Segon aniversari de l'1-O: Crònica

La resposta a la sentència i el 10-N situen Torra i Sánchez en rumb de col·lisió

El president de la Generalitat s'agafa al record de l'1-O per "avançar sense excuses" cap a la República mentre el líder del PSOE ja estudia l'aplicació del 155 tot i estar en funcions

per Oriol March , 1 d'octubre de 2019 a les 18:45 |
El Govern en ple, acompanyat dels alts càrrecs, en l'acte de commemoració del segon aniversari de l'1-O | Govern
Vist en perspectiva, sembla impensable que Quim Torra i Pedro Sánchez, fa tan sols nou mesos, es reunissin en una sala del Palau de Pedralbes per abordar el diàleg entre la Generalitat i la Moncloa. Vist en perspectiva, sembla impensable que d'aquella trobada en sortís un comunicat conjunt per explorar una nova etapa de relacions entre les dues institucions que posés fi a l'etapa de confrontació -política i judicial- liderada per Mariano Rajoy. El pas del temps, però, ha situat els dos presidents en rumb de col·lisió a l'espera de la sentència del Tribunal Suprem i les eleccions espanyoles del 10-N. El xoc té reminiscències de la tardor del 2017, quan tot va entrar en ebullició.

El segon aniversari del referèndum deixa un regust que recorda tant les promeses de l'independentisme als electors com la contundència de les institucions estatals a l'hora de frenar-les. Les intervencions que han protagonitzat aquest dimarts Torra i Sánchez van en aquesta línia: el president, davant de tots els alts càrrecs del Govern, s'ha compromès a "avançar sense excuses" cap a la República catalana; el líder del PSOE, amb els peus a la Moncloa però el cap en campanya, ha assegurat que l'executiu espanyol ja ha estudiat la manera d'aplicar l'article 155 mentre estigui en funcions.


Les detencions de nou activistes dels comitès de defensa de la República (CDR), set dels quals empresonats des de dijous passat acusats d'un delicte de terrorisme, ha capgirat l'escenari en tan sols una setmana. L'operació de l'Audiència Nacional ha servit de pretext per posar en circulació un relat segons el qual l'independentisme és violent per acció -els CDR- o per omissió -la negativa de Torra a condemnar una violència que no s'ha produït-, i també per tornar a posar en circulació tant l'article 155 com l'aplicació de la llei de seguretat nacional amb la vista posada en la resposta a la sentència.


Si el segon aniversari de l'1-O s'havia de convertir en l'avantsala de la gran mobilització que es preveu quan es faci públic el referèndum, la jornada no ha permès extreure'n gaire conclusions més enllà del funcionament normal de xarxes viàries i ferroviàries i la normalitat absoluta al carrer. Ni aldarulls, ni manifestacions fora de la norma -Barcelona, Vic, Sabadell, Tàrrega, Sant Julià de Ramis i Lledoners han protagonitzat les imatges del dia- ni intervencions dels Mossos d'Esquadra, immersos com estan en un període turbulent després d'un nou relleu a la direcció política del cos.

Miquel Buch, conseller d'Interior, caminava tranquil aquest dimarts pel Pati dels Tarongers. Fins i tot s'ha avingut a recollir els papers des dels quals Torra i el vicepresident Pere Aragonès han llegit l'anomenat Compromís del Primer d'Octubre. Una imatge que ha tingut una certa flaire al compromís amb el referèndum signat l'abril del 2017, quan els dubtes rosegaven la unitat interna del Govern. L'executiu del president i el vicepresident, de Junts per Catalunya (JxCat) i d'ERC, té el repte de conjugar el dia a dia -pressupostos- i l'excepcionalitat -sentència- en les properes setmanes.


L'endemà del veredicte

Què farà l'independentisme després de conèixer les condemnes emeses per Manuel Marchena? De moment, partits i entitats criden a la mobilització "pacífica" i "desobedient", desmarcant-se sempre de tot marc de violència. La declaració del Govern també ha anat en aquest sentit, situant-se sempre en el caràcter "cívic" del moviment i en el rebuig a opcions més contundents. La fotografia que han promogut l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, JxCat, ERC i la CUP als Jardins de la Sedeta no s'ha traduït, encara, en propostes concretes.

Els anticapitalistes han demanat reeditar els consensos de l'1-O i el 3-O, l'aturada de país que compleix dos anys aquest dijous i que apareix en l'horitzó com a exemple de cara a futures vagues generals, cas de la convocada per l'11 d'octubre. Els CDR, que l'any passat van tallar les vies de l'AVE de Girona i zones de l'AP-7, a banda d'irrompre en l'acte institucional a les portes del Parlament, només s'han mobilitzat a primera hora a la capital gironina. En cap marxa hi ha hagut imatges com les de l'any passat, quan Torra va constatar la distància entre el Govern i part de l'independentisme.


Distància és també el que ha volgut posar Carles Puigdemont amb els vincles que les instàncies judicials estan intentant construir entre la seva figura i el presumpte terrorisme dels CDR. Segons l'expresident, que ha atès els micròfons de Catalunya Ràdio pel segon aniversari de l'1-O, se li està intentant "penjar la llufa" de la violència per abonar el terreny de cara a una tercera euroordre. Els experts consultats per NacióDigital asseguren que activar el mecanisme d'extradició per un delicte de terrorisme és una possibilitat factible, però que entranya dificultats. 

A banda de gestionar el seu futur judicial -l'euroordre és un dels perills que es deriven de la sentència-, Puigdemont ha aprofitat el segon aniversari de l'1-O per anunciar la voluntat del Consell per la República de convocar l'anomenada Assemblea de Càrrecs Electes. Es tracta d'una organització que apareix des de fa anys en el full de ruta de l'independentisme, integrada per tots els regidors, diputats i eurodiputats catalans i que hauria de decidir els propers passos. La sentència, segons Puigdemont -que no té previst moure's de Brussel·les-, és una "oportunitat fabulosa", i per això també ha cridat a fer del 10-N uns comicis amb caràcter "referendari".

Moció de censura en campanya

Abans de les eleccions i de la sentència, però, hi haurà un nou hit de Ciutadans al Parlament: una moció de censura destinada al fracàs i pensada per projectar la figura de Lorena Roldán com a candidata a les futures eleccions catalanes. El president de la cambra, Roger Torrent, ha fixat el dilluns 7 d'octubre per celebrar el tràmit, que només comptarà amb el vot a favor del PP i de Ciutadans perquè el PSC d'abstindrà. El líder de la formació taronja, Albert Rivera, ha visitat el Parlament en el segon aniversari de l'1-O per situar Sánchez com a "escuder" de l'independentisme.


Un escuder peculiar, en tot cas, perquè tan sols feia unes hores que havia fet públic que no descartava l'aplicació del 155 fins i tot estant en funcions. Una opció que té complicacions legals, perquè aquest article s'ha de validar al Senat i estarà dissolt fins després de les eleccions. Catalunya i el procés seran un dels grans aspectes de la campanya, sobretot perquè el 10-N serà la primera cita amb les urnes després de la sentència. Ho saben bé els presos, molts dels quals formen part d'unes llistes electorals de les quals hauran de sortir en el moment de ser inhabilitats.

El rumb de col·lisió, això sí, sembla inevitable a hores d'ara. Lluny queden els intents de diàleg de l'hivern passat, el debat sobre la figura del relator i la possibilitat -fallida- de tramitar els pressupostos generals de l'Estat. Només el temps dirà si el pols entre l'avenç "sense excuses" cap a la República anunciat per Torra i l'amenaça de 155 proferida per Sánchez passa de l'àmbit de la retòrica al dels fets. D'això en dependrà si el context muta, de nou, en l'efervescència viscuda al carrer i a les institucions el 2017.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació