01
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
17:49h
De la rebel·lió al terrorisme. I de l'article 472 del codi penal al 578. La causa judicial sobre el procés català ja no oscil·la pel camí de la desobediència i, des de fa gairebé dos anys, les acusacions han anat pujant diversos graus. Coincidint amb el segon aniversari de l'1-O, la proximitat de la sentència del Tribunal Suprem i l'acusació per terrorisme contra nou persones vinculades als CDR -set de les quals resten empresonades preventivament per ordre de l'Audiència Nacional-, el procés penal pel referèndum i la batejada com a operació Judes s'entrellacen.
No és casualitat, doncs, que s'hagin començat a traçar punts de trobada entre els acusats per terrorisme i aquells que, des de l'exili, han quedat al marge del judici al Suprem gràcies al fracàs de les euroordres. Aquest cap de setmana, la cadena SER publicava filtracions que assenyalaven una possible vinculació dels CDR empresonats amb el president del Govern, Quim Torra, i l'expresident, Carles Puigdemont.
Segons l'emissora, els dos presidents haurien utilitzat els CDR detinguts per passar "informació sensible" i, concretament la germana de l'expresident hauria mantingut una "reunió secreta" amb ells l'any 2018. Ahir dilluns, però, Anna Puigdemont ha negat haver establert cap enllaç. El líder de Junts per Catalunya (JxCat), en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha assegurat aquest dimarts que l'Estat està actuant per "penjar-li la llufa del terrorisme" i així fer triomfar una tercera euroordre.
Porta oberta
La pregunta, per tant, és clara: fins a quin punt pot esquitxar l'operació Judes als exiliats per l'1-O i, concretament, a Puigdemont? Diversos experts en dret ho analitzen en declaracions a NacióDigital. Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB, assegura que "és una possibilitat que s'ha de valorar". També deixen la porta oberta Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal per la UOC i la Universitat de Lleida, i Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal per la UB, tot i que amb més reserves.
El juliol del 2017, el magistrat instructor de la causa contra l'1-O, Pablo Llarena, va retirar l'ordre de detenció europea sobre Puigdemont per evitar que fos extraditat a l'estat espanyol només per un delicte de malversació de fons públics, tal i com havia determinat el Tribunal Regional de Schleswig-Holstein. Això hagués provocat que només se'l pogués jutjar per aquest delicte, i no per rebel·lió o sedició, com sol·licitaven la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. A finals del 2017, la justícia belga també va arxivar l'euroordre, tenint en compte que la justícia espanyola ja l'havia retirada, amb la possibilitat de tornar-la a sol·licitar més endavant.
Una causa diferent per terrorisme
"El tema és si el que s'està plantejant és una operació anti-Puigdemont per abusar del terrorisme", planteja Queralt, que considera que, si el delicte prosperés, hauria d'encabir-se en una altra investigació separada de la de l'1-O. També ho veu de la mateixa manera Tamarit: malgrat apuntar que ara per ara només hi ha informació provinent de les filtracions a la premsa i encara ningú ha tingut accés al sumari, sosté que la informació difosa es podria llegir com un intent per part de l'Estat "d'aconseguir posar les bases per demanar una euroordre que inclogui terrorisme".
D'indicis, però, considera que no n'hi ha, i veu aquesta posició com "una cosa molt agafada pels pèls". Nieva, per la seva part, afegeix que si hi hagués cap prova la germana de Puigdemont ja hauria estat detinguda o interrogada i, per tant, ho veu "molt poc probable".
A més, recorda que Puigdemont o Torra es podrien haver reunit amb alguns dels CDR acusats de terrorisme sense que això fos delicte. Nieva i Tamarit, però, sí que creuen que una possible causa per terrorisme contra Puigdemont es podria relacionar directament amb la de l'1-O. "Les dues coses estan íntimament relacionades i, per tant, s'haurien de jutjar en un mateix procediment", assegura Nieva.
La diferència entre França i Bèlgica
Més enllà de l'euroordre, Queralt destaca que amb França hi ha un acord de cooperació policial reforçada. Això dona llum verda a qualsevol detenció sol·licitada entre policies, només trepitjant territori francès, motiu pel qual, segons el catedràtic, seria poc recomanable que Puigdemont travessés aquesta frontera. Bèlgica, per contra "és més reticent" a donar compliment a les euroordres de terrorisme, assegura.
"N'ha rebutjat fins i tot d'ETA", afegeix Nieva, que explica que els belgues tenen una legislació contrària a extradicions i euroordres vinculades al que consideren delictes de "persecució política". A més, indica Tamarit, si finalment Bèlgica acceptés l'euroordre, Puigdemont només podria ser jutjat a Espanya per aquest delicte i no rebel·lió, malversació o sedició: "Si l'acusació no tingués fonament, hauria de ser deixat en llibertat".
En qualsevol cas, totes les portes es mantenen obertes. El delicte de terrorisme forma part de la llista dels 32 que permet l'entrega immediata d'un acusat, si ho sol·licita la justícia d'un país. Puigdemont podria ser entregat? Sí. Però, en tot cas, seria indispensable una nova investigació oberta i el vist-i-plau de la justícia belga, dos elements que encara queden lluny de la situació actual.
No és casualitat, doncs, que s'hagin començat a traçar punts de trobada entre els acusats per terrorisme i aquells que, des de l'exili, han quedat al marge del judici al Suprem gràcies al fracàs de les euroordres. Aquest cap de setmana, la cadena SER publicava filtracions que assenyalaven una possible vinculació dels CDR empresonats amb el president del Govern, Quim Torra, i l'expresident, Carles Puigdemont.
Segons l'emissora, els dos presidents haurien utilitzat els CDR detinguts per passar "informació sensible" i, concretament la germana de l'expresident hauria mantingut una "reunió secreta" amb ells l'any 2018. Ahir dilluns, però, Anna Puigdemont ha negat haver establert cap enllaç. El líder de Junts per Catalunya (JxCat), en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha assegurat aquest dimarts que l'Estat està actuant per "penjar-li la llufa del terrorisme" i així fer triomfar una tercera euroordre.
Porta oberta
La pregunta, per tant, és clara: fins a quin punt pot esquitxar l'operació Judes als exiliats per l'1-O i, concretament, a Puigdemont? Diversos experts en dret ho analitzen en declaracions a NacióDigital. Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB, assegura que "és una possibilitat que s'ha de valorar". També deixen la porta oberta Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal per la UOC i la Universitat de Lleida, i Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal per la UB, tot i que amb més reserves.
La lawfare portada a la seva màxima expressió: de rebels a terroristes per intentar manipular, altre cop, el procés d’euroordre. Tornaran a fracassar. Perquè només ens trobaran en l’única via que sempre hem seguit: la de la democràcia, el civisme i la no-violència.
— Carles Puigdemont (@KRLS) September 29, 2019
El juliol del 2017, el magistrat instructor de la causa contra l'1-O, Pablo Llarena, va retirar l'ordre de detenció europea sobre Puigdemont per evitar que fos extraditat a l'estat espanyol només per un delicte de malversació de fons públics, tal i com havia determinat el Tribunal Regional de Schleswig-Holstein. Això hagués provocat que només se'l pogués jutjar per aquest delicte, i no per rebel·lió o sedició, com sol·licitaven la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. A finals del 2017, la justícia belga també va arxivar l'euroordre, tenint en compte que la justícia espanyola ja l'havia retirada, amb la possibilitat de tornar-la a sol·licitar més endavant.
Una causa diferent per terrorisme
"El tema és si el que s'està plantejant és una operació anti-Puigdemont per abusar del terrorisme", planteja Queralt, que considera que, si el delicte prosperés, hauria d'encabir-se en una altra investigació separada de la de l'1-O. També ho veu de la mateixa manera Tamarit: malgrat apuntar que ara per ara només hi ha informació provinent de les filtracions a la premsa i encara ningú ha tingut accés al sumari, sosté que la informació difosa es podria llegir com un intent per part de l'Estat "d'aconseguir posar les bases per demanar una euroordre que inclogui terrorisme".
Nieva assegura que si hi hagués cap prova que vinculés Puigdemont amb l'operació Judes, la seva germana ja hauria estat detinguda o interrogada
D'indicis, però, considera que no n'hi ha, i veu aquesta posició com "una cosa molt agafada pels pèls". Nieva, per la seva part, afegeix que si hi hagués cap prova la germana de Puigdemont ja hauria estat detinguda o interrogada i, per tant, ho veu "molt poc probable".
A més, recorda que Puigdemont o Torra es podrien haver reunit amb alguns dels CDR acusats de terrorisme sense que això fos delicte. Nieva i Tamarit, però, sí que creuen que una possible causa per terrorisme contra Puigdemont es podria relacionar directament amb la de l'1-O. "Les dues coses estan íntimament relacionades i, per tant, s'haurien de jutjar en un mateix procediment", assegura Nieva.
La diferència entre França i Bèlgica
Més enllà de l'euroordre, Queralt destaca que amb França hi ha un acord de cooperació policial reforçada. Això dona llum verda a qualsevol detenció sol·licitada entre policies, només trepitjant territori francès, motiu pel qual, segons el catedràtic, seria poc recomanable que Puigdemont travessés aquesta frontera. Bèlgica, per contra "és més reticent" a donar compliment a les euroordres de terrorisme, assegura.
Bèlgica té una legislació contrària a extradicions i euroordres vinculades al que consideren delictes de "persecució política"
"N'ha rebutjat fins i tot d'ETA", afegeix Nieva, que explica que els belgues tenen una legislació contrària a extradicions i euroordres vinculades al que consideren delictes de "persecució política". A més, indica Tamarit, si finalment Bèlgica acceptés l'euroordre, Puigdemont només podria ser jutjat a Espanya per aquest delicte i no rebel·lió, malversació o sedició: "Si l'acusació no tingués fonament, hauria de ser deixat en llibertat".
En qualsevol cas, totes les portes es mantenen obertes. El delicte de terrorisme forma part de la llista dels 32 que permet l'entrega immediata d'un acusat, si ho sol·licita la justícia d'un país. Puigdemont podria ser entregat? Sí. Però, en tot cas, seria indispensable una nova investigació oberta i el vist-i-plau de la justícia belga, dos elements que encara queden lluny de la situació actual.