06
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
22:08h
Lorena Roldán intentarà aquest dilluns arrabassar a Quim Torra la presidència de la Generalitat a través d'una moció de censura sense cap opció de tirar endavant. La portaveu parlamentària de Cs va ser designada tot just a finals de juliol candidata del partit en unes futures eleccions al Parlament, però quina ha estat fins ara la seva iniciativa a la cambra catalana, aquesta legislatura? Les dades assenyalen que l'activitat ha estat escassa, marcada pel procés català i -com previsiblement passarà amb la moció de censura- amb pocs èxits.
Segons les dades recollides pel Parlament en la seva fitxa, Roldán ha impulsat, des de les anteriors eleccions, una proposició de llei, ha signat 27 propostes de resolució, ha promogut tres mocions i ha registrat tres preguntes per escrit al Govern. En total, 34 iniciatives, només per damunt de set altres diputats del seu grup -excloent els que s'han incorporat a mig mandat, per substitucions-, per bé que fins i tot aquesta xifra està inflada, ja que moltes de les resolucions són firmades per diversos diputats o fins i tot per tots els del partit.
Si s'analitzen més detalladament les iniciatives que la dirigent de Cs ha entrat en solitari o que després ha defensat ella, la xifra es redueix a 21, aproximadament una per mes des dels comicis del 21-D del 2017-algunes van ser registrades abans de la constitució del Govern, per bé que va ser llavors quan es van tramitar-. El biaix, a més, està clarament decantat cap a la temàtica sobiranista, una de les seves obsessions -i del seu partit-, ja que 12 d'aquestes (el 57,1%) tenen relació amb aquesta qüestió. La immensa majoria, a més, no s'han aprovat.
Roldán va registrar -amb la pertinent signatura de la llavors presidenta de grup, Inés Arrimadas- una proposició de llei contra la corrupció, per bé que curiosament després la va defensar en el debat a la totalitat el diputat Nacho Martín Blanco. Malgrat que va superar aquest tràmit, la tramitació ha decaigut perquè la cambra ha prioritzat una altra iniciativa similar, la proposició de llei de protecció dels alertadors, impulsada per JxCat, ERC, PSC i comuns, mentre que els treballs del text de Cs serviran tan sols com a eina de suport.
Pel que fa a les resolucions, la majoria tampoc no fan referència al procés, ja que, de les cinc presentades, tres tractaven sobre temes sanitaris: les urgències del CAP de Cunit, les llistes d'espera a Tarragona i la unitat hemodinàmica de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Aquesta darrera, de fet, és l'única iniciativa de Roldán que s'ha aprovat. Les altres dues sanitàries van ser tombades, així com una sobre la Ciutat de Justícia de Tarragona i una sobre la protecció dels jutges, fiscals i altres treballadors de justícia, arran de l'acció d'Arran amb pintura a la casa del magistrat del Suprem Pablo Llarena.
Una de les tres preguntes per escrit que ha fet al Govern també és sobre aquesta darrera qüestió, mentre que una altra també es refereix a la temàtica nacional, malgrat que es dirigís a la consellera de Justícia, ja que demanava perquè es van canviar rètols bilingües a només en català en alguns edificis judicials. L'única pregunta per escrit d'una altra matèria requeria per les millores a fer als jutjats de pau.
Cap moció aprovada
Pel que fa a les mocions defensades, totes tres tenien relació amb el procés i també totes tres van ser tombades pel ple del Parlament. Una d'elles defensava que els presos de l'1-O tenien un tracte preferent respecte els altres interns, una altra criticava la demanda d'autodeterminació feta per Torra a Pedro Sánchez i les "negociacions ocultes" entre els dos, i l'última suspenia el primer any "d'inacció política" del president català i li retreia els llaços grocs a la Generalitat, el suport als exiliats, el rol de TV3 o la fuga d'empreses.
En les preguntes als consellers, Lorena s'ha centrat també sobretot en el procés català. En una d'elles insistia en el tracte de favor que afirma que tenen els presos polítics, en una altra retreia la "manca de parcialitat" del Departament de Justícia -pel mateix assumpte o per "l'assetjament" als jutges per part d'independentistes, entre d'altres-, en una criticava una TV3 que veu al servei del procés, i en una altra asseverava que Torra perjudica la convivència al país. En les altres tres, però, demanava en dues ocasions pel polèmic tercer grau a Oriol Pujol i, finalment, pel retorn de les pagues extres als empleats públics.
Acaraments amb Torra
Finalment, en dos plens recents -des que és la futura candidata electoral- ha estat l'encarregada de fer la pregunta del seu grup al president de la Generalitat i, en tots dos casos, ho ha fet referint-se al seu tema estrella, el procés. En una, li ha reclamat que es desmarqui de la campanya de l'ANC per un consum estratègic en empreses que no siguin de l'Ibex 35 i, en l'altra, li ha demanat per les dades de la taxa de pobresa, però responsabilitzant-te el procés i la despesa relacionada amb aquest.
A banda, Roldán ha tingut dos acaraments més amb Torra les darreres setmanes. I en tots dos, els retrets en relació a l'independentisme del president català han estat la tònica dominant. Durant la seva compareixença per valorar el primer any de Govern a mitjans de juny, el va criticar perquè, va assegurar, vol "continuar el cop d'estat" i "declarar la independència de forma unilateral". En el debat de política general, a finals de setembre, va anar més enllà i va equiparar l'independentisme amb ETA.
Si s'analitzen més detalladament les iniciatives que la dirigent de Cs ha entrat en solitari o que després ha defensat ella, la xifra es redueix a 21, aproximadament una per mes des dels comicis del 21-D del 2017-algunes van ser registrades abans de la constitució del Govern, per bé que va ser llavors quan es van tramitar-. El biaix, a més, està clarament decantat cap a la temàtica sobiranista, una de les seves obsessions -i del seu partit-, ja que 12 d'aquestes (el 57,1%) tenen relació amb aquesta qüestió. La immensa majoria, a més, no s'han aprovat.
Roldán ha liderat només una iniciativa parlamentària al mes des de les últimes eleccions, el 21-D del 2017
Roldán va registrar -amb la pertinent signatura de la llavors presidenta de grup, Inés Arrimadas- una proposició de llei contra la corrupció, per bé que curiosament després la va defensar en el debat a la totalitat el diputat Nacho Martín Blanco. Malgrat que va superar aquest tràmit, la tramitació ha decaigut perquè la cambra ha prioritzat una altra iniciativa similar, la proposició de llei de protecció dels alertadors, impulsada per JxCat, ERC, PSC i comuns, mentre que els treballs del text de Cs serviran tan sols com a eina de suport.
Pel que fa a les resolucions, la majoria tampoc no fan referència al procés, ja que, de les cinc presentades, tres tractaven sobre temes sanitaris: les urgències del CAP de Cunit, les llistes d'espera a Tarragona i la unitat hemodinàmica de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Aquesta darrera, de fet, és l'única iniciativa de Roldán que s'ha aprovat. Les altres dues sanitàries van ser tombades, així com una sobre la Ciutat de Justícia de Tarragona i una sobre la protecció dels jutges, fiscals i altres treballadors de justícia, arran de l'acció d'Arran amb pintura a la casa del magistrat del Suprem Pablo Llarena.
Una de les tres preguntes per escrit que ha fet al Govern també és sobre aquesta darrera qüestió, mentre que una altra també es refereix a la temàtica nacional, malgrat que es dirigís a la consellera de Justícia, ja que demanava perquè es van canviar rètols bilingües a només en català en alguns edificis judicials. L'única pregunta per escrit d'una altra matèria requeria per les millores a fer als jutjats de pau.
Cap moció aprovada
Pel que fa a les mocions defensades, totes tres tenien relació amb el procés i també totes tres van ser tombades pel ple del Parlament. Una d'elles defensava que els presos de l'1-O tenien un tracte preferent respecte els altres interns, una altra criticava la demanda d'autodeterminació feta per Torra a Pedro Sánchez i les "negociacions ocultes" entre els dos, i l'última suspenia el primer any "d'inacció política" del president català i li retreia els llaços grocs a la Generalitat, el suport als exiliats, el rol de TV3 o la fuga d'empreses.
En les preguntes als consellers, Lorena s'ha centrat també sobretot en el procés català: una d'elles insistia en el tracte de favor que afirma que tenen els presos polítics
En les preguntes als consellers, Lorena s'ha centrat també sobretot en el procés català. En una d'elles insistia en el tracte de favor que afirma que tenen els presos polítics, en una altra retreia la "manca de parcialitat" del Departament de Justícia -pel mateix assumpte o per "l'assetjament" als jutges per part d'independentistes, entre d'altres-, en una criticava una TV3 que veu al servei del procés, i en una altra asseverava que Torra perjudica la convivència al país. En les altres tres, però, demanava en dues ocasions pel polèmic tercer grau a Oriol Pujol i, finalment, pel retorn de les pagues extres als empleats públics.
Acaraments amb Torra
Finalment, en dos plens recents -des que és la futura candidata electoral- ha estat l'encarregada de fer la pregunta del seu grup al president de la Generalitat i, en tots dos casos, ho ha fet referint-se al seu tema estrella, el procés. En una, li ha reclamat que es desmarqui de la campanya de l'ANC per un consum estratègic en empreses que no siguin de l'Ibex 35 i, en l'altra, li ha demanat per les dades de la taxa de pobresa, però responsabilitzant-te el procés i la despesa relacionada amb aquest.
A banda, Roldán ha tingut dos acaraments més amb Torra les darreres setmanes. I en tots dos, els retrets en relació a l'independentisme del president català han estat la tònica dominant. Durant la seva compareixença per valorar el primer any de Govern a mitjans de juny, el va criticar perquè, va assegurar, vol "continuar el cop d'estat" i "declarar la independència de forma unilateral". En el debat de política general, a finals de setembre, va anar més enllà i va equiparar l'independentisme amb ETA.