Adeu política, adeu

Sánchez es limita a contenir el tsunami i a amenaçar amb mà dura mentre espera que l'independentisme col·lapsi. Avui també són notícia la conferència d'Iceta, els retrats de Chacón, la dissolució de la RDA i Marcel·lí Massana

03 d'octubre del 2019
Actualitzat a les 6:30h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Un dia Pedro Sánchez amenaça amb el 155 i l'endemà amb la llei de seguretat nacional per afrontar, de forma més selectiva, el "desafiament sobiranista" del Govern de la Generalitat. A la Moncloa estan angoixats. Ells també esperen del Tribunal Suprem una sentència que serà llegida com a dura, malgrat que algunes veus governamentals estan convençudes que la rebel·lió no serà entre els delictes pels quals es condemnarà els dotze líders catalans.

La sentència provocarà, en qualsevol cas, indignació als carrers i a les institucions, i pot donar peu a escenaris de desobediència com els que anima la plataforma Tsunami Democràtic, per més que el govern de Torra ofereixi ara garanties que els Mossos controlaran la situació. El PSOE pensa que la forma de frenar situacions que no pugui controlar és amenaçant de les conseqüències que tot plegat pot tenir. L'independentisme ha de ser en aquest context hàbil i emprendre només accions concertades, que tinguin un sentit i que l'apropin al seu objectiu. Seria una gran errada posar-se en risc i hipotecar-se pel simple (i efímer) plaer de desfogar-se sense que tregui cap a res.

La renúncia de Sánchez a la política és a hores d'ara total i Miquel Iceta -aquest matí dicta una conferència i haurà de fixar posició- i el PSC no tenen més remei que esperar temps millors, com ho van ser els de la cimera de Pedralbes o la campanya en què es prometia un govern d'esquerres. Aquell context va fer revifar els socialistes catalans, a les espanyoles primer i a les municipals després.

A les portes de les eleccions, el líder del PSOE ofereix Espanya i poca cosa més (només cal llegir les coses que diu José Luis Ábalos) en un intent de "centrar-se". Com Mariano Rajoy en el seu moment, ara Sánchez no vol -i tampoc creu- que pugui oferir als catalans res que els satisfaci. És conscient que un nou Estatut no entra dins la lògica de solució, i manté que l'exercici de l'autodeterminació és innegociable. Per això es limita a contenir el tsunami i a amenaçar amb mà dura mentre espera que l'independentisme col·lapsi i que les seves demandes es tornin "raonables".

 

Avui no et perdis

»Crònica: la mà dura s'imposa com a única oferta per a Catalunya; per Oriol March.

»Sánchez flirteja ara amb la llei de seguretat nacional i apunta als Mossos; per Bernat Surroca.

»Errejón recull signatures a Barcelona per si decideix presentar-s'hi el 10-N.

» La Veu de Nació: «Un 155 de tot a cent»; per Pep Martí.

»Josep Bou té llogat un local a un club cannàbic a Barcelona; per Andreu Merino.

»La llei d'emergència habitacional s'incompleix a Barcelona tot i l'ofensiva del govern Colau; per Andreu Merino.

»Ciència en societat: «Amb la cimera del clima no sembla que hàgim de perdre gaire temps»; per Cristina Junyent.

»Les sèries imprescindibles del Festival de Sitges 2019; per Víctor Rodrigo.

 

 El passadís

La consellera d'Empresa, Àngels Chacón, ha fet alguns canvis a la planta noble de Torre Muñoz, els serveis centrals de la conselleria d'Empresa i Coneixement a Passeig de Gràcia amb Diagonal. Ha reubicat els retrats dels seus predecessors, tots homes, i n'ha afegit dos: els de Josep Rull (va ser conseller només unes hores, després que Santi Vila deixés el Govern el 26 d'octubre de 2017, poc abans de la DUI) i un marc sense cap fotografia en referència al temps que la conselleria va estar vacant pel 155. La seva fotografia, quan s'hi posi, serà en color. Serà l'únic retrat en color i també l'única dona.

Vist i llegit

L'operació contra els CDR, que per ara ha implicat que ja hi ha set presos polítics més, ha impactat amb força a l'independentisme en un moment en el qual conceptes com desobediència s'han situat al centre del debat. I, lògicament, el cas afecta els seus entorns familiars i polítics, que s'han vist obligats a sortir a la palestra per denunciar la situació. A La Directa, Gemma García Fàbrega ha entrevistat alguns dels seus familiars i el portaveu d'Alerta Solidària, que han denunciat que s'hagi violat amb filtracions interessades el secret de sumari formal. La podeu llegir aquí.

 L'efemèride

Tall dia com avui de l'any 1990, fa 29 anys, es reunificava oficialment Alemanya amb la dissolució com a estat de la República Democràtica Alemanya (RDA). Va caure el mur de Berlín i, en un temps rècord, l'est va integrar-se políticament (en l'àmbit social i econòmic va costar més) a l'RFA i també a l'aleshores Comunitat Econòmica Europea. Allò que legalment era "impossible" ho va aconseguir, com sempre, la voluntat popular i la creativitat dels polítics. Aquestes cinc pel·lícules us permetran viatjar a aquell país ja desaparegut.

 L'aniversari

El 3 d'octubre de l'any 1918, avui fa 101 anys, va néixer a Berga el guerriller antifranquista i anarquista Marcel·lí Massana. Va morir el 1981 a l'exili francès. Com a guerriller contra la dictadura no va rebre cap reconeixement de l'estat espanyol. En els darrers anys s'ha insistit per solucionar la injustícia amb els maquis, herois a França i víctimes dels oblits i renúncies de la transició a Espanya. El recomanable llibre Los invencibles (La Esfera), del periodista Raimundo Castro, retrata bé aquells anys de lluita, penúries i incomprensió en la postguerra. A Massana, Brams li va dedicar una cançó fa uns anys. Recupereu-la avui.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per subscriure-t'hi