Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Interior

La inestabilitat continua instal·lada als Mossos a les portes de la sentència

El relleu al capdavant de la direcció política del cos és l'últim sobresalt a Interior, la conselleria més tensada pel procés i la més afectada pel nou cicle de mobilitzacions planificat per l'independentisme

per Aida Morales / Oriol March, 30 de setembre de 2019 a les 19:30 |
Quim Torra i Miquel Buch, en l'entrega de diplomes de la nova promoció de Mossos d'Esquadra | Govern
L'aplicació del 155 va suposar un abans i un després en el cos dels Mossos d'Esquadra. Tots els esdeveniments de la tardor del 2017 -referèndum, declaració de la independència i intervenció de l'autonomia- els van col·locar en el punt de mira tant del sobiranisme com de la cúpula de l'Estat. Mentre els estaments judicials ja escodrinyaven els seus moviments, la dualitat de la seva essència -exercir de policia ordinària a Catalunya però també de policia judicial- es dibuixava cada vegada més incompatible.

Què havien de fer i a qui havien d'obeir? La pregunta ha seguit vigent des que el Govern va prendre possessió, el 2 de juny de l'any passat, moment en què Miquel Buch va assumir Interior. La inestabilitat no ha acabat mai de desaparèixer, com ho demostra l'arribada inesperada d'Eduard Sallent al comandament del cos, al juny, i el relleu sobtat a la direcció política del cos, ara amb Pere Ferrer al capdavant. Ferrer, cap de gabinet dels consellers Jordi Jané, Joaquim Forn i Miquel Buch, assumeix el càrrec a les portes de la sentència i del nou cicle de mobilitzacions que prepara el sobiranisme.


Aquests són els principals episodis que han marcat la inestabilitat del cos.

1. Relleus abans del nou cicle

L'arribada del nou director dels Mossos arriba just abans del veredicte de Manuel Marchena i en un moment en què l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja ha avançat que promourà marxes arreu del país per col·lapsar xarxes viàries durant tres dies. La commemoració de l'1-O ha fet que la policia catalana, a banda, hagi elevat el nivell de risc per aldarulls. L'any passat hi va haver talls a autopistes i vies de tren.

Buch va prescindir la setmana passada de la seva cap de comunicació, Joana Vallès, després de la polèmica pel gas pebre

L'adeu de Martínez -comunicat per carta el 25 de setembre però que el conseller no ha traslladat al president Quim Torra i al vicepresident Pere Aragonès fins aquest dilluns al matí- no és l'únic que s'ha produït a Interior en les últimes setmanes. Buch va decidir prescindir de Joana Vallès, cap de comunicació del departament, per la polèmica del gas pebre. Vallès ha estat rellevada per Joan Maria Piqué, excap de premsa d'Artur Mas, després de dècades d'experiència en diverses conselleries de la Generalitat.

Torra va fer servir el debat de política general per enviar aquest missatge als Mossos: "La policia catalana ha de ser la garant de les llibertats civils i democràtiques. Té en el servei a la ciutadania el fet de fer prevaldre la justícia per sobre de la força i la venjança". "Segur que trobareu fets difícils de gestionar, però segur que us en sortireu. Recordeu sempre que per damunt de tot hi ha les llibertats civils i democràtiques", va destacar en el seu discurs d'obertura del debat.

2. Els efectes de la judicialització

Una de les complicacions amb la qual s'ha trobat el cos és la tensió -o el descrèdit, en funció de l'interlocutor- arran de la judicialització per l'1-O. Diversos comandaments i comissaris estan sent investigats per jutjats d'arreu del territori a instàncies de la Fiscalia i, malgrat que en la majoria de casos s'estan arxivant les causes, l'epicentre judicial es troba encara molt vigent al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional. 

Les acusacions del judici de l'1-O mantenien -i així ho ratificaven les seves conclusions- que els Mossos actuaven de forma coordinada amb el Govern com a "cos policial armat" que "acataria exclusivament les seves instruccions". Una situació que tant Josep Lluís Trapero com també Ferran López van voler desmentir en la seva declaració com a testimonis. Durant l'interrogatori al major, va assegurar que els Mossos havien advertit el Govern que durant l'1-O hi hauria "problemes d'ordre públic i de seguretat