El soldat Iceta

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El PSOE ha decidit que el camí més curt per retenir la Moncloa passa per ocupar el màxim espai de centre. I pensen els socialistes que, en aquest gran carril de la política espanyola, encara hi ha votants de Ciutadans que poden deixar de ser-ho per la deriva cap a la dreta del partit d'Albert Rivera. Per seduir-los, Pedro Sánchez i els seus assessors -no se sap qui va primer, si el candidat o els estrategs- han ideat una campanya nacionalista. I el manual de la campanya nacionalista passa per transmetre duresa amb l'independentisme, si cal obrint la porta a l'aplicació del 155 o la llei de seguretat nacional.

Camí de les eleccions del 10 de novembre, Sánchez ha enterrat la via de la negociació -que va tenir com a punt àlgid la cita de Pedralbes-, com abans havia enclotat successivament les propostes d'Espanya plurinacional i d'Espanya federal. El discurs endurit del PSOE, amb insinuacions incloses que l'independentisme no condemna amb rotunditat la violència, han estat avalades per assentiment pel PSC.

Quan Miquel Iceta diu que els socialistes catalans donaran un suport "total i absolut" al govern de Sánchez si aplica el 155 en el cas d'un "trencament de la legalitat", el PSC evidencia que actua com a actor subaltern del PSOE. I, a la vegada, contribueix a preparar el terreny per a una nova intervenció de les institucions catalanes. Sorprèn que qui hi ajudi sigui un partit que ocupava anys enrere l'espai central del catalanisme polític.

Podem convenir que tant el missatge de Sánchez, com l'acceptació d'Iceta als plantejaments del socialisme espanyol, s'emmarquen en un clima electoral. I, per tant, que responen a una estratègia. Però de la mateixa manera que es requereix al Govern de la Generalitat i al conjunt dels líders independentistes un exercici de responsabilitat quan arribi la sentència del Suprem, s'hauria de demanar el mateix a qui aspira a retenir la presidència d'Espanya en un moment en què s'exigirà fer més política que mai. Si voleu aprofundir en el paper del PSOE i el PSC, llegiu l'opinió d'Oriol March.
 

---

Avui no et perdis

»Entrevista a Eva Pous, advocada dels CDR: «L'Audiència Nacional sempre es mou amb paràmetres polítics»; per Pere Fontanals.

»Víctimes de l'1-O presenten una querella contra l'Estat per «crims contra la humanitat»; per Aida Morales.

»El Constitucional estudiarà la suspensió de Sànchez, Rull i Turull com a diputats al Congrés; per Aida Morales.

»N'hi ha prou amb prohibir els cotxes vells? Deu coses que pot fer Barcelona contra la crisi climàtica; per Andreu Merino.

» Opinió «El corb ingenu»; per Jordi Creus.
 

---

 El passadís

A mitjan octubre, Ferran Tarradellas abandonarà la representació de la Comissió Europea a Catalunya i les Illes Balears. Tarradellas, alt funcionari de la UE, va arribar a Barcelona el gener del 2013 i li ha tocat pilotar la delegació en el moment més àlgid del procés sobiranista. Aviat es coneixerà el nom del seu successor, una peça important en la diplomàcia comunitària i clau per a unes relacions fluides entre les institucions catalanes i Brussel·les. Tarradellas havia treballat durant 13 anys portaveu dels comissaris d'Energia i d'Ajut Humanitari i Resposta a les Crisis, el letó Andris Piebalgs i la búlgara Kristalina Georgieva, respectivament. Georgieva és l'actual directora del Fons Monetari Internacional (FMI). Tots dos polítics estan alineats amb el Partit Popular Europeu.  

Vist i llegit

Cristóbal Montoro era el ministre d'Hisenda de Mariano Rajoy. Amb la victòria de Pablo Casado en el combat intern al PP per triar successor del president, Montoro va desaparèixer de les llistes electorals. Ha reaparegut en públic concedint una entrevista al diari El País, en la qual constata que no parla amb Casado i fa una esmena a la totalitat a les promeses del PP en matèria de fiscalitat. "No es pot prometre abaixar tots els impostos", afirma l'exministre en la conversa amb la periodista Natalia Junquera. El govern madrileny d'Isabel Díaz Ayuso, per exemple, continua brandant l'estratègia de la baixada impositiva generalitzada, un model aplicat també per l'executiu andalús de Juan Manuel Moreno. En l'entrevista, l'exministre del PP també desplega teories curioses sobre el feminisme i fa una crítica general a la classe política: "Ara importa ser famós. La política s'està buidant".

 El nom propi

Roger Español serà el cap de llista de Junts per Catalunya (JxCat) al Senat en les eleccions del 10 de novembre. En els comicis de l'abril va ocupar el cinquè lloc a la llista de Front Republicà, capitanejada per Poble Lliure, i ara farà el salt a la candidatura de l'espai postconvergent. Español, que va perdre la visió d'un ull arran de l'actuació de la policia espanyola l'1 d'octubre de 2017, substitueix Lluís Puig com a cap de cartell de JxCat a la cambra alta. Puig no va obtenir els vots suficients per ser escollit senador. La tria d'Español, anunciada per Laura Borràs, ha generat malestar en cercles del PDECat, tal com explica en aquesta informació Oriol March. El discurs del nou candidat no s'ajusta al missatge polític que defensa una part del partit. En una entrevista a NacióDigital del mes d'abril, Español advocava pel "com pitjor, millor" a l'Estat com única via vàlida per a l'independentisme.

 Els imperdibles

Una de les cites del cap de setmana és el Festival de Sitges. La 52a edició del certamen de cinema fantàstic va estrenar-se aquest dijous amb la nova producció de Netflix, In the tall of grass, adaptació d'una novel·la de Stephen King. Va ser una jornada inaugural amb regust agredolç, perquè la crítica es va mostrar poc convençuda del resultat final del film. Aquí podeu llegir el que en pensa Víctor Rodrigo. De Sitges us n'informarem puntualment: el festival ofereix durant una setmana i mitja un gran cartell de cinema, sèries i activitats. Aquesta guia pràctica d'Elvira Vilardell us ajudarà a gaudir-ho al màxim. Si teniu ganes d'aprofitar dissabte i diumenge, feu cas també a les recomanacions d'oci i cultura que us acosta Arnau Urgell. Bon cap de setmana!

 ​