La cinquena part de la saga "Rambo" és una pel·lícula innecessària, amb grans dosis d'acció sanguinària, xenòfoba i la constatació de la decadència d'un personatge
Sylvester Stallone, en una escena de la cinquena pel·lícula de «Rambo»
|
Lionsgate
La cinquena part de la saga Rambo és un infern. Parafrasejant el personatge interpretat i creat per Sylvester Stallone, la nova entrega del veterà soldat de les forces especials dels Estats Units és tan innecessària com d'una simplicitat altament denunciable. La saga va gaudir d'una gran popularitat durant la dècada dels anys 80, amb una trilogia que va anar decaient amb el pas dels anys. Stallone va recuperar-la dues dècades després per fer la quarta part el 2008 i ara, onze anys més tard, ens ofereix una pel·lícula pèssima que cap persona amb gust cinematogràfic li hauria demanat.
Amb un metratge de 89 minuts i un guió escrit a quatre mans -dues d'elles de Stallone-, Rambo: Last Blood ens presenta una història plana, avorrida i repetitiva. Els fantasmes del passat segueixen presents en l'aura del veterà de Vietnam i aquest es retira a una propietat a Mèxic, a gaudir d'una vida plena de mosquits. Els problemes arriben quan un càrtel mexicà segresta la seva fillola -ni dona, ni germana, ni cosina, ja no els queden més lligams familiars patriarcals- i en Rambo ha de salvar-la de les màfies de tràfic de persones i prostitució.
Partint d'aquesta premissa, la pel·lícula cau de quatre grapes en tots els clixés possibles per denigrar un país com Mèxic. Una gran quantitat d'adjectius, tics i frases xenòfobes van deformant un guió que ja de per si es presentava absolutament simple. L'acció sense embuts, però, és el plat fort d'un menú acompanyat de sang en tots els seus aperitius. Rambo representa un públic i una manera de fer cinema que té molts seguidors: testosterona, gargall a terra, frases xenòfobes amagades sota el lema "políticament incorrecte" i patrons repetitius en un guió ple d'explosions.
Sylvester Stallone va aconseguir renovar molt bé la saga Rocky. Va modernitzar-la, va saber encaixar un nou paper en la història i guanyar una nominació a l'Oscar com a millor actor secundari. Aquesta nova aventura de Rambo, d'hora i mitja, és dolenta i estalviable, innecessària. Recaptarà milions arreu del món, gràcies a un conjunt de seguidors que segueixen estimant el personatge i defensant les seves pràctiques dignes de segles anteriors. Com a reclam econòmic ha de funcionar, perquè com a reclam cinematogràfic no serveix ni per a les quatre de la tarda d'un diumenge de juliol.
