02
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
6:40h
Toni Postius (Lleida, 1984) és des del passat mes de juliol un dels líders del nou govern tripartit de la ciutat de Lleida. Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, assegura que la situació econòmica de la Paeria és complicada però "remuntable" amb una "gestió més eficient" dels recursos del consistori. Explica que el PSC va fer un traspàs de poders ràpid i amb poques explicacions, i apunta que la seva regidoria afronta qüestions com el POUM i el projecte del Pla de l'Estació des d'un punt de vista "realista". "L'època de les obres faraòniques ja ha passat", rebla.
- El nou govern de la Paeria es va posar en marxa el passat 2 de juliol. Com valora l’aterratge a l’executiu local?
- És un repte nou que l’afrontem amb molta il·lusió. Hem aconseguit un canvi inèdit a Lleida després de dècades de governs socialistes, i ara tenim l’oportunitat de canviar dinàmiques i de fer bé les coses des del govern de la ciutat. Els treballadors de la casa ens han acollit molt bé.
- S’esperava trobar una Paeria millor o pitjor?
- Érem conscients que la situació econòmica era complicada, i ho hem corroborat. No obstant, veiem que hi ha molt camp per millorar en diversos àmbits. Plantejarem coses diferents a com s’estaven fent fins ara, i remuntarem.
- Els ha ajudat el govern sortint del PSC?
- Ens vam trobar un breu informe. Hem hagut de fer una tasca d’immersió en la coneixença de l’escenari que hem de gestionar. En aquest sentit s’ha de posar en valor la tasca dels tècnics, que s’han mostrat predisposats i que han tingut molta paciència.
- Diu que la situació és remuntable però des del govern s’ha alertat del gran deute de la Paeria, que sembla un llast.
- El deute directe és de 175 milions i si descomptem els diners que van pel capítol primer, els crèdits i els contractes, és cert que tenim poc marge per fer front a moltes necessitats. No obstant, els recursos dels que disposem poden ser explotats millor. Els farem rendir més amb una gestió eficient.
- Posi un exemple d’aquesta gestió eficient.
- A l’àrea d’Urbanisme ens trobem que no s’han reclamat les garanties d’obres, que són de 10 anys. Si en aquest període hi ha algun desperfecte en l’obra, l’ajuntament pot i ha de reclamar al responsable de la feina, i això el PSC no ho feia i acabava gastant-se diners públics. Recentment vam tenir un cas a la Bordeta amb la carpa; a la primera pluja hi havia bosses d’aigua i aquesta falla no podia ser assumida per l’ajuntament. Cal que hi hagi un control en aquestes petites coses, perquè tot suma.
- El PSC els va titllar de deshonestos perquè no van dir que la Generalitat deu diners a la Paeria. Aquest deute es saldarà ara que són del mateix color polític?
- La Generalitat deu diners a tots els municipis, no només a Lleida. Hi ha un deute, però hi ha municipis que tenen més marge que nosaltres perquè han gestionat millor els seus recursos. El fet que hi hagi les mateixes formacions al Govern i a la Paeria pot facilitar molt la interlocució entre les dues institucions, i això també ho dic en relació a la resta de municipis lleidatans. La ciutat de Lleida ha tingut tendència a mirar-se a si mateixa i a oblidar l’entorn, i creiem que hem de canviar aquest xip. Som la capital i cal que creem sinergies amb la resta de capitals i pobles de la demarcació.
- Hi van haver irregularitats a l’Empresa Municipal d’Urbanisme?
- Nosaltres hem estat molt crítics amb la manera com s’ha gestionat aquesta entitat. Fa anys que alertem que les coses no s’estaven fent correctament i per això els nostres advocats ens van aconsellar emprendre accions judicials perquè la justícia fos sabedora del què passava. Està en mans dels jutges, però nosaltres no hem utilitzat aquest tema com una arma electoral.
- I què cal fer amb aquest organisme públic? tancar-lo?
- Primer una anàlisi realista de la situació i abordar com es retorna el deute a curt, mitjà i llarg termini. També s’ha de valorar la funció social que ha de fer l’empresa amb la borsa d’habitatge, però no podem ometre que cal una intervenció, perquè la pilota no es pot fer més gran. A l’EMU s’ha fet una enginyeria financera que ha servit per maquillar una realitat que mostra un deute que no es pot tornar. Ho explicarem i serem realistes en les solucions.
- Aquest deute els obligarà a augmentar impostos?
- La postura del govern és que la ciutadania no pot pagar la mala gestió dels governs anteriors. Això no passarà. Sí que es pot plantejar, en canvi, uns criteris de progressivitat en algunes taxes. Des de l’executiu creiem que la Paeria ha de tenir més ingressos, i tenim la possibilitat de fer-ho.
- L’Ajuntament de Lleida no recaptava tot el que podia?
- Hi ha una mancança de personal i hi ha camps que no estan explorats completament. Per exemple; si al carrer hi ha un gual, cal saber si el propietari el paga o no. El mateix passa amb les llicències d’obres. Des de la Paeria s’ha de fiscalitzar i controlar tot allò que li és de la seva competència i que li reporta ingressos.
- I ara tenen personal?
- No, però hi posem esforç els regidors i assignarem noves funcions.
- Vostès han posat objeccions al POUM que va impulsar el PSC. Què faran ara?
- Cal tenir clar que el POUM marca com ha de ser la ciutat en les propers dècades i que, per tant, supera la temporalitat dels governs. Per aquest motiu cal que hi hagi un gran consens polític i social per tirar endavant el pla urbanístic, i això no va passar amb el PSC, que el van fer en un despatx i sense explicar moltes coses. Fèlix Larrosa el volia tirar endavant com fos i sense pensar en l’interès general. La nostra premissa és aturar la tramitació, aixecar el decret de suspensió de llicències i començar a parlar amb tothom per veure quin marge tenim i com ha de ser aquest document.
- Podrien plantejar-se començar de zero?
- És un escenari, sí. I per això aixequem les llicències. El POUM no pot hipotecar el creixement de la ciutat, i ara ens trobem que moltes llicències s’han de retornar perquè no compleixen un dels dos projectes, l’actual i el del 1999. La gent es tirar enrere o s’espera, i això no pot ser.
- Quin límit temporal es fixen?
- No ho tenim resolt, però no volem tenir pressa perquè aquest és un document important. La decisió ha de sortir d’un ampli consens.
- El govern de la Paeria sí que s’ha mostrat contrari al projecte del centre comercial de Torre Salses. Creu que es farà?
- No sé quin serà el final del projecte, però actualment no s’ha presentat cap llicència d’obres per construir un centre comercial. Hem vist moltes imatges i notícies, i també anuncis, però la realitat és que a hores d’ara no existeix cap llicència ni he vist cap projecte. Només hi ha signat un conveni molt inicial que és més una declaració d’intencions que una altra cosa.
- Vostè se’n fia d’aquest projecte?
- Si es fa un repàs dels anuncis que s’han fet de centres comercials a la ciutat i es compara amb la realitat, veurem que hi ha una gran diferència. Se n’havia de fer un a Vall Rufea, uns multicines a Copa d’Or, un Carrefour que havia d’estrenar-se el 2017... la realitat és la que és, i de Torre Salses no he vist cap projecte.
- I si venen els promotors, què farà?
- Com a govern ja hem dit i repetit que el model comercial pel qual apostem és el del Pla de l’Estació. És una prioritat de l’executiu. Sobre Torre Salses, seran els tècnics que avalaran o no el projecte.
- Es podrien trobar amb el cas que, tot i rebutjar aquest projecte, l'haguessin d'assumir.
- Estem en una fase de reparcel·lació de la zona Sud-42, que són els terrenys on hauria d’anar aquest centre comercial. Tot és molt incipient i hem de tenir en compte que s’han d’estudiar i donar resposta a més de 600 al·legacions. És una qüestió controvertida i s’està veient que la ciutadania no comparteix aquest projecte.
- Aposten pel Pla de l’Estació. En quina fase es troba?
- En una d’anàlisi de l’estat de la situació perquè és un projecte que porta anys aturat. Els anteriors governs van tenir una incapacitat per tirar-lo endavant i ara hem de fer un plantejament realista que sigui viable econòmicament i atractiu pels operadors. Això és fonamental, perquè quan l’ajuntament ho va treure a licitació pública va quedar desert.
- I les Basses d’Alpicat?
- Aparcada la proposta del parc dels Barrufets, buscàvem trobar un projecte que es pogués posar en marxa; un càmping. Tenim els operadors disposats però ens trobem actualment amb el topall de la Generalitat, que va decidir una moratòria per la implantació de càmpings. Hem de valorar si demanen al Govern que l’aixequi només per Lleida atès que la moratòria està pensada pels municipis de la costa.
- El sento parlar molt de fer anàlisis urbanistes realistes.
- Perquè l’època dels projectes faraònics s’ha acabat. Durant anys, a la ciutat es van fer grans obres i reformes com la plaça Ricard Vinyes, el pont de Príncep de Viana o el teatre de la Llotja, construccions que van consumir molts recursos i que van deixar oblidats altres qüestions com el Centre Històric, la Mariola... d’altra banda, quan parlo de realisme també poso l’accent en un urbanisme de proximitat que és el que més viu i pateix el ciutadà cada dia; que els carrers estiguin en condicions, que no hi hagi rajoles trencades, que la via estigui neta, que s’atenguin les reclamacions, que el mobiliari estigui en bon estat, que hi hagi bona il·liuminació, que se’n faci seguiment... sovint es fan inauguracions i després tenim un dèficit de manteniment molt gran.
- L’alcalde Àngel Ros deia que Lleida tenia un deute pendent amb la industrialització. Vostè també ho ha manifestat.
- Lleida té les portes obertes a totes les empreses que vulguin venir. Per a nosaltres és prioritari que els inversors vegin que la ciutat té interès i que els acompanyarà. La ciutat és un lloc d’oportunitats i això s’ha de treballar juntament amb altres actors empresarial i polítics com la Cambra de Comerç, la Diputació de Lleida i el Govern de la Generalitat. Ara estem valorant la posar en marxa la zona de Torre Blanca i Quatre Pilans, on l’ajuntament hi té sòl. Volem fer-ho per fases i amb unes condicions competitives pel que fa a la fiscalitat i a les tramitacions.
- El nou govern de la Paeria es va posar en marxa el passat 2 de juliol. Com valora l’aterratge a l’executiu local?
- És un repte nou que l’afrontem amb molta il·lusió. Hem aconseguit un canvi inèdit a Lleida després de dècades de governs socialistes, i ara tenim l’oportunitat de canviar dinàmiques i de fer bé les coses des del govern de la ciutat. Els treballadors de la casa ens han acollit molt bé.
- S’esperava trobar una Paeria millor o pitjor?
- Érem conscients que la situació econòmica era complicada, i ho hem corroborat. No obstant, veiem que hi ha molt camp per millorar en diversos àmbits. Plantejarem coses diferents a com s’estaven fent fins ara, i remuntarem.
Hem corroborat que la situació econòmica de la Paeria és complicada, però remuntarem amb una gestió més eficient dels recursos, que poden ser explotats molt millor del que es feia fins ara
- Els ha ajudat el govern sortint del PSC?
- Ens vam trobar un breu informe. Hem hagut de fer una tasca d’immersió en la coneixença de l’escenari que hem de gestionar. En aquest sentit s’ha de posar en valor la tasca dels tècnics, que s’han mostrat predisposats i que han tingut molta paciència.
- Diu que la situació és remuntable però des del govern s’ha alertat del gran deute de la Paeria, que sembla un llast.
- El deute directe és de 175 milions i si descomptem els diners que van pel capítol primer, els crèdits i els contractes, és cert que tenim poc marge per fer front a moltes necessitats. No obstant, els recursos dels que disposem poden ser explotats millor. Els farem rendir més amb una gestió eficient.
- Posi un exemple d’aquesta gestió eficient.
- A l’àrea d’Urbanisme ens trobem que no s’han reclamat les garanties d’obres, que són de 10 anys. Si en aquest període hi ha algun desperfecte en l’obra, l’ajuntament pot i ha de reclamar al responsable de la feina, i això el PSC no ho feia i acabava gastant-se diners públics. Recentment vam tenir un cas a la Bordeta amb la carpa; a la primera pluja hi havia bosses d’aigua i aquesta falla no podia ser assumida per l’ajuntament. Cal que hi hagi un control en aquestes petites coses, perquè tot suma.
- El PSC els va titllar de deshonestos perquè no van dir que la Generalitat deu diners a la Paeria. Aquest deute es saldarà ara que són del mateix color polític?
- La Generalitat deu diners a tots els municipis, no només a Lleida. Hi ha un deute, però hi ha municipis que tenen més marge que nosaltres perquè han gestionat millor els seus recursos. El fet que hi hagi les mateixes formacions al Govern i a la Paeria pot facilitar molt la interlocució entre les dues institucions, i això també ho dic en relació a la resta de municipis lleidatans. La ciutat de Lleida ha tingut tendència a mirar-se a si mateixa i a oblidar l’entorn, i creiem que hem de canviar aquest xip. Som la capital i cal que creem sinergies amb la resta de capitals i pobles de la demarcació.
La ciutat de Lleida ha tingut tendència a mirar-se a si mateixa i a oblidar l’entorn, i creiem que hem de canviar aquest xip. Som la capital i cal que creem sinergies amb la resta de capitals i pobles de la demarcació
- Hi van haver irregularitats a l’Empresa Municipal d’Urbanisme?
- Nosaltres hem estat molt crítics amb la manera com s’ha gestionat aquesta entitat. Fa anys que alertem que les coses no s’estaven fent correctament i per això els nostres advocats ens van aconsellar emprendre accions judicials perquè la justícia fos sabedora del què passava. Està en mans dels jutges, però nosaltres no hem utilitzat aquest tema com una arma electoral.
- I què cal fer amb aquest organisme públic? tancar-lo?
- Primer una anàlisi realista de la situació i abordar com es retorna el deute a curt, mitjà i llarg termini. També s’ha de valorar la funció social que ha de fer l’empresa amb la borsa d’habitatge, però no podem ometre que cal una intervenció, perquè la pilota no es pot fer més gran. A l’EMU s’ha fet una enginyeria financera que ha servit per maquillar una realitat que mostra un deute que no es pot tornar. Ho explicarem i serem realistes en les solucions.
- Aquest deute els obligarà a augmentar impostos?
- La postura del govern és que la ciutadania no pot pagar la mala gestió dels governs anteriors. Això no passarà. Sí que es pot plantejar, en canvi, uns criteris de progressivitat en algunes taxes. Des de l’executiu creiem que la Paeria ha de tenir més ingressos, i tenim la possibilitat de fer-ho.
- L’Ajuntament de Lleida no recaptava tot el que podia?
- Hi ha una mancança de personal i hi ha camps que no estan explorats completament. Per exemple; si al carrer hi ha un gual, cal saber si el propietari el paga o no. El mateix passa amb les llicències d’obres. Des de la Paeria s’ha de fiscalitzar i controlar tot allò que li és de la seva competència i que li reporta ingressos.
- I ara tenen personal?
- No, però hi posem esforç els regidors i assignarem noves funcions.
- Vostès han posat objeccions al POUM que va impulsar el PSC. Què faran ara?
- Cal tenir clar que el POUM marca com ha de ser la ciutat en les propers dècades i que, per tant, supera la temporalitat dels governs. Per aquest motiu cal que hi hagi un gran consens polític i social per tirar endavant el pla urbanístic, i això no va passar amb el PSC, que el van fer en un despatx i sense explicar moltes coses. Fèlix Larrosa el volia tirar endavant com fos i sense pensar en l’interès general. La nostra premissa és aturar la tramitació, aixecar el decret de suspensió de llicències i començar a parlar amb tothom per veure quin marge tenim i com ha de ser aquest document.
El POUM necessita un gran consens polític i social per tirar endavant, i això no va passar amb el PSC, que el van fer en un despatx i sense explicar moltes coses
- Podrien plantejar-se començar de zero?
- És un escenari, sí. I per això aixequem les llicències. El POUM no pot hipotecar el creixement de la ciutat, i ara ens trobem que moltes llicències s’han de retornar perquè no compleixen un dels dos projectes, l’actual i el del 1999. La gent es tirar enrere o s’espera, i això no pot ser.
- Quin límit temporal es fixen?
- No ho tenim resolt, però no volem tenir pressa perquè aquest és un document important. La decisió ha de sortir d’un ampli consens.
- El govern de la Paeria sí que s’ha mostrat contrari al projecte del centre comercial de Torre Salses. Creu que es farà?
- No sé quin serà el final del projecte, però actualment no s’ha presentat cap llicència d’obres per construir un centre comercial. Hem vist moltes imatges i notícies, i també anuncis, però la realitat és que a hores d’ara no existeix cap llicència ni he vist cap projecte. Només hi ha signat un conveni molt inicial que és més una declaració d’intencions que una altra cosa.
Actualment no s’ha presentat cap llicència d’obres per construir un centre comercial de Torre Salses. Estem en una fase molt incipient i s'han de resoldre més de 600 al·legacions perquè la ciutadania no comparteix aquest projecte
- Vostè se’n fia d’aquest projecte?
- Si es fa un repàs dels anuncis que s’han fet de centres comercials a la ciutat i es compara amb la realitat, veurem que hi ha una gran diferència. Se n’havia de fer un a Vall Rufea, uns multicines a Copa d’Or, un Carrefour que havia d’estrenar-se el 2017... la realitat és la que és, i de Torre Salses no he vist cap projecte.
- I si venen els promotors, què farà?
- Com a govern ja hem dit i repetit que el model comercial pel qual apostem és el del Pla de l’Estació. És una prioritat de l’executiu. Sobre Torre Salses, seran els tècnics que avalaran o no el projecte.
- Es podrien trobar amb el cas que, tot i rebutjar aquest projecte, l'haguessin d'assumir.
- Estem en una fase de reparcel·lació de la zona Sud-42, que són els terrenys on hauria d’anar aquest centre comercial. Tot és molt incipient i hem de tenir en compte que s’han d’estudiar i donar resposta a més de 600 al·legacions. És una qüestió controvertida i s’està veient que la ciutadania no comparteix aquest projecte.
- Aposten pel Pla de l’Estació. En quina fase es troba?
- En una d’anàlisi de l’estat de la situació perquè és un projecte que porta anys aturat. Els anteriors governs van tenir una incapacitat per tirar-lo endavant i ara hem de fer un plantejament realista que sigui viable econòmicament i atractiu pels operadors. Això és fonamental, perquè quan l’ajuntament ho va treure a licitació pública va quedar desert.
- I les Basses d’Alpicat?
- Aparcada la proposta del parc dels Barrufets, buscàvem trobar un projecte que es pogués posar en marxa; un càmping. Tenim els operadors disposats però ens trobem actualment amb el topall de la Generalitat, que va decidir una moratòria per la implantació de càmpings. Hem de valorar si demanen al Govern que l’aixequi només per Lleida atès que la moratòria està pensada pels municipis de la costa.
- El sento parlar molt de fer anàlisis urbanistes realistes.
- Perquè l’època dels projectes faraònics s’ha acabat. Durant anys, a la ciutat es van fer grans obres i reformes com la plaça Ricard Vinyes, el pont de Príncep de Viana o el teatre de la Llotja, construccions que van consumir molts recursos i que van deixar oblidats altres qüestions com el Centre Històric, la Mariola... d’altra banda, quan parlo de realisme també poso l’accent en un urbanisme de proximitat que és el que més viu i pateix el ciutadà cada dia; que els carrers estiguin en condicions, que no hi hagi rajoles trencades, que la via estigui neta, que s’atenguin les reclamacions, que el mobiliari estigui en bon estat, que hi hagi bona il·liuminació, que se’n faci seguiment... sovint es fan inauguracions i després tenim un dèficit de manteniment molt gran.
Cal que posem l'accent en l'urbanisme de proximitat, que és el que viu el ciutadà. Sovint es fan inauguracions i després tenim un dèficit de manteniment molt gran
- L’alcalde Àngel Ros deia que Lleida tenia un deute pendent amb la industrialització. Vostè també ho ha manifestat.
- Lleida té les portes obertes a totes les empreses que vulguin venir. Per a nosaltres és prioritari que els inversors vegin que la ciutat té interès i que els acompanyarà. La ciutat és un lloc d’oportunitats i això s’ha de treballar juntament amb altres actors empresarial i polítics com la Cambra de Comerç, la Diputació de Lleida i el Govern de la Generalitat. Ara estem valorant la posar en marxa la zona de Torre Blanca i Quatre Pilans, on l’ajuntament hi té sòl. Volem fer-ho per fases i amb unes condicions competitives pel que fa a la fiscalitat i a les tramitacions.