14
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
15
d'octubre
a les
0:00h
El jutge instructor de l'1-O, Pablo Llarena, ha decidit, després de la sentència del Suprem, activar una euroordre per extradir Carles Puigdemont. De moment Llarena ha emès aquesta mesura internacional només contra l'expresident i no contra Marta Rovira -en el seu cas seria extradició, perquè Suïssa no forma part de la UE-, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret o Lluís Puig. És la tercera vegada que el magistrat intenta que s'efectuï l'extradició després d'haver encaixat revesos de tribunals d'Alemanya i Bèlgica.
Segons els experts consultats, de diverses tendències, l'activació de l'euroordre un cop fet públic el veredicte de Manuel Marchena no era un mecanisme obligat ni automàtic, sinó que depenia única i exclusivament de la decisió del jutge. En tot cas, Llarena l'havia de sol·licitar pels mateixos delictes pels quals han estat condemnats. I així ho ha fet: si els altres cops havia estat per rebel·lió, ara és per sedició.
El constitucionalista Xavier Arbós ja preveia que aquest fos l'escenari "més probable" tot i que en cap cas era un automatisme. "El jutge considera que ara està més reforçat argumentalment per obtenir una resposta d'extradició positiva perquè hi ha una sentència que defineix els delictes", assegura.
De fet, Arbós assegura que, un cop Bèlgica va refusar lliurar Puigdemont, Comín i Serret per l'acusació de rebel·lió, i que també el tribunal alemany d'Schleslwig-Holstein negués aquest delicte i deixés en llibertat l'expresident, Llarena va optar per l'"estratègia judicial de retirar-les abans de rebre més bofetades", a l'espera de tenir més arguments. La sentència s'ha convertit doncs en el ressort per tornar-ho a provar.
El catedràtic en dret penal Joan Queralt, per la seva banda, a més d'insistir també que l'activació de les euroordres era un "acte voluntari" del jutge instructor, recorda que, si els altres dos intents van fracassar va ser perquè els delictes pels quals s'acusa els exiliats no consten entre els 32 del llistat acordat a escala europea. Alemanya sí que va respondre que se'l podria extradir per malversació, però Espanya va rebutjar fer-ho per un delicte que considerava menor. "Llarena hauria d'explicar per què va retirar les altres euroordres. Els actes judicials han ser motivats", apunta Queralt.
De fet, arran de l'empresonament dels set membres dels CDR acusats de terrorisme i les filtracions que apuntaven presumptes contactes per fer d'enllaç entre Quim Torra i Carles Puigdemont, Queralt apunta, per exemple, que l'acusació per terrorisme sí que seria, com en el cas de la malversació, motiu automàtic d'extradició. En cap cas, però, per sedició com és el cas.
En canvi, segons el jurista Josep Maria Fuster-Fabra, l'euroordre es pot activar per un "procediment abreujat" un cop la sentència està dictada i considera que el procediment habitual seria que Bèlgica acceptés l'extradició de Puigdemont. "A diferència de les diligències d'instrucció, una sentència del Suprem és homologable a qualsevol país d'Europa", argumenta. Sota el seu criteri, Alemanya en el seu dia "no va aplicar bé" l'euroordre sol·licitada per l'estat espanyol.
Amb la mobilització independentista al carrer en plena efervescència per les condemnes i una campanya electoral que arrencarà en dues setmanes, la reactivació de l'euroordre obre un front més en un context polític incert que impactarà de ple en els resultats del 10-N.
Segons els experts consultats, de diverses tendències, l'activació de l'euroordre un cop fet públic el veredicte de Manuel Marchena no era un mecanisme obligat ni automàtic, sinó que depenia única i exclusivament de la decisió del jutge. En tot cas, Llarena l'havia de sol·licitar pels mateixos delictes pels quals han estat condemnats. I així ho ha fet: si els altres cops havia estat per rebel·lió, ara és per sedició.
El constitucionalista Xavier Arbós ja preveia que aquest fos l'escenari "més probable" tot i que en cap cas era un automatisme. "El jutge considera que ara està més reforçat argumentalment per obtenir una resposta d'extradició positiva perquè hi ha una sentència que defineix els delictes", assegura.
Xavier Arbós: "El jutge considera que ara està més reforçat argumentalment per obtenir una resposta d'extradició positiva perquè hi ha una sentència que defineix els delictes"
De fet, Arbós assegura que, un cop Bèlgica va refusar lliurar Puigdemont, Comín i Serret per l'acusació de rebel·lió, i que també el tribunal alemany d'Schleslwig-Holstein negués aquest delicte i deixés en llibertat l'expresident, Llarena va optar per l'"estratègia judicial de retirar-les abans de rebre més bofetades", a l'espera de tenir més arguments. La sentència s'ha convertit doncs en el ressort per tornar-ho a provar.
El catedràtic en dret penal Joan Queralt, per la seva banda, a més d'insistir també que l'activació de les euroordres era un "acte voluntari" del jutge instructor, recorda que, si els altres dos intents van fracassar va ser perquè els delictes pels quals s'acusa els exiliats no consten entre els 32 del llistat acordat a escala europea. Alemanya sí que va respondre que se'l podria extradir per malversació, però Espanya va rebutjar fer-ho per un delicte que considerava menor. "Llarena hauria d'explicar per què va retirar les altres euroordres. Els actes judicials han ser motivats", apunta Queralt.
Joan Queralt: "Llarena hauria d'explicar per què va retirar les altres euroordres. Els actes judicials han ser motivats"
De fet, arran de l'empresonament dels set membres dels CDR acusats de terrorisme i les filtracions que apuntaven presumptes contactes per fer d'enllaç entre Quim Torra i Carles Puigdemont, Queralt apunta, per exemple, que l'acusació per terrorisme sí que seria, com en el cas de la malversació, motiu automàtic d'extradició. En cap cas, però, per sedició com és el cas.
En canvi, segons el jurista Josep Maria Fuster-Fabra, l'euroordre es pot activar per un "procediment abreujat" un cop la sentència està dictada i considera que el procediment habitual seria que Bèlgica acceptés l'extradició de Puigdemont. "A diferència de les diligències d'instrucció, una sentència del Suprem és homologable a qualsevol país d'Europa", argumenta. Sota el seu criteri, Alemanya en el seu dia "no va aplicar bé" l'euroordre sol·licitada per l'estat espanyol.
Josep Maria Fuster-Fabra: "A diferència de les diligències, una sentència és homologable a qualsevol país d'Europa"
Amb la mobilització independentista al carrer en plena efervescència per les condemnes i una campanya electoral que arrencarà en dues setmanes, la reactivació de l'euroordre obre un front més en un context polític incert que impactarà de ple en els resultats del 10-N.