03
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
6:39h
Amb les aportacions de la militància damunt la taula, la direcció del PDECat encapçalada per David Bonvehí cuina ara la proposta que farà arribar a Carles Puigdemont en la línia de la confluència amb Junts per Catalunya (JxCat). Una confluència desitjada en públic per tots els actors, però que en privat segueix estancada. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, la cúpula del partit estructurarà la proposta en cinc demandes: que el partit no desaparegui, posar ordre i disciplina de portes endins, agrupar totes les ànimes sota les sigles de JxCat, reconèixer el lideratge de Puigdemont però posar en valor més veus, i la necessitat de promoure el debat ideològic.
Aquestes cinc línies mestres s'aniran cuinant en paral·lel a la precampanya del 10-N, unes eleccions que han tornat a ajornar el gruix de la reordenació de l'espai nacionalista. L'únic consens compartit per tots els actors és que la marca Junts per Catalunya es consolidi com a referència -els militants no han posat impediments a canviar el nom del PDECat-, però segueixen existint discrepàncies sobre com afrontar formalment la confluència. De fet, hi ha dirigents que no descarten una coalició entre la Crida -el tercer espai implicat en el debat intern- i el PDECat sota les sigles de JxCat. La possibilitat s'ha posat damunt la taula en reunions discretes, i és vista com una solució de mínims, com va expressar Artur Mas la setmana passada a TV3.
En tot cas, un membre de la direcció del partit és taxatiu: "Això estarà entre la confluència i el trencament". Aquest últim escenari seria "inadmissible", segons Mas, però les discrepàncies -de rumb polític i d'organització interna- que hi ha entre diferents actors compliquen la situació. Els independents que van fitxar Puigdemont per a les eleccions del 21-D -Laura Borràs, Josep Costa, Francesc de Dalmases, per citar-ne tres que a banda són formen la war room del president Quim Torra- són els menys proclius a identificar-se amb el PDECat, i intenten desmarcar-se de la política de partits.
El partit, però, segueix sent indispensable per anar a les eleccions -aporta drets electorals i estructura territorial- i té intenció de reivindicar-se en la negocaciació amb Puigdemont. L'expresident de la Generalitat es va comprometre al juny a presentar una proposta de reordenació, però diverses fonts assenyalen que aquesta proposta encara no ha estat enviada. Un alt responsable de l'espai de JxCat assenyala que el seu lideratge és "indiscutible", però que "no tot pot passar per Waterloo". "També hi ha d'haver referents a Catalunya", destaca el mateix dirigent consultat.
Aquests lideratges al país, a banda dels principals alcaldes del territori -Marc Castells (Igualada), Marc Solsona (Mollerussa), Anna Erra (Vic)-, també són al Govern. Es tracta de Miquel Buch, Damià Calvet, Àngels Chacón i Meritxell Budó. El conseller d'Interior segueix postulant-se per liderar orgànicament JxCat, mentre que de Calvet els seus companys de Govern i de partit el destaquen per les seves aspiracions com a presidenciable, responsabilitat que també sedueix a Borràs. Chacón apareix en les travesses, mentre que Budó ha rebut crítiques internes per defensar la dissolució del PDECat en una entrevista publicada aquest estiu a l'ACN.
Calendari enverinat
Un dels problemes que impacten en la reordenació de JxCat és el calendari, marcat per la sentència del Tribunal Suprem i les eleccions del 10-N. El debat sobre les llistes, que tornen a encapçalar els presos a l'espera que siguin inhabilitats, ha tornat a generar debat intern. Segons fonts del partit, hi ha hagut "maniobres" per descavalcar Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Puigdemont, com a cap de cartell per Girona. Finalment, però, ha mantingut el seu lloc i el seguirà Sergi Miquel com a número dos.
El cap de campanya serà Josep Lluís Cleries, senador a Madrid, amb Albert Batet i David Bonvehí per sota i Eduard Pujol com a responsable de comunicació. JxCat aspira no només a mantenir els set diputats, sinó a reduir la distància amb ERC, que el 28-A va obtenir el doble de diputats. Un mal resultat tindria conseqüències en el debat de la reordenació, pendent des de l'estiu i encara amb qüestions nuclears obertes.
Aquestes cinc línies mestres s'aniran cuinant en paral·lel a la precampanya del 10-N, unes eleccions que han tornat a ajornar el gruix de la reordenació de l'espai nacionalista. L'únic consens compartit per tots els actors és que la marca Junts per Catalunya es consolidi com a referència -els militants no han posat impediments a canviar el nom del PDECat-, però segueixen existint discrepàncies sobre com afrontar formalment la confluència. De fet, hi ha dirigents que no descarten una coalició entre la Crida -el tercer espai implicat en el debat intern- i el PDECat sota les sigles de JxCat. La possibilitat s'ha posat damunt la taula en reunions discretes, i és vista com una solució de mínims, com va expressar Artur Mas la setmana passada a TV3.
En tot cas, un membre de la direcció del partit és taxatiu: "Això estarà entre la confluència i el trencament". Aquest últim escenari seria "inadmissible", segons Mas, però les discrepàncies -de rumb polític i d'organització interna- que hi ha entre diferents actors compliquen la situació. Els independents que van fitxar Puigdemont per a les eleccions del 21-D -Laura Borràs, Josep Costa, Francesc de Dalmases, per citar-ne tres que a banda són formen la war room del president Quim Torra- són els menys proclius a identificar-se amb el PDECat, i intenten desmarcar-se de la política de partits.
La coalició entre el PDECat i la Crida sota el nom de JxCat és una de les opcions que s'ha debatut en reunions privades de tot l'espai
El partit, però, segueix sent indispensable per anar a les eleccions -aporta drets electorals i estructura territorial- i té intenció de reivindicar-se en la negocaciació amb Puigdemont. L'expresident de la Generalitat es va comprometre al juny a presentar una proposta de reordenació, però diverses fonts assenyalen que aquesta proposta encara no ha estat enviada. Un alt responsable de l'espai de JxCat assenyala que el seu lideratge és "indiscutible", però que "no tot pot passar per Waterloo". "També hi ha d'haver referents a Catalunya", destaca el mateix dirigent consultat.
Aquests lideratges al país, a banda dels principals alcaldes del territori -Marc Castells (Igualada), Marc Solsona (Mollerussa), Anna Erra (Vic)-, també són al Govern. Es tracta de Miquel Buch, Damià Calvet, Àngels Chacón i Meritxell Budó. El conseller d'Interior segueix postulant-se per liderar orgànicament JxCat, mentre que de Calvet els seus companys de Govern i de partit el destaquen per les seves aspiracions com a presidenciable, responsabilitat que també sedueix a Borràs. Chacón apareix en les travesses, mentre que Budó ha rebut crítiques internes per defensar la dissolució del PDECat en una entrevista publicada aquest estiu a l'ACN.
Calendari enverinat
Un dels problemes que impacten en la reordenació de JxCat és el calendari, marcat per la sentència del Tribunal Suprem i les eleccions del 10-N. El debat sobre les llistes, que tornen a encapçalar els presos a l'espera que siguin inhabilitats, ha tornat a generar debat intern. Segons fonts del partit, hi ha hagut "maniobres" per descavalcar Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Puigdemont, com a cap de cartell per Girona. Finalment, però, ha mantingut el seu lloc i el seguirà Sergi Miquel com a número dos.
Van existir moviments al PDECat per descavalcar Cuevillas com a candidat per Girona, però finalment l'advocat de Puigdemont repetirà a les llistes
El cap de campanya serà Josep Lluís Cleries, senador a Madrid, amb Albert Batet i David Bonvehí per sota i Eduard Pujol com a responsable de comunicació. JxCat aspira no només a mantenir els set diputats, sinó a reduir la distància amb ERC, que el 28-A va obtenir el doble de diputats. Un mal resultat tindria conseqüències en el debat de la reordenació, pendent des de l'estiu i encara amb qüestions nuclears obertes.