Barcelona: venda ambulant

El govern de Colau assegura que treballa en alternatives laborals per als manters

L'Ajuntament defensa que gràcies a la seva gestió 83 venedors ambulants han pogut abandonar la venda ambulant

per Andreu Merino , La Barceloneta, Barcelona, 4 d'octubre de 2019 a les 17:45 |
Roda de premsa del sindicat de manters a la Barceloneta | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Ajuntament de Barcelona ha sortit al pas de les darreres crítiques rebudes per part del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. El col·lectiu de manters ha denunciat sentir-se "maltractat" pel consistori, arran del dispositiu policial permanent que persegueix la venda ambulant. El govern de Colau defensa que continua treballant en alternatives sociolaborals per als venedors i assegura que traslladarà als manters "l'evolució d'aquests treballs" a finals d'octubre.

A finals de mes, encara amb data per definir, les dues parts es trobaran en la tercera reunió que es farà des que es va posar en marxa el dispositiu policial liderat pel tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle.  


L'Ajuntament també ha aprofitat per defensar la feina feta en matèria d'inclusió laboral dels manters i recorda que entre la cooperativa Diomcoop i els plans d'ocupació, 83 venedors han pogut deixar la manta i regularitzar la seva situació a l'estat espanyol. "Una política nova i sense precedents a cap Ajuntament o administració pública", defensen fonts municipals. Els 83 venedors que s'han pogut beneficiar d'aquests programes, però, queden lluny de la xifra total de 500 manters que, segons el col·lectiu, hi ha a la ciutat. 

El govern municipal també defensa la creació de l'Oficina d'Irregulars, un nou equipament de BCNActiva, que precisament està destinat a treballar per la inserció al mercat laboral de persones nouvingudes.


Els manters denuncien "maltractament"

Els manters de Barcelona continuen denunciant la persecució policial impulsada per l'Ajuntament, ja des de l'anterior mandat però accentuada amb el nomenament d'Albert Batlle com a regidor de Prevenció i Seguretat. "Ens maltracten", ha lamentat aquest divendres un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Lamine Sarr, en una roda de premsa a la plaça de Pau Vila, a la Barceloneta.


"No ens deixen ocupar l'espai públic perquè som pobres", ha assegurat Sarr. El col·lectiu insisteix a l'hora d'assenyalar que la via repressiva impulsada per l'Ajuntament, a través d'un dispositiu policial permanent de Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i Policia Portuària, suposa una pràctica "racista".

A més, el sindicat denuncia un greuge comparatiu dels manters en relació a altres sectors. "Han ajudat als taxistes i als treballadors de Glovo. Per què no a nosaltres?", es pregunta Sarr, per a qui totes les "promeses" fetes pel govern municipal des que Colau va accedir a l'alcaldia, han quedat incomplertes. "Si fóssim blancs, ens ajudarien", ha etzibat a la roda de premsa. 

A buscar feina cada divendres

Fonts del sindicat asseguren que malgrat la pressió policial no renuncien a seguir desplegant la manta al carrer. De fet, molts venedors ho han continuat fent amb l'operatiu en marxa. Ara bé, la quantitat de persones que han seguit amb l'activitat ha disminuït i en moltes ocasions s'han vist forçats a canviar els punts i hores de venda.

En aquest escenari, el sindicat ha animat a tots els venedors que no puguin desenvolupar la seva activitat a anar cada divendres a la plaça Pau Vila -on se centra el dispositiu policial- per demanar feina. El col·lectiu també ha fet una crida a empreses i autònoms perquè els contracti. 

Per això, aquest divendres han insistit que, si poden entrar al mercat laboral, deixaran la manta. Diversos venedors han comparegut a la roda de premsa amb cartells on es podia llegir quina era la seva professió al seu país d'origen.

El sindicat no es cansa d'exigir una modificació de la llei d'estrangeria que faciliti l'accés al mercat laboral de les persones migrants. Actualment, els nouvinguts han d'esperar tres anys i disposar d'un contracte d'un any a jornada completa per treballar de manera legal.

"Ningú ha vingut aquí a ser manter", han recordat aquest divendres en roda de premsa. Per això han instat les administracions a fer un pas endavant en la regularització de les persones sensepapers i han insistit que totes les seves reivindicacions seran sempre pacífiques. "No som delinqüents", han conclòs.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació