Els Mossos, una policia sota pressió

Fa temps que els Mossos d'Esquadra són una policia observada i fiscalitzada. Encara més ara que es preparen per atendre les mobilitzacions que s'articularan com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Observada amb lupa, també des de Madrid, la policia catalana tractar de blindar-se de les turbulències, incloses les internes. Mentrestant, treballa per coordinar-se amb els efectius de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil que ja s'han començat a desplegar a Catalunya.

És notori -i així ho denoten els darrers esdeveniments- que els Mossos viuen moments d'intensa pressió interna, i també externa. La dimissió del seu director general, Andreu Martínez, pocs dies abans de l'1 d'octubre explica un xoc de criteris que no és nou, tot i que els seus responsables ja no es preocupen d'amagar-ho. Martínez va plegar, oficialment, perquè considerava que havia finalitzat una etapa, malgrat que la pèrdua de confiança per part del Govern -encara que no del conseller d'Interior, Miquel Buch- és al capdavant dels veritables motius. 

Davant d'un escenari polític incert, i amb l'arribada imminent de la sentència del judici de l'1-O, el paper dels Mossos torna a ser a l'ull de l'huracà. Cada moviment del cos està sent escrutat -per bé o per mal-, tal com es va poder comprovar fa uns dies amb el fulminant cessament de la cap de comunicació del Departament d'Interior, Joana Vallès, després que es conegués la voluntat del cos policial de començar a utilitzar gas pebre com a element dissuasori en algunes manifestacions.

La governança política dels Mossos se sotmet a les directrius del Govern, però la llei els obliga a actuar -en primer terme- com a policia judicial

La pressió sobre els Mossos, però, no és nova. Mentre que la governança política se sotmet a les directrius del Govern de la Generalitat, la llei els obliga a actuar -en primer terme- com a policia judicial, en cas que els estaments de la judicatura els ho requereixin, com va ocórrer el 2017, amb l'1-O com a màxim exponent. L'operatiu policial, per altra banda, discorre en paral·lel a la seva direcció política, esdevenint autònom en el curs de les operacions i amb plena capacitat de decisió al carrer, tal i com el cos s'entesta a recordar.

La desconfiança, tanmateix, continua marcant decisions que es prenen des de Madrid. Amb l'objectiu d'evitar repetir les imatges del dia del referèndum, diversos centenars d'agents de la Policia Nacional espanyola i efectius de la Guàrdia Civil ja s'han començat a traslladar a Catalunya. La seva tasca és, principalment, la de coordinar-se amb la policia catalana i, en cas que aquesta necessiti suport, donar-lo. Això és el que s'ha treballat darrerament en diverses reunions entre els cossos policials, a fi de constatar una major cooperació i allunyar la idea que els Mossos són una policia política.

Els antiavalots de la policia espanyola, que ja han començat a arribar a Catalunya, no tenen previst intervenir en cas d'aldarulls, si els Mossos no ho demanen

Durant els dies previstos per a la resolució judicial del Suprem, doncs, els agents catalans reforçaran infraestructures, edificis institucionals i judicials, i seus de partits polítics. A més, mobilitzaran el conjunt dels agents antidisturbis, que ja tenen restringides les peticions de permisos o festes des del passat 1-O. De la mateixa manera que es va decidir durant l'aniversari dels dos anys del referèndum, els antiavalots de la policia espanyola no tenen previst intervenir, sinó sumar-se en el reforç de la seguretat en aquestes infraestructures i edificis de l'Estat.

Per part de la Guàrdia Civil, ja s'han començat a traslladar desenes d'agents antiavalots, que aniran arribant a Catalunya durant la setmana. L'objectiu, segons apunta El Confidencial, és reforçar aquest territori amb 700 guàrdies civils i 800 policies espanyols més, dels que ja hi ha habitualment. 

Des de l'1-O, a l'ull de l'huracà

La història dels Mossos d'Esquadra ha estat sempre lligada d'una manera ineludible a la història política de Catalunya. Si bé durant la Segona República van estar al costat de a Generalitat, la dictadura franquista els va abolir el 1939, i no va ser fins als anys 50 quan la Diputació de Barcelona va crear un cos similar, tot i que adscrit al règim. Amb el retorn de la democràcia, els Mossos van tornar a les ordres de les institucions catalanes i el 1980 van ser reconvertits en una policia de naturalesa civil. Des de llavors, han anat ampliant les competències per esdevenir policia integral a Catalunya, tot i que amb algunes excepcions en l'àmbit de les fronteres, costes o operacions amb armes o explosius.

El terreny més complicat, però, és el que trepitgen com a policia judicial, un paper que exerceixen sense distincions amb la resta de cossos, a les ordres de jutges i fiscals. I l'1-O, quan els interessos de la judicatura van col·lidir amb els del Govern per la realització del referèndum, va ser quan es van fer més evident les complicacions. La policia catalana va actuar conforme els obligava la llei. Garantir la convivència ciutadana i no carregar contra la ciutadania -com sí que ho van fer la resta de cossos policials- va tornar a dirigir cap a ells totes les mirades, si bé ja feia temps que s'analitzaven els seus moviments. 

El barret de policia política va servir per justificar, després de l'1-O, la intervenció de l'Estat a Catalunya a través del 155

Les acusacions d'inacció durant la tardor del 2017 van alimentar el relat de la Fiscalia al judici contra els líders independentistes del Suprem. La taca de la desconfiança, fins i tot després de l'aplicació del 155, es va expandir, tant en sectors constitucionalistes com de l'esquerra alternativa i independentista. Tant, que durant els darrers mesos la seva actuació ha estat escodrinyada al mil·límetre, epicentre de les crítiques dels extrems en cada decisió política o judicial. 

Relleus a la cúpula

La gestió de les mobilitzacions del sindicat ultra Jusapol i el col·lectiu independentista Arran, en ple centre de Barcelona, o els aldarulls al Parlament durant la primera commemoració de l'1-O, van posar el cos al centre de les dianes. Com també va succeir davant la decisió de carregar a Girona i Terrassa contra col·lectius antifeixistes que protestaven per les mobilitzacions del partit ultradretà Vox. Al temps que el govern espanyol insistia en la suposada "inacció" dels Mossos, des del Palau de la Generalitat manifestava públicament el seu malestar per les càrregues contra manifestants independentistes.

De fet, el president de la Generalitat, Quim Torra, que arribar a convocar el conseller d'Interior, Miquel Buch, en una reunió per exigir-li canvis immediats al cos per tancar la polèmica. Malgrat que els relleus no van venir amb caràcter immediat, setmanes després es va anunciar una reestructuració dels principals comandaments que va acabar amb un nou comissari en cap. D'aquell episodi, però, Buch en va haver de donar explicacions públiques des del Parlament, assegurant que no hi havia hagut ingerències polítiques de cap mena.

Les tensions internes al cos es feien evidents, i no eren les úniques. Al mateix temps que el procés judicial contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos avançava cap al judici -està previst pel proper mes de gener-, els Mossos veien la necessitat de reestructurar-se per realçar la bandera de la professionalitat. El juny del 2019, Interior situava Eduard Sallent al timó del cos com a comissari en cap, dedicat a retornar la policia catalana "a la normalitat". I amb la substitució de Martínez per Pere Ferrer, aquest setembre, es completaven els moviments a la cúpula política de la policia. 

Actuar amb l'amenaça latent del 155

La tardor s'ha impregnat de preguntes sobre quin serà el paper dels Mossos en la relació a la gestió de l'ordre públic quan arribi la sentència del Suprem. L'anunci d'un nou cicle de mobilitzacions, tant per prat dels partits independentistes com de les entitats, amb el suport explícit dels membres del Govern, accentuen la dualitat de la comandància del cos. I en aquest context, la detenció i empresonament de set independentistes, acusats per un delicte de terrorisme, ha enrarit encara més l'ambient d'una tardor que ja es preveia calenta.

Pedro Sánchez ja ha amenaçat amb una nova intervenció del 155 i ha obert la porta a l'aprovació de la llei de seguretat nacional

En aquest punt, el PSOE de Pedro Sánchez ja ha amenaçat amb una nova intervenció, fins i tot obrint la porta a la proposta del PP per a l'aprovació de la llei de seguretat nacional, que obriria un escenari d'excepcionalitat en què l'executiu espanyol podria encapçalar el comandament directe de la policia catalana rellevant i substituint -altra vegada- els actuals responsables.