03
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
04
d'octubre
a les
21:02h
L'Ajuntament de Barcelona s'ha marcat l'objectiu d'aprovar la declaració d'emergència climàtica a partir de l'1 de gener del 2020. El govern municipal vol dotar la declaració de mesures concretes que contribueixin en la defensa del medi ambient i per això ha constituït la taula per l'emergència climàtica, un grup format per acadèmics, experts i administracions. Tot plegat, després que la ciutat fos escenari el 27 de setembre d'una multitudinària manifestació en el marc de la vaga mundial pel clima, amb un lema clar: "Canviem el sistema, no el clima".
Aquest dijous la taula ha celebrat la primera de les sessions de treball, que es repetiran fins a tres vegades fins al 28 de novembre. NacióDigital ha parlat amb l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, Roger Curcoll i amb el professor de Química Ambiental de la UB, Xavier Giménez. Tots dos posen sobre la taula mesures que les administracions podrien tirar endavant per pal·liar la crisi climàtica.
1. Reduir el trànsit rodat
L'1 de gener del 2020 entrarà en funcionament la Zona de Baixes Emissions (ZBE) que vetarà l'entrada a Barcelona dels cotxes més contaminants. L'Ajuntament de Barcelona ha presentat la mesura com la primera gran acció per reduir la contaminació a la ciutat però tant Curcoll com Giménez asseguren que no n'hi ha prou. En aquest sentit, defensen el cobrament d'un peatge als vehicles que vulguin circular per la ciutat. Una mesura que l'Ajuntament assegura que es troba en "fase d'estudi avançat" i que el Govern també s'ha avingut ha plantejar.
La ZBE entrarà en funcionament l'1 de gener. Foto: Adrià Costa
Curcoll fa èmfasi en la diferència entre les mesures contra la crisi climàtica, d'una banda, i contra la contaminació, de l'altra. Pel que fa a les restriccions de trànsit a la ciutat, l'investigador les emmarca en el segon àmbit. Les emissions dels vehicles poden causar patologies a les vies respiratòries i cada any la pol·lució provoca 400 morts prematures a la capital catalana. "La ZBE no és suficient si el que es vol és una reducció dràstica de la contaminació", assenyala. "Si l'únic que acaba provocant és que la gent es compri un cotxe nou, no es millorarà la situació", afegeix. Giménez també apunta que no hi ha "més remei" que reduir les emissions del trànsit rodat, però posa el focus en la necessària aposta pel cotxe elèctric.
2. Potenciació del vehicle elèctric
El professor de la UB argumenta que si les restriccions de trànsit no van acompanyades d'un argument del protagonisme dels vehicles elèctrics, la mesura serà insuficient. "Les administracions han d'incentivar la compra de vehicles elèctrics i augmentar els punts de recàrrega", afirma.
Des d'ara i fins al 2023, Barcelona preveu ampliar en cent els punts de recàrrega de vehicles que hi ha a la ciutat. Actualment n'hi ha 503, i amb el nou centenar la capital catalana es convertiria en la desena ciutat del món amb una xarxa de punts de càrrega més àmplia.
3. Infraestructures de captació de diòxid de carboni
"No es pot esperar que la providència actuï, això seria mediocre". Així de contundentment s'expressa Giménez sobre la necessitat de reduir les emissions de diòxid de carboni a les ciutats. El professor apunta com a possible mesura la creació d'infraestructures que capturin la substància. Un cop capturada, es comprimeix i Giménez assenyala que es podria utilitzar per fer ciment o plàstics.
Per crear aquestes infraestructures, però, cal inversió i Giménez apunta que una possible via per obtenir finançament seria incrementar els impostos sobre els carburants.
4. Jardins verticals
Curcoll posa l'accent en l'aposta per crear més espais verds a la ciutat. "Són essencials per disminuir la temperatura en un context d'escalfament global", assenyala. Un augment de temperatures que afecta la població més vulnerable -malalts, infants i gent gran- i que també redueix l'aigua potable disponible. L'investigador defensa la rehabilitació d'edificis en "clau climàtica". Dit d'una altra manera, pensar en els habitatges com a possibles zones verdes amb plantació de vegetació als terrats, per exemple.
Giménez demana afavorir "l'enjardinament de tot el que es pugui" i planteja la instal·lació de jardins verticals a les façanes per contribuir a disminuir els efectes de les emissions de diòxid de carboni.
5. Més superilles
Una de les grans apostes de l'Ajuntament liderat per Ada Colau ha estat la creació de les superilles. Es tracta de zones de la ciutat on s'aposta per la pacificació del trànsit en diferents carrers, generant així unitats urbanes en què tot el protagonisme és per als vianants.
Està previst que de forma immediata es completi el tercer tram de la superilla de Sant Antoni i el segon de la superilla d'Horta. El consistori també començarà a treballar en la creació de superilles a Sant Gervasi-La Bonanova i l'Esquerra de l'Eixample. El desplegament de superilles també comportarà la pacificació del trànsit a l'entorn de 22 escoles.
6. Adaptar centres escolars
Els centres escolars són, precisament, un altre dels escenaris que Curcoll demana adaptar al context d'emergència climàtica. L'Ajuntament ja ha posat en marxa el projecte pilot “Adaptació climàtica a les escoles blava, verda i grisa", que preveu convertir els centres educatius en refugis climàtics amb mesures relacionades amb l'aigua, el verd i la rehabilitació per disminuir l'impacte de la calor als estius.
7. Benestar d'infants i gent gran
Més enllà de l'adaptació a l'escalfament dels centres escolas, Curcoll insisteix a protegir els infants de les conseqüències de l'escalfament global en el seu dia a dia. L'investigador també insta les administracions a dur a terme un treball social amb les persones grans que viuen soles per adaptar els seus habitatges a l'increment de les temperatures.
Els infants i les persones grans són la part de la població més vulnerable davant l'increment de les temperatures, especialment en episodis d'onades de calor.
8. Punts d'assessorament energètic
Des del 2017 l'Ajuntament de Barcelona ha obert onze Punts d'Assessorament Energètic (PAE) que tenen com a objectiu aconsellar els veïns sobre el consum energètic a les llars o sobre l'autogeneració d'energia solar a casa.
Ara la xarxa mundial de ciutats C40 ha seleccionat els PAE com una de les millors iniciatives a nivell mundial en la lluita contra l'emergència climàtica. Els punts han servit per evitar 37.240 talls de llum, aigua o gas.
9. Avions i creuers
El debat sobre el volum de creuers i avions que arriben respectivament al port i a l'aeroport del Prat. El port està accelerant l'ampliació d'una de les seves terminals de càrrega, fet que ha provocat crítiques no només de moviments socials favorables al decreixement turístic sinó també de col·lectius ecologistes, que entenen que una reducció del trànsit portuari ajudaria a reduir els nivells de contaminació a la ciutat.
Colau ha obert la porta a limitar l'arribada de creuers al port. Foto: Albert Alcaide
Al juliol l'alcaldessa, Ada Colau, va plantejar per primera vegada limitar la quantitat de creuers que arriben a la ciutat com a resposta als problemes de pol·lució, mentre que el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha avisat que el port i l'aeroport hauran de treballar per tenir un "pla especial" per abordar la situació d'emergència climàtica.
La contaminació generada pels creuers afecta principalment els barris de Ciutat Vella. Curcoll apunta que una reducció en el nombre de creuers -o la prohibició que utilitzin els motors en el port- ajudaria a millorar la qualitat de l'aire. "La limitació de vols i vaixells és una mesura necessària per reduir les emissions de diòxid de carboni. Té implicacions econòmiques importants però crec que estem obligats a fer-ho", afirma. Giménez, en canvi considera que més enllà de limitar la presència d'avions i vaixells, s'ha d'apostar perquè funcionin amb sistemes elèctrics."Tècnicament, totes les dificultats que ho impedirien ja han estat resoltes", conclou.
10. Canvi de model econòmic
Les administracions han de ser les que agafin les regnes de la lluita contra la crisi climàtica, però Curcoll també demana canvis de mentalitat en la població. Per exemple, el desenvolupament d'un consum responsable. "Cal disminuir la quantitat de residus que generem i fins i tot parlar de residu zero", assenyala l'investigador.
Els governs també tenen molt a dir en aquest àmbit i Curcoll defensa l'aposta per una economia circular. Aquest tipus d'economia defensa un model basat en l'aprofitament de recursos. La fabricació de materials biodegradables, el reciclatge i la reutilització són les pedres angulars d'un model que es contraposa a l'actual economia linial.
