Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Anàlisi

I ara què? L'independentisme s'agafa a la sentència per forçar l'Estat a negociar

El protagonisme de les mobilitzacions contrasta amb l'estratègia del Govern, que centra els esforços en la compareixença de Torra de dijous i en afrontar les crítiques a l'actuació dels Mossos

per Oriol March, 15 d'octubre de 2019 a les 19:30 |
Quim Torra es dirigeix a la reunió extraordinària del Govern del 15 d'octubre | Govern
La condemna per sedició, malversació i desobediència als principals líders del procés obre un nou cicle marcat per les protestes al carrer, la canalització institucional del rebuig a la sentència i la vehiculació jurídica dels recursos al veredicte. Els fronts són múltiples, com múltiples són les iniciatives que aquests dies se succeeixen arreu del territori amb un denominador comú: evidenciar que la sentència del Tribunal Suprem marca un abans i un després en la relació entra Catalunya i Espanya i, insistint en aquesta idea, forçar una negociació. En el millor dels casos, de caire internacional.

Aquest és el nucli del missatge, per exemple, que va desplegar Pep Guardiola en nom del Tsunami Democràtic la nit de dilluns, i que el Govern també està intentant afermar amb una ofensiva internacional amb cartes als principals mandataris occidentals. De moment, això sí, el flanc institucional no passa d'una compareixença del president Quim Torra al Parlament, programada per dijous, i per ara no s'hi preveu cap votació. La Moncloa, a banda, no vol sentir a parlar de cap negociació sobre un referèndum i defensa el compliment íntegre de les condemnes, descartant així l'indult o l'amnistia.


L'escenari obert per la sentència és complex, amb múltiples fronts que aniran convergint amb el pas del temps. Són aquests cinc:

- Resposta institucional

Tot i haver votat a favor de la desobediència institucional al Parlament, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC no tenen intenció de posar-la en pràctica. De moment, la resposta de la Generalitat s'ha basat en una declaració pública, l'anul·lació de l'agenda dels consellers -només protagonitzaran actes relacionats amb el rebuig al veredicte-, cartes dirigides a tots els principals dirigents de la Unió Europea i el G-20, i una compareixença al Parlament en la qual Torra desgranarà el seu pla.

Aquest pla, però, ha estat rebaixat per la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que ha indicat en la roda de premsa posterior al consell executiu que el Govern no té previst portar "cap proposta" al ple. Torra ha insistit en l'ofrena floral al president Lluís Companys que l'independentisme "ho tornarà a fer", i sempre ha destacat que es tornar a "exercir" tots els drets negats, començant per l'autodeterminació.


El format del ple de dijous ha generat controvèrsia de portes endins. Mentre que ERC preferia -després de defensar la setmana passada el contrari- un ple monogràfic per tal de poder presentar propostes de resolució, JxCat i Presidència han optat finalment per la compareixença, que no inclou cap votació si no és que s'altera l'ordre del dia. La mesa està advertida personalment de no tramitar cap text que surti dels marges del que estipula el TC. Torra farà referència a les cartes enviades a Pedro Sánchez i al rei Felip VI en les quals els demanava reunions urgents per tractar l'escenari post-sentència.


També en el camp institucional, els alcaldes sobiranistes desfilaran el dissabte 26 d'octubre al Palau de la Generalitat. És la tercera vegada que es produirà aquesta escena: abans va passar amb el 9-N i el referèndum de l'1-O. La convocatòria ja l'han fet l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, no té previst participar en concentracions que siguin exclusivament independentistes.

- Resposta al carrer

Està sent la gran protagonista des que es va conèixer la condemna dels líders independentistes. Als talls de carretera i vies de tren espontanis -ja viscuts en les aturades generals del 2017 i en el primer aniversari de l'1-O- s'hi va sumar la irrupció del Tsunami Democràtic, que va cridar la ciutadania a bloquejar l'aeroport. Milers de persones s'hi van desplaçar fins que l'acció es va desconvocar, ja de nit.

Es preveuen més accions del Tsunami al llarg dels propers dies, que coincidiran amb les anomenades Marxes per la Llibertat que arrenquen demà des de Vic, Tàrrega, Tarragona, Berga i Girona. Arribaran divendres a Barcelona, on coincidiran amb la manifestació convocada per entitats i sindicats i que servirà per culminar la vaga general prevista. Les protestes, en les últimes hores, també han inclòs sentades davant les delegacions del govern espanyol a les quatre capitals contra la condemna. El dia 26 hi ha convocada, a banda, una gran manifestació a Barcelona.

Les mobilitzacions al carrer topen amb la resposta dels Mossos; el Govern fa equilibris per defensar les manifestacions sense desacreditar la policia catalana, tot i les investigacions internes ja obertes

Un dels elements que impacta en aquestes mobilitzacions -literalment, de vegades- és l'actuació dels Mossos d'Esquadra. El Govern fa equilibris per avalar les manifestacions provocades per la "ràbia" de la sentència -així s'ha expressat Budó- i defensar, al mateix temps, l'actuació de la policia catalana. A l'aeroport, un jove va perdre la visió d'un ull, i es van produir escenes de càrregues que s'estan investigant. Els comuns han demanat la dimissió de Miquel Buch, conseller d'Interior i permanentment sota el focus. Encara més després de la nova batalla campal al centre de Barcelona.

- Resposta a l'exili

El Consell per la República té previst convocar l'anomenada Assemblea de Càrrecs Electes en les properes setmanes. L'organisme, integrat per regidors, alcaldes, diputats i eurodiputats, hauria de convertir-se en representant de la ciutadania en cas d'intervenció de la Generalitat. Carles Puigdemont és qui lidera la resposta a la sentència des de Brussel·les, i ara haurà d'afrontar una nova euroordre que ja està en mans de la fiscalia belga. No té intenció, per ara, de moure's de Bèlgica.


L'extradició reclamada per la justícia espanyola també pot acabar afectant Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig, tots ells residents al país centreeuropeu. L'exconsellera Clara Ponsatí viu a Escòcia, mentre que Anna Gabriel i Marta Rovira resideixen a Suïssa. El Suprem no ha reclamat en cap moment el retorn de l'exdiputada de la CUP ni de la secretària general d'ERC, que mantenen l'activitat política des del país helvètic.

- Resposta jurídica

Serà múltiple. En primer lloc, les defenses acudiran al Tribunal Constitucional. Un cop acabada aquesta via, els condemnats poden obrir la via del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. Calculen que el procés es pot allargar durant quatre o cinc anys, un període que en alguns casos equival a menys de la meitat de la condemna imposada pel Suprem. Les defenses van plantejar el judici a Madrid com la primera part d'un partit que s'acabaria jugant a la justícia europea.

Les defenses posen rumb a la defensa jurídica a Europa, però primer hauran de recórrer davant del Tribunal Constitucional

També en el flanc comunitari es jugarà la qüestió de la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat electe. La Junta Electoral Central (JEC) va impedir que tant el líder d'ERC com Puigdemont i Comín agafessin l'acta, i la qüestió està judicialitzada. Està previst que el 12 de novembre es prengui una decisió definitiva després de la vista celebrada aquest dilluns, que va acabar coincidint amb la publicació de la sentència al Suprem.

- Resposta electoral

Les eleccions del 10-N seran les primeres en què l'independentisme podrà calibrar la seva força després de la sentència. La primera conseqüència del veredicte és que els presos -Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn- no podran presentar-se, com si van fer amb anterioritat. ERC defensa la primera posició obtinguda el 28-N, mentre que JxCat, amb Laura Borràs al capdavant, aspira a superar els set escons obtinguts fa mig any. Aquest cop hauran de rivalitzar tots dos amb la CUP.


Mentre que l'espai de Puigdemont insisteix en situar la sentència com el punt d'inflexió per aconseguir la independència, els republicans mantenen l'aposta per frenar tant el tripartit de dretes com un pacte entre Sánchez i Ciutadans. Les estratègies dels dos socis de Govern segueixen presentant matisos -o discrepàncies- cada cop que s'enfronten a les urnes, també després de la sentència del Suprem.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació