02
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
03
d'octubre
a les
17:26h
El Tribunal Constitucional va acceptar al febrer retirar el recurs que en el seu moment havia interposat el govern espanyol -aleshores presidit per Mariano Rajoy- contra la llei catalana 24/2015 contra l'emergència habitacional. Des d'aleshores és plenament vigent l'obligació d'un gran propietari d'habitatge d'oferir un lloguer social abans de desnonar i també el deure de les empreses energètiques de no fer talls de subministrament a persones vulnerables. La realitat, però, demostra que la llei no sempre es compleix. A Barcelona, l'Ajuntament ha expedientat dos propietaris per no complir amb l'obligació d'oferir un lloguer social, segons expliquen fonts municipals a NacióDigital.
A més, el consistori manté tancats a l’espera del cobrament o de noves sentències judicials 9 expedients per vulneració de la llei 24/2015 contra empreses energètiques i 19 expedients més incoats que encara no s'han resolt, segons les darreres dades fetes públiques al juliol.
El ple municipal d'aquest dilluns va aprovar una declaració institucional -amb el suport de tots els grups excepte Ciutadans i Barcelona pel Canvi- en què instava Endesa i la resta d'empreses energètiques a condonar el deute de subministraments acumulat des del 2015 per persones vulnerables.
Des de l'aprovació de la llei, Endesa no va voler signar cap conveni amb les administracions per repartir-se el deute i l'1 d'agost del 2019 va anunciar que es comprometia a finançar-ne la meitat. L'altra part, uns 10 milions d'euros, l'haurien d'assumir les administracions. En cas contrari, amenaçava de tallar els subministres. Un extrem que la llei prohibeix i que l'alcaldessa, Ada Colau, ja avisar que comportaria l'obertura "massiva" d'expedients sancionadors.
Fonts d'Endesa expliquen a NacióDigital que "no tenen intenció" de procedir a fer cap tall i expressen la voluntat de la companyia de firmar un conveni amb la Generalitat per establir el repartiment del deute.
La companyia i l'Ajuntament ja es van veure les cares als tribunals. Al juliol, el consistori va guanyar el primer judici derivat dels expedients sancionadors interposats per incompliment de la llei 24/2015. Un jutjat va reconèixer que Endesa va tallar el subministrament elèctric a una família vulnerable sense haver demanat abans als serveis socials cap informe per conèixer la seva situació. Una vulneració de la llei que es considera greu i per la qual l'empresa va haver de pagar 10.000 euros.
"Vol arreglar el pis i apujar-ne el preu"
La Sofi és una dona de 77 anys del Raval de Barcelona. Fa 50 anys que és al barri i 30 que viu en el mateix pis. L'immoble és propietat de l'empresa Landia BCN, una immobiliària considerada gran tenidora que intenta desnonar-la sense cap habitatge alternatiu.
Viu al seu pis de la rambla del Raval amb els seus quatre fills. Ella ingressa 600 euros al mes de pensió i només un dels joves té ingressos regulars, també de 600 euros mensuals. Fins al 2016 pagaven un contracte d'arrendament de 630 euros al mes a Landia BCN. La propietat va decidir no renovar-lo però ella hi continua vivint.
"Volen arreglar el pis i apujar-ne el preu", argumenta per relatar tot el que ha passat els últims tres anys. Primer van haver de fer front a un intent de desallotjament que van poder aturar. Més tard, els jutjats van autoritzar un llançament amb data oberta que tampoc va tirar endavant i ara l'advocat de la família els ha comunicat que Landia ha demanat al jutge un nou desnonament amb data oberta. Amb aquest tipus de desnonaments els jutjats no comuniquen als veïns quin dia i hora exactes es produirà el desallotjament. El TSJC avala la pràctica tot i que el govern espanyol va modificar la llei per prohibir-la.
Sofi, la seva filla i Elena Martín al pis del Raval. Foto: Andreu Merino
La veïna explica que l'empresa va oferir-li algun dels tres pisos buits que hi havia al bloc a canvi d'abandonar el seu, però que quan es van reunir amb l'empresa, Landia ja havia llogat els immobles. L'oferta de la família per pagar un lloguer social de 300 euros tampoc ha prosperat i des del juliol del 2018 la família espera un pis de la mesa d'emergència a Barcelona.
Segons la llei 24/2015, però, hauria de ser el propietari qui oferís un lloguer social abans de desnonar. L'Ajuntament ha iniciat un expedient contra Landia BCN després de transmetre un avís a l'empesa al juny. Tot i l'amonestació, l'empresa no ha ofert cap lloguer social a la família i per això el consistori ha iniciat la via sancionadora, que podria acabar amb la imposició d'una multa de 90.000 euros. A més, també ha enviat un escrit als jutjats sol·licitant l'aturada del procés de desnonament, precisament per la vulneració de la llei en què ha incorregut la propietat.
Landia BCN ja ha rebut notificació de l'expedient i fonts de l'empresa expliquen la seva versió del cas a NacióDigital. El pis no disposa de cèdula d'habitabilitat, que va caducar abans que expirés el contracte de lloguer el 2016. "Aquest pis no és habitable i s'ha de reformar", justifiquen les fonts consultades. Argumenten que els treballs de rehabilitació de la finca suposarien que la família marxés temporalment i asseguen que no disposen de cap immoble lliure en els dos blocs de pisos que la immobiliària té a la ciutat.
Per això posen la pilota a la teulada de l'Ajuntament i afirmen que, si es facilita una solució per la reforma, estan disposats a acceptar el lloguer social de 300 euros. A més, critiquen l'actitud de la família i asseguren que no han mostrat "gaire motivació" per arribar a un acord. Les fonts de Landia relaten que després de l'expiració del contracte pensaven que els llogaters marxarien i insisteixen que la solució no és al seu abast. "La senyora té tota la raó del món però no tenim pisos lliures", conclouen.
Una situació recurrent
El Sindicat d'Habitatge del Raval s'ha solidaritzat amb la Sofi i una de les seves membres, Elena Martín, explica que el seu cas no és excepcional al barri. "Ens arriben moltes històries similars, especialment que afecten la gent gran". Martín explica com la majoria d'aquestes persones acaben a la llista d'espera de la mesa d'emergència, on actualment hi ha més de 550 veïns que esperen un pis públic. Una situació, diu, que no es donaria si es complís la llei 24/2015.
Una reclamació que també han posat sobre la taula altres col·lectius en defensa del dret a l'habitatge, com la PAH, que a l'abril ja va instar l'Ajuntament de Barcelona a sancionar els bancs i fons voltors que no oferissin lloguers socials abans de desnonar.
"El problema és que si la propietat demana el desnonament al jutge, ens trobem en una situació en què ja s'ha iniciat un procediment legal que no pot ser aturat per un d'administratiu, com són les multes", resumeix Martín.
A més, el consistori manté tancats a l’espera del cobrament o de noves sentències judicials 9 expedients per vulneració de la llei 24/2015 contra empreses energètiques i 19 expedients més incoats que encara no s'han resolt, segons les darreres dades fetes públiques al juliol.
El ple municipal d'aquest dilluns va aprovar una declaració institucional -amb el suport de tots els grups excepte Ciutadans i Barcelona pel Canvi- en què instava Endesa i la resta d'empreses energètiques a condonar el deute de subministraments acumulat des del 2015 per persones vulnerables.
Des de l'aprovació de la llei, Endesa no va voler signar cap conveni amb les administracions per repartir-se el deute i l'1 d'agost del 2019 va anunciar que es comprometia a finançar-ne la meitat. L'altra part, uns 10 milions d'euros, l'haurien d'assumir les administracions. En cas contrari, amenaçava de tallar els subministres. Un extrem que la llei prohibeix i que l'alcaldessa, Ada Colau, ja avisar que comportaria l'obertura "massiva" d'expedients sancionadors.
Fonts d'Endesa expliquen a NacióDigital que "no tenen intenció" de procedir a fer cap tall i expressen la voluntat de la companyia de firmar un conveni amb la Generalitat per establir el repartiment del deute.
La companyia i l'Ajuntament ja es van veure les cares als tribunals. Al juliol, el consistori va guanyar el primer judici derivat dels expedients sancionadors interposats per incompliment de la llei 24/2015. Un jutjat va reconèixer que Endesa va tallar el subministrament elèctric a una família vulnerable sense haver demanat abans als serveis socials cap informe per conèixer la seva situació. Una vulneració de la llei que es considera greu i per la qual l'empresa va haver de pagar 10.000 euros.
"Vol arreglar el pis i apujar-ne el preu"
La Sofi és una dona de 77 anys del Raval de Barcelona. Fa 50 anys que és al barri i 30 que viu en el mateix pis. L'immoble és propietat de l'empresa Landia BCN, una immobiliària considerada gran tenidora que intenta desnonar-la sense cap habitatge alternatiu.
Viu al seu pis de la rambla del Raval amb els seus quatre fills. Ella ingressa 600 euros al mes de pensió i només un dels joves té ingressos regulars, també de 600 euros mensuals. Fins al 2016 pagaven un contracte d'arrendament de 630 euros al mes a Landia BCN. La propietat va decidir no renovar-lo però ella hi continua vivint.
"Volen arreglar el pis i apujar-ne el preu", argumenta per relatar tot el que ha passat els últims tres anys. Primer van haver de fer front a un intent de desallotjament que van poder aturar. Més tard, els jutjats van autoritzar un llançament amb data oberta que tampoc va tirar endavant i ara l'advocat de la família els ha comunicat que Landia ha demanat al jutge un nou desnonament amb data oberta. Amb aquest tipus de desnonaments els jutjats no comuniquen als veïns quin dia i hora exactes es produirà el desallotjament. El TSJC avala la pràctica tot i que el govern espanyol va modificar la llei per prohibir-la.
La veïna explica que l'empresa va oferir-li algun dels tres pisos buits que hi havia al bloc a canvi d'abandonar el seu, però que quan es van reunir amb l'empresa, Landia ja havia llogat els immobles. L'oferta de la família per pagar un lloguer social de 300 euros tampoc ha prosperat i des del juliol del 2018 la família espera un pis de la mesa d'emergència a Barcelona.
Segons la llei 24/2015, però, hauria de ser el propietari qui oferís un lloguer social abans de desnonar. L'Ajuntament ha iniciat un expedient contra Landia BCN després de transmetre un avís a l'empesa al juny. Tot i l'amonestació, l'empresa no ha ofert cap lloguer social a la família i per això el consistori ha iniciat la via sancionadora, que podria acabar amb la imposició d'una multa de 90.000 euros. A més, també ha enviat un escrit als jutjats sol·licitant l'aturada del procés de desnonament, precisament per la vulneració de la llei en què ha incorregut la propietat.
Al maig passat vam informar la propietat de Rambla Raval 7 (Landia Bcn) de la seva obligació d’oferir lloguer social. Avui continuen incomplint la llei 24/2015 i amenacen amb desnonar la veïna q hi viu. Per això, iniciem l'expedient sancionador. La multa pot arribar als 90.000€ pic.twitter.com/mquRvGRfGf
— Lucia Martín (@Lucia_MartinG) October 2, 2019
Landia BCN ja ha rebut notificació de l'expedient i fonts de l'empresa expliquen la seva versió del cas a NacióDigital. El pis no disposa de cèdula d'habitabilitat, que va caducar abans que expirés el contracte de lloguer el 2016. "Aquest pis no és habitable i s'ha de reformar", justifiquen les fonts consultades. Argumenten que els treballs de rehabilitació de la finca suposarien que la família marxés temporalment i asseguen que no disposen de cap immoble lliure en els dos blocs de pisos que la immobiliària té a la ciutat.
Per això posen la pilota a la teulada de l'Ajuntament i afirmen que, si es facilita una solució per la reforma, estan disposats a acceptar el lloguer social de 300 euros. A més, critiquen l'actitud de la família i asseguren que no han mostrat "gaire motivació" per arribar a un acord. Les fonts de Landia relaten que després de l'expiració del contracte pensaven que els llogaters marxarien i insisteixen que la solució no és al seu abast. "La senyora té tota la raó del món però no tenim pisos lliures", conclouen.
Una situació recurrent
El Sindicat d'Habitatge del Raval s'ha solidaritzat amb la Sofi i una de les seves membres, Elena Martín, explica que el seu cas no és excepcional al barri. "Ens arriben moltes històries similars, especialment que afecten la gent gran". Martín explica com la majoria d'aquestes persones acaben a la llista d'espera de la mesa d'emergència, on actualment hi ha més de 550 veïns que esperen un pis públic. Una situació, diu, que no es donaria si es complís la llei 24/2015.
Una reclamació que també han posat sobre la taula altres col·lectius en defensa del dret a l'habitatge, com la PAH, que a l'abril ja va instar l'Ajuntament de Barcelona a sancionar els bancs i fons voltors que no oferissin lloguers socials abans de desnonar.
"El problema és que si la propietat demana el desnonament al jutge, ens trobem en una situació en què ja s'ha iniciat un procediment legal que no pot ser aturat per un d'administratiu, com són les multes", resumeix Martín.