Alguns col·lectius ecologistes van un pas més enllà, com es va poder comprovar a la vaga mundial pel clima del 27 de setembre. Fridays for Future -el moviment encapçalat per la jove Greta Thunberg- va omplir carrers i places a Catalunya amb la reivindicació que acabar amb el model capitalista és l'única via per salvar el planeta.
Aquest dijous la taula ha celebrat la primera de les sessions de treball, que es repetiran fins a tres vegades fins al 28 de novembre. NacióDigital ha parlat amb l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, Roger Curcoll i amb el professor de Química Ambiental de la UB, Xavier Giménez. Tots dos posen sobre la taula mesures que les administracions podrien tirar endavant per pal·liar la crisi climàtica.
1. Reduir el trànsit rodat
L'1 de gener del 2020 entrarà en funcionament la Zona de Baixes Emissions (ZBE) que vetarà l'entrada a Barcelona dels cotxes més contaminants. L'Ajuntament de Barcelona ha presentat la mesura com la primera gran acció per reduir la contaminació a la ciutat però tant Curcoll com Giménez asseguren que no n'hi ha prou. En aquest sentit, defensen el cobrament d'un peatge als vehicles que vulguin circular per la ciutat. Una mesura que l'Ajuntament assegura que es troba en "fase d'estudi avançat" i que el Govern també s'ha avingut ha plantejar.
Curcoll fa èmfasi en la diferència entre les mesures contra la crisi climàtica, d'una banda, i contra la contaminació, de l'altra. Pel que fa a les restriccions de trànsit a la ciutat, l'investigador les emmarca en el segon àmbit. Les emissions dels vehicles poden causar patologies a les vies respiratòries i cada any la pol·lució provoca 400 morts prematures a la capital catalana. "La ZBE no és suficient si el que es vol és una reducció dràstica de la contaminació", assenyala. "Si l'únic que acaba provocant és que la gent es compri un cotxe nou, no es millorarà la situació", afegeix. Giménez també apunta que no hi ha "més remei" que reduir les emissions del trànsit rodat, però posa el focus en la necessària aposta pel cotxe elèctric.
2. Potenciació del vehicle elèctric
El professor de la UB argumenta que si les restriccions de trànsit no van acompanyades d'un argument del protagonisme dels vehicles elèctrics, la mesura serà insuficient. "Les administracions han d'incentivar la compra de vehicles elèctrics i augmentar els punts de recàrrega", afirma.
Des d'ara i fins al 2023, Barcelona preveu ampliar en cent els punts de recàrrega de vehicles que hi ha a la ciutat. Actualment n'hi ha 503, i amb el nou centenar la capital catalana es convertiria en la desena ciutat del món amb una xarxa de punts de càrrega més àmplia.
3. Infraestructures de captació de diòxid de carboni
"No es pot esperar que la providència actuï, això seria mediocre". Així de contundentment s'expressa Giménez sobre la necessitat de reduir les emissions de diòxid de carboni a les ciutats. El professor apunta com a possible mesura la creació d'infraestructures que capturin la substància. Un cop capturada, es comprimeix i Giménez assenyala que es podria utilitzar per fer ciment o plàstics.
Xavier Giménez: "No es pot esperar que la providència actuï, això seria mediocre"
Per crear aquestes infraestructures, però, cal inversió i Giménez apunta que una possible via per obtenir finançament seria incrementar els impostos sobre els carburants.
4. Jardins verticals
Curcoll posa l'accent en l'aposta per crear més espais verds a la ciutat. "Són essencials per disminuir la temperatura en un context d'escalfament global", assenyala. Un augment de temperatures que afecta la població més vulnerable -malalts, infants i gent gran- i que també redueix l'aigua potable disponible. L'investigador defensa la rehabilitació d'edificis en "clau climàtica". Dit d'una altra manera, pensar en els habitatges com a possibles zones verdes amb plantació de vegetació als terrats, per exemple.
Giménez demana afavorir "l'enjardinament de tot el que es pugui" i planteja la instal·lació de jardins verticals a les façanes per contribuir a disminuir els efectes de les emissions de diòxid de carboni.
5. Més superilles
Una de les grans apostes de l'Ajuntament liderat per Ada Colau ha estat la creació de les superilles. Es tracta de zones de la ciutat on s'aposta per la pacificació del trànsit en diferents carrers, generant així unitats urbanes en què tot el protagonisme és per als vianants.
L'Ajuntament preveu incrementar la quantitat de superilles a la ciutat
Està previst que de forma immediata es completi el tercer tram de la superilla de Sant Antoni i el segon de la superilla d'Horta. El consistori també començarà a treballar en la creació de superilles a Sant Gervasi-La Bonanova i l'Esquerra de l'Eixample. El desplegament de superilles també comportarà la pacificació del trànsit a l'entorn de 22 escoles.
6. Adaptar centres escolars
Els centres escolars són, precisament, un altre dels escenaris que Curcoll demana adaptar al context d'emergència climàtica. L'Ajuntament ja ha posat en marxa el projecte pilot “Adaptació climàtica a les escoles blava, verda i grisa", que preveu convertir els centres educatius en refugis climàtics amb mesures relacionades amb l'aigua, el verd i la rehabilitació per disminuir l'impacte de la calor als estius.
7. Benestar d'infants i gent gran
Més enllà de l'adaptació a l'escalfament dels centres escolas, Curcoll insisteix a protegir els infants de les conseqüències de l'escalfament global en el seu dia a dia. L'investigador també insta les administracions a dur a terme un treball social amb les persones grans que viuen soles per adaptar els seus habitatges a l'increment de les temperatures.
Els infants i les persones grans són la part de la població més vulnerable davant l'increment de les temperatures, especialment en episodis d'onades de calor.
8. Punts d'assessorament energètic
Des del 2017 l'Ajuntament de Barcelona ha obert onze Punts d'Assessorament Energètic (PAE) que tenen com a objectiu aconsellar els veïns sobre el consum energètic a les llars o sobre l'autogeneració d'energia solar a casa.
Els Punts d'Assessorament Energètic de Barcelona han estat reconeguts com una de les millors iniciatives a nivell mundial contra la crisi climàtica
Ara la xarxa mundial de ciutats C40 ha seleccionat els PAE com una de les millors iniciatives a nivell mundial en la lluita contra l'emergència climàtica. Els punts han servit per evitar 37.240 talls de llum, aigua o gas.
9. Avions i creuers
El debat sobre el volum de creuers i avions que arriben respectivament al port i a l'aeroport del Prat. El port està accelerant l'ampliació d'una de les seves terminals de càrrega, fet que ha provocat crítiques no només de moviments socials favorables al decreixement turístic sinó també de col·lectius ecologistes, que entenen que una reducció del trànsit portuari ajudaria a reduir els nivells de contaminació a la ciutat.
Al juliol l'alcaldessa, Ada Colau, va plantejar per primera vegada limitar la quantitat de creuers que arriben a la ciutat com a resposta als problemes de pol·lució, mentre que el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha avisat que el port i l'aeroport hauran de treballar per tenir un "pla especial" per abordar la situació d'emergència climàtica.
La contaminació generada pels creuers afecta principalment els barris de Ciutat Vella. Curcoll apunta que una reducció en el nombre de creuers -o la prohibició que utilitzin els motors en el port- ajudaria a millorar la qualitat de l'aire. "La limitació de vols i vaixells és una mesura necessària per reduir les emissions de diòxid de carboni. Té implicacions econòmiques importants però crec que estem obligats a fer-ho", afirma. Giménez, en canvi considera que més enllà de limitar la presència d'avions i vaixells, s'ha d'apostar perquè funcionin amb sistemes elèctrics."Tècnicament, totes les dificultats que ho impedirien ja han estat resoltes", conclou.
10. Canvi de model econòmic
Les administracions han de ser les que agafin les regnes de la lluita contra la crisi climàtica, però Curcoll també demana canvis de mentalitat en la població. Per exemple, el desenvolupament d'un consum responsable. "Cal disminuir la quantitat de residus que generem i fins i tot parlar de residu zero", assenyala l'investigador.
Els governs també tenen molt a dir en aquest àmbit i Curcoll defensa l'aposta per una economia circular. Aquest tipus d'economia defensa un model basat en l'aprofitament de recursos. La fabricació de materials biodegradables, el reciclatge i la reutilització són les pedres angulars d'un model que es contraposa a l'actual economia linial.
Alguns col·lectius ecologistes van un pas més enllà, com es va poder comprovar a la vaga mundial pel clima del 27 de setembre. Fridays for Future -el moviment encapçalat per la jove Greta Thunberg- va omplir carrers i places a Catalunya amb la reivindicació que acabar amb el model capitalista és l'única via per salvar el planeta.