Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català: Crònica

Catalunya, sota l'amenaça d'una nova intervenció

La Generalitat afronta les amenaces del 155 amb el convenciment que l'aplicació, si arriba, serà més llarga que el 2017; la reacció institucional a la sentència, pendent d'acord, marcarà el futur de l'independentisme

per Oriol March, 6 d'octubre de 2019 a les 16:30 |
Pancarta a favor de la llibertat de l'expressió al Palau de la Generalitat | Adrià Costa
Bufen aires de 2017 a Catalunya, malgrat que aquesta vegada no hi ha cap referèndum programat ni la declaració d'independència -simbòlica o efectiva- forma part del paisatge imminent. Les amenaces de l'Estat sobre una intervenció de l'autonomia, ja sigui amb l'aplicació del 155 o el control dels Mossos a través de la llei de seguretat nacional aprovada en temps de la majoria absoluta del PP, monopolitzen el discurs sobre Catalunya en la precampanya del 10-N. Els grans partits espanyols ofereixen mà dura, amb fronteres difuses entre ells, i la Generalitat viu amb temor el risc d'una nova ingerència administrativa i política de les institucions espanyoles.

"Durant el 155, cada vegada que anàvem a Madrid era com un acte de vassallatge", recorda un alt càrrec consultat per NacióDigital. "Aquesta vegada, si l'apliquen, no serà per convocar eleccions al cap de dos mesos. Serà llarg, i amb un control més contundent", pronostica un alt responsable governamental. Malgrat els dubtes que existeixen sobre si un executiu espanyol en funcions com el de Pedro Sánchez pot intervenir l'autonomia, una tercera veu amb ascendència insisteix que no només és possible, sinó que pot formar part d'un "pacte d'Estat" entre el PSOE, PP i Ciutadans per desbloquejar la situació política al Congrés, enfangat des del febrer.


Un quart alt dirigent consultat posa damunt la taula una altra qüestió: l'impacte econòmic del 155, xifrat en 1.800 milions d'euros en un informe elaborat per l'executiu el novembre de l'any passat. "Ha costat molt sortir-nos-en, sobretot de portes enfora", assegura. El clima creixent per intervenir Catalunya en les dues últimes setmanes, arran sobretot de l'empresonament de set activistes dels comitès de defensa de la República (CDR), ha impactat en les negociacions que se succeeixen aquests dies per acabar de trobar una resposta unitària a la sentència que encara no ha arribat.


Hi ha dos grans grups, en essència: els qui defensen la "confrontació" -amb Carles Puigdemont i Quim Torra al capdavant- i els qui demanen actuar "amb intel·ligència" per evitar una nova intervenció autonòmica que, sostenen, seria "devastadora" per a la Generalitat. El president de la Generalitat, que aquesta setmana s'ha reunit amb les dues principals organitzacions municipalistes del país -l'ACM i l'AMI-, insisteix que es tornaran a "exercir" tots els drets negats, i dimarts, en el segon aniversari de l'1-O, va apuntar que calia "avançar sense excuses" cap a la República catalana.

Aquesta era la idea principal de l'anomenat Compromís amb el Primer d'Octubre, llegit per Torra i el vicepresident Pere Aragonès en una escenografia que recordava -com així admetien poc després membres del Govern- la signatura del document amb el qual els consellers afermaven la disposició a celebrar l'1-O, l'abril del 2017. El document signat la primavera anterior a l'1-O no va evitar una crisi posterior, amb la sortida de tres consellers i del secretari de l'executiu, i aquesta vegada la incertesa sobre el futur és notable. Fins al punt que, segons dirigents consultats per NacióDigital, Torra no ha tractat la resposta a la sentència en les reunions setmanals del Govern.


Els Mossos i el carrer

Administrativament, a Catalunya no s'ha comès cap acte contrari a la Constitució des que va arrencar la legislatura. Com a molt, s'han aprovat resolucions a favor de l'autodeterminació i contra la monarquia que han portat el govern del PSOE a emular Mariano Rajoy i demanar davant del Tribunal Constitucional (TC) advertències personals contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres de la mesa. Això no vol dir, però, que una gran manifestació que comporti incidents serveixi com a pretext a l'Estat per, per exemple, prendre el control dels Mossos o justificar accions contundents. 

La policia catalana ha canviat de director aquesta setmana -ara el responsable polític és Pere Ferrer- i es troba sotmesa a una pressió que pràcticament no ha disminuït des de l'aplicació del 155. El calendari de mobilitzacions, que arrencarà amb concentracions a cada municipi a les vuit de la tarda el mateix dia de la sentència i seguirà amb cinc marxes a peu des de Vic, Berga, Tarragona, Girona i Tàrrega fins a Barcelona, posarà a prova els Mossos. El gran dilema del Govern, en el fons, és que alimentarà aquestes marxes per protestar contra les condemnes però, al mateix temps, haurà de garantir l'ordre públic. Ferrer s'ha compromès a complir "escrupolosament" la legislació.

Les grans marxes de l'ANC i Òmnium des de cinc ciutats fins a Barcelona posaran a prova el paper dels Mossos; el nou director, Pere Ferrer, s'ha compromès a complir "escrupolosament" la legislació

"El perill, com va passar fa dos anys, és caure en el simbolisme", manté un alt representant del món municipal. "Independència sí, com sempre hem defensat, però sense enganyar ningú", adverteix una veu destacada de Junts per Catalunya (JxCat). L'independentisme institucional observa amb expectació quina resposta ciutadana s'està coent a la sentència, vehiculada a través de les entitats -Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural- però també del Tsunami Democràtic, que és qui defensa accions prolongades per fer front al nou xoc amb l'Estat.

El paper de l'exili

En paral·lel, Puigdemont segueix perfilant l'estratègia des de l'exili, i tampoc es pot deslligar de l'amenaça latent d'intervenció. La roda de premsa d'aquest dimarts del Consell per la República va servir per anunciar la convocatòria de l'Assemblea de Càrrecs Electes quan arribi la sentència. L'organisme, que hauria d'estar integrat per regidors, alcaldes, diputats, senadors i eurodiputats, va ser una idea de l'AMI, tot i que no s'ha arribat a posar en marxa. L'anunci de l'expresident va agafar part de l'independentisme per sorpresa: ERC, per exemple, se'n va assabentar poc abans.


L'ACM, segons els seus responsables, la va conèixer la nit abans. Un senyal "d'improvisació", segons alguns dels consultats, però també d la voluntat de "prendre la iniciativa" per part de Puigdemont des de Waterloo. En un moment en què la Generalitat pot patir un nou 155, l'expresident prova de reforçar la legitimitat del Consell per la República -integrants del qual es van reunir divendres amb la direcció de l'AMI abans que l'entitat ho fes amb Torra- a través de l'Assemblea de Càrrecs Electes. Una "font de legitimitat", segons els seus impulsors, per si arriba una nova intervenció.

Amb la resposta a la sentència, l'independentisme s'hi juga el projecte i la Generalitat, el futur immediat. Torra ha d'afrontar al novembre un judici per desobediència i JxCat, si és inhabilitat, promourà l'elecció d'un altre candidat abans que anar a eleccions. Si l'escalada del PSOE, a rebuf de PP i Ciutadans, no només continua sinó que es materialitza, podria ser que les institucions catalanes perdessin el control de la situació administrativa del país. Com el 2017, però sense el calendari acotat que va promoure Mariano Rajoy i que tants disgustos li va causar la nit del 21-D.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació