03
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
07
d'octubre
a les
11:59h
El País de Demà ha definit les propostes sobre política, economia i eix social que van sorgir de la reunió de Poblet, el 21 de setembre. En una roda de premsa aquest dijous al matí al Col·legi de Periodistes, els impulsors d'aquesta plataforma, Antoni Garrell i Adrià Aldomà han desgranat les claus del document Mirada al 2030. Anàlisi de Futur i Propostes. Ho han fet acompanyats d'Antoni Bayona, exlletrat major del Parlament, coordinador de l'àrea política. L'associació, que aglutina ciutadans de l'entorn del catalanisme moderat, pragmàtic i anti-unilateralista, proposa -entre d'altres opcions- celebrar un referèndum.
Però no d'autodeterminació, sinó per reformar la Constitució i reconèixer el dret a la independència. El País de Demà també diu que es podria recuperar l'Estatut del 2006. Finalment, proposa l'indult o la reforma del Codi Penal en cas de condemna contra els polítics empresonats.
El document de Poblet estableix que cal assolir un pacte amb l'Estat per convocar un referèndum que permeti als catalans i les catalanes "expressar la seva opinió sobre la independència de Catalunya". Però deixa clar que aquesta consulta no pot ser d’autodeterminació, sinó "per verificar si existeix o no una majoria social a favor de la independència, abans d’iniciar un procés polític de negociació amb l’Estat que permetés canalitzar aquesta demanda".
"En darrera instància sempre es podria presentar aquest referèndum com una consulta adreçada als ciutadans sobre la conveniència de reformar la Constitució per reconèixer el dret a la independència", conclou el text.
Canviar les lleis
A la roda de premsa, Garrell ha asseverat que el destí de Catalunya passa per un referèndum, alhora que ha insistit que l'associació renuncia la unilateralitat: "Hem de treballar per canviar les lleis perquè puguem pronunciar-nos sobre el nostre futur", ha argumentat. En definitiva, l'associació proposa un referèndum sobre la "conveniència" de reformar la Constitució per, a continuació, poder aplicar el dret a l'autodeterminació.
Bayona ha demanat el micròfon i ha afegit que no hi ha cap impediment estatal per celebrar un referèndum, sempre i quan encaixi amb la Constitució. En aquest sentit, l'exlletrat major del Parlament ha apuntat que es podria fer un "referèndum indirecte" que pregunti sobre una "possible" reforma de la Constitució. Bayona defensa que el resultat d'aquesta consulta tindria "vinculació política" i un valor que caldria gestionar i negociar.
Però no d'autodeterminació, sinó per reformar la Constitució i reconèixer el dret a la independència. El País de Demà també diu que es podria recuperar l'Estatut del 2006. Finalment, proposa l'indult o la reforma del Codi Penal en cas de condemna contra els polítics empresonats.
El document de Poblet estableix que cal assolir un pacte amb l'Estat per convocar un referèndum que permeti als catalans i les catalanes "expressar la seva opinió sobre la independència de Catalunya". Però deixa clar que aquesta consulta no pot ser d’autodeterminació, sinó "per verificar si existeix o no una majoria social a favor de la independència, abans d’iniciar un procés polític de negociació amb l’Estat que permetés canalitzar aquesta demanda".
"En darrera instància sempre es podria presentar aquest referèndum com una consulta adreçada als ciutadans sobre la conveniència de reformar la Constitució per reconèixer el dret a la independència", conclou el text.
Canviar les lleis
A la roda de premsa, Garrell ha asseverat que el destí de Catalunya passa per un referèndum, alhora que ha insistit que l'associació renuncia la unilateralitat: "Hem de treballar per canviar les lleis perquè puguem pronunciar-nos sobre el nostre futur", ha argumentat. En definitiva, l'associació proposa un referèndum sobre la "conveniència" de reformar la Constitució per, a continuació, poder aplicar el dret a l'autodeterminació.
Bayona ha demanat el micròfon i ha afegit que no hi ha cap impediment estatal per celebrar un referèndum, sempre i quan encaixi amb la Constitució. En aquest sentit, l'exlletrat major del Parlament ha apuntat que es podria fer un "referèndum indirecte" que pregunti sobre una "possible" reforma de la Constitució. Bayona defensa que el resultat d'aquesta consulta tindria "vinculació política" i un valor que caldria gestionar i negociar.