01
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
02
d'octubre
a les
21:06h
L'empresonament dels set activistes dels comitès de defensa de la República (CDR) i les filtracions parcials del cas han servit perquè l'unionisme en bloc hagi saltat a acusar l'independentisme de violent, amb Pedro Sánchez al capdavant. El cert, però, és que és precisament l'unionisme ultra el moviment que més atacs de caire polític ha protagonitzat, concretament vuit de cada deu casos, des del 2017. Pràcticament tots els que fan referència a agressions a persones o les seves propietats.
Aquestes dades s'extreuen de la cartografia de la intolerància política feta pública la setmana passada per l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat en base a denúncies rebudes, dades pròpies i informació facilitada i elaborada pels partits, l'entitat Impulso Ciudadano, el grup de periodistes Ramon Barnils i el col·lectiu ComuniCATs. Segons se'n desprèn, hi ha hagut 593 atacs amb motivacions polítiques a Catalunya des de principis de 2017, dels quals 477 haurien estat de mans de l'unionisme -sobretot d'extrema dreta- i 112, de l'independentisme, mentre que en els altres quatre no estaria clar de qui és l'autoria.
L'informe també analitza les víctimes concretes de cadascun dels atacs i, si es posa el focus en aquells que tenen una persona o les seves propietats com a objectiu, la violència de l'unionisme radical queda més acreditada: dels 334 casos detectats d'aquestes característiques, 332 van ser causats per espanyolistes ultres -el 99,4%-. Només en dues ocasions l'independentisme hauria agredit persones, en els dos casos a Barcelona i durant la primavera passada: quan van atacar per l'esquena amb pintura groga un dirigent de Cs i quan van boicotejar un acte de Vox amb insults i agressions.
L'objectiu: seus polítiques o persones
Tota la resta d'atacs polítics liderats per l'independentisme són pintades o altres desperfectes a seus de partits, sobretot del PSC -el que té més implantació al país d'entre els contraris a la independència-. En canvi, l'objectiu de l'unionisme ultra és, en un 60,4% dels casos, persones independentistes o les seves propietats, ja sigui amb agressions o insults directes, trets de balins a cases amb símbols sobiranistes, cotxes destrossats o amenaces amb arma blanca.
Segons les dades recopilades, algunes d'aquestes víctimes serien menors d'edat i, en ocasions, les agressions es produïen mentre els independentistes feien campanya, penjaven cartells o bé es trobaven a l'entorn de mobilitzacions unionistes. Fins i tot, alguns dels autors serien agents de cossos policials espanyols fora de servei -el recull no inclou els cops durant el referèndum-. Un dels fets que es recull són unes pintades aparegudes fa un any a un parc infantil de Barcelona on s'hi llegia que "cal matar els nens indepes" i reclamant una "Guerra Civil ja".
Altres tipus d'atacs
La mateixa Oficina de Drets Civils i Polítics ja va alertar d'una "xarxa semi-clandestina" de grups neofeixistes. Altres atacs de l'unionisme radical es produeixen contra l'espai públic (15,9% del total), amb pintades o destrosses del mobiliari, contra seus de partits independentistes (13,4%), contra periodistes que cobrien marxes espanyolistes (7,8%) i, de forma més puntual, contra immigrants, membres del col·lectiu LGTBI o seus del PSC per protestar contra l'exhumació de Franco.
L'informe també analitza les víctimes concretes de cadascun dels atacs i, si es posa el focus en aquells que tenen una persona o les seves propietats com a objectiu, la violència de l'unionisme radical queda més acreditada: dels 334 casos detectats d'aquestes característiques, 332 van ser causats per espanyolistes ultres -el 99,4%-. Només en dues ocasions l'independentisme hauria agredit persones, en els dos casos a Barcelona i durant la primavera passada: quan van atacar per l'esquena amb pintura groga un dirigent de Cs i quan van boicotejar un acte de Vox amb insults i agressions.
L'objectiu: seus polítiques o persones
Tota la resta d'atacs polítics liderats per l'independentisme són pintades o altres desperfectes a seus de partits, sobretot del PSC -el que té més implantació al país d'entre els contraris a la independència-. En canvi, l'objectiu de l'unionisme ultra és, en un 60,4% dels casos, persones independentistes o les seves propietats, ja sigui amb agressions o insults directes, trets de balins a cases amb símbols sobiranistes, cotxes destrossats o amenaces amb arma blanca.
Segons les dades recopilades, algunes d'aquestes víctimes serien menors d'edat i, en ocasions, les agressions es produïen mentre els independentistes feien campanya, penjaven cartells o bé es trobaven a l'entorn de mobilitzacions unionistes. Fins i tot, alguns dels autors serien agents de cossos policials espanyols fora de servei -el recull no inclou els cops durant el referèndum-. Un dels fets que es recull són unes pintades aparegudes fa un any a un parc infantil de Barcelona on s'hi llegia que "cal matar els nens indepes" i reclamant una "Guerra Civil ja".
Altres tipus d'atacs
La mateixa Oficina de Drets Civils i Polítics ja va alertar d'una "xarxa semi-clandestina" de grups neofeixistes. Altres atacs de l'unionisme radical es produeixen contra l'espai públic (15,9% del total), amb pintades o destrosses del mobiliari, contra seus de partits independentistes (13,4%), contra periodistes que cobrien marxes espanyolistes (7,8%) i, de forma més puntual, contra immigrants, membres del col·lectiu LGTBI o seus del PSC per protestar contra l'exhumació de Franco.
VÍCTIMES DELS ATACS AMB REREFONS POLÍTIC, SEGONS SI ELS PROTAGONITZEN UNIONISTES O INDEPENDENTISTES
| METODOLOGIA DE L'ANÀLISI |
|---|
| La informació per a l'anàlisi ha estat extreta de la cartografia de la intolerància política elaborada per l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, per bé que només s'han tingut en compte les dades referents a fets ocorreguts a Catalunya. Aquest recull no detalla explícitament la ideologia dels autors de cada atac, una feina que s'ha hagut de fer de forma individual per a cadascun dels casos amb la informació inclosa. Igualment, de forma manual s'ha fet la selecció de si la víctima ha estat una persona per la seva ideologia, una seu política, un espai públic, un periodista o altres, en base als detalls i enllaços disponibles. |