es tracta d'un bloc que inclou fins a 80 propostes, amb increment d'IRPF i patrimoni a grans fortunes, i a empreses que no inverteixen els seus excedents; aplicar a la indústria els avenços assolits en bioeconomia; i redefinir la política fiscal tenint en compte la substitució d'humans per robots en moltes fases de la producció. 

- No crear un partit, sinó incidir en el mainstream

Malgrat que s'ha especulat molt sobre la creació d'un nou partit polític a partir de la trobada de Poblet, els seus impulsors ho neguen de manera taxativa. A la trobada en el monestir i en els debats a l'entorn el document hi han participat figures molt representatives de l'ala moderada del PDECat (Marta Pascal, Carles Campuzano), però els seus impulsors afirmen que els polítics eren només el 5% dels participants. La sensació majoritària és que han d'intentar influir en el mainstream polític català. De moment, tenen accés fluid a ERC, PSC i sectors del PDECat.  

- Pentinar el territori i el teixit associatiu 

Els promotors de l'associació, amb Antoni Garrell i Adrià Aldomà al davant, es disposen ara a fer que el seu full de ruta circuli i prengui volada. Ho faran a través de cinquanta actes de presentació per tot el territori, de Figueres a Tortosa, de Barcelona a la Franja. Serà important la xarxa de trobades amb les associacions empresarials del territori, a banda dels sindicats i els partits polítics., així com d'entitats culturals com Òmnium Cultural. Una activitat a la qual s'abocaran en les properes setmanes i que coincidirà amb l'escenari posterior a la sentència del Tribunal Suprem.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació