02
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
03
d'octubre
a les
10:59h
El to de Pedro Sánchez en precampanya recorda, cada vegada més, les intervencions públiques de Mariano Rajoy la tardor del 2017. La diferència, però, és que Catalunya no és a les portes d'un referèndum ni s'encamina cap a una declaració de la independència.
La sentència del Tribunal Suprem impactarà en la Generalitat i en la societat civil organitzada, però en termes administratius l'executiu que presideix Quim Torra no ha llançat cap desafiament explícit ni ha rebut cap advertència del Tribunal Constitucional (TC), com va passar fa dos anys. Sánchez, en plena precampanya, posa damunt la taula receptes que signarien PP i Ciutadans. L'única oferta és la mà dura.
L'últim exemple ha arribat aquest dimecres. El president espanyol en funcions, amb més presència en campanya -les enquestes no li atorguen el creixement previst fa unes setmanes, motiu d'inquietud- que no pas a la Moncloa, ja no descarta aplicar la llei de seguretat nacional ni prendre el control dels Mossos d'Esquadra, com ha clarificat en dues entrevistes a Aragón TV i al diari El Confidencial.
Les dues propostes, curiosament, han estat defensades de forma encesa en els últims dies per part de Pablo Casado, president del PP, que es troba en trajectòria ascendent de cara al 10-N. La Moncloa, a rebuf, insisteix ara que "estudia tots els escenaris".
S'han encarregat de detallar-ho dos membres de l'executiu en funcions de Sánchez. I no dos ministres qualssevol, sinó dels d'Estat, amb pes específic. La titular de Defensa, Margarita Robles, ha indicat que la situació a Catalunya fa que calgui analitzar "tots els escenaris des del punt de vista polític i jurídic". "Som un govern constitucionalista que no acceptarà que hi hagi una vulneració de l’ordenament constitucional", ha apuntat. De moment, aquesta vulneració -al marge de la retòrica- no ha aparegut a la Generalitat.
Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior, també ha recalcat que l'executiu espanyol està "analitzant, estudiant i observant la realitat de Catalunya", i ha promès que s'actuarà "en la forma oportuna, en el moment que fos precís i sempre conforme amb l'ordenament jurídic". Paraules que arriben un dia després que Torra i el vicepresident Aragonès llegissin a Palau el Compromís amb el Primer d'Octubre, amb el qual el Govern defensa "avançar sense excuses" cap a la República catalana.
Malgrat que responsables de l'executiu ressalten en privat el caràcter "simbòlic" del text, els grans partits espanyols -arran, també, de l'empresonament de set membres dels comitès de defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme- s'han agafat a les crides a la desobediència per apujar el to. El 155 torna a ser una opció factible, malgrat els dubtes sobre la seva aplicació amb el govern en funcions i el Senat dissolt. Un escenari que genera certa inquietud a la Generalitat, que ja va passar per aquest tràngol el 2017 i en va patir durant mesos les conseqüències econòmiques.
"Torra incita a la violència"
Per aplicar solucions excepcionals -la intervenció de l'autonomia, la llei de seguretat nacional-, cal trobar-se davant de situacions excepcionals. I el PSOE ha decidit establir des de la setmana passada un vincle entre Torra i la violència. Divendres, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, la portaveu Isabel Celaá va reclamar al president que condemnés qualsevol fet violent, a la qual cosa el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) va respondre ressaltant el pacifisme de l'independentisme. El segon aniversari de l'1-O va servir al Govern per emmarcar-se en la no-violència.
Robles, però, considera que Torra està "incitant" just en direcció contrària. "Fa un mal favor a la convivència a Catalunya, perquè amb les seves manifestacions està fent una incitació a la vulneració de l'ordenament jurídic i a la violència. Crec que la societat catalana ha d'anar molt per davant de dirigents polítics com ell", ha destacat la ministra de Defensa.
Lluny queden els temps en què el PSOE, en campanya, es desmarcava de la lluita desbocada entre PP i Ciutadans per capitalitzar la mà dura contra Catalunya. Els d'Albert Rivera, això sí, intenten erigir-se com els més contundents demanant a la Fiscalia que investigui Torra per terrorisme, però sense fer efectiva cap denúncia.
Fins i tot Íñigo Errejón, candidat de Més País a les eleccions, ha indicat que no comparteix el 155, però que aquest no seria un motiu per deixar de pactar amb el PSOE. Després d'un assaig general de diàleg l'hivern passat, frustrat per l'inici del judici i la negativa de l'Estat a situar un relator per ordenar les converses, Sánchez s'ha empeltat de la mà dura dels seus rivals i l'ha convertit en l'única oferta. Encara que això perjudiqui les opcions del PSC a disputar la victòria a ERC a Catalunya.
La sentència del Tribunal Suprem impactarà en la Generalitat i en la societat civil organitzada, però en termes administratius l'executiu que presideix Quim Torra no ha llançat cap desafiament explícit ni ha rebut cap advertència del Tribunal Constitucional (TC), com va passar fa dos anys. Sánchez, en plena precampanya, posa damunt la taula receptes que signarien PP i Ciutadans. L'única oferta és la mà dura.
L'últim exemple ha arribat aquest dimecres. El president espanyol en funcions, amb més presència en campanya -les enquestes no li atorguen el creixement previst fa unes setmanes, motiu d'inquietud- que no pas a la Moncloa, ja no descarta aplicar la llei de seguretat nacional ni prendre el control dels Mossos d'Esquadra, com ha clarificat en dues entrevistes a Aragón TV i al diari El Confidencial.
Les dues propostes, curiosament, han estat defensades de forma encesa en els últims dies per part de Pablo Casado, president del PP, que es troba en trajectòria ascendent de cara al 10-N. La Moncloa, a rebuf, insisteix ara que "estudia tots els escenaris".
S'han encarregat de detallar-ho dos membres de l'executiu en funcions de Sánchez. I no dos ministres qualssevol, sinó dels d'Estat, amb pes específic. La titular de Defensa, Margarita Robles, ha indicat que la situació a Catalunya fa que calgui analitzar "tots els escenaris des del punt de vista polític i jurídic". "Som un govern constitucionalista que no acceptarà que hi hagi una vulneració de l’ordenament constitucional", ha apuntat. De moment, aquesta vulneració -al marge de la retòrica- no ha aparegut a la Generalitat.
Sánchez només s'ha plantejat aplicar la llei de seguretat nacional després que Casado posés aquesta opció damunt la taula, aquest mateix dilluns
Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior, també ha recalcat que l'executiu espanyol està "analitzant, estudiant i observant la realitat de Catalunya", i ha promès que s'actuarà "en la forma oportuna, en el moment que fos precís i sempre conforme amb l'ordenament jurídic". Paraules que arriben un dia després que Torra i el vicepresident Aragonès llegissin a Palau el Compromís amb el Primer d'Octubre, amb el qual el Govern defensa "avançar sense excuses" cap a la República catalana.
Malgrat que responsables de l'executiu ressalten en privat el caràcter "simbòlic" del text, els grans partits espanyols -arran, també, de l'empresonament de set membres dels comitès de defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme- s'han agafat a les crides a la desobediència per apujar el to. El 155 torna a ser una opció factible, malgrat els dubtes sobre la seva aplicació amb el govern en funcions i el Senat dissolt. Un escenari que genera certa inquietud a la Generalitat, que ja va passar per aquest tràngol el 2017 i en va patir durant mesos les conseqüències econòmiques.
"Torra incita a la violència"
Per aplicar solucions excepcionals -la intervenció de l'autonomia, la llei de seguretat nacional-, cal trobar-se davant de situacions excepcionals. I el PSOE ha decidit establir des de la setmana passada un vincle entre Torra i la violència. Divendres, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, la portaveu Isabel Celaá va reclamar al president que condemnés qualsevol fet violent, a la qual cosa el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) va respondre ressaltant el pacifisme de l'independentisme. El segon aniversari de l'1-O va servir al Govern per emmarcar-se en la no-violència.
Robles, però, considera que Torra està "incitant" just en direcció contrària. "Fa un mal favor a la convivència a Catalunya, perquè amb les seves manifestacions està fent una incitació a la vulneració de l'ordenament jurídic i a la violència. Crec que la societat catalana ha d'anar molt per davant de dirigents polítics com ell", ha destacat la ministra de Defensa.
Lluny queden els temps en què el PSOE, en campanya, es desmarcava de la lluita desbocada entre PP i Ciutadans per capitalitzar la mà dura contra Catalunya. Els d'Albert Rivera, això sí, intenten erigir-se com els més contundents demanant a la Fiscalia que investigui Torra per terrorisme, però sense fer efectiva cap denúncia.
Ministres d'Estat com Robles (Defensa) i Grande-Marlaska (Interior) eleven el to contra Torra i insisteixen que s'estan estudiant tots els escenaris
Fins i tot Íñigo Errejón, candidat de Més País a les eleccions, ha indicat que no comparteix el 155, però que aquest no seria un motiu per deixar de pactar amb el PSOE. Després d'un assaig general de diàleg l'hivern passat, frustrat per l'inici del judici i la negativa de l'Estat a situar un relator per ordenar les converses, Sánchez s'ha empeltat de la mà dura dels seus rivals i l'ha convertit en l'única oferta. Encara que això perjudiqui les opcions del PSC a disputar la victòria a ERC a Catalunya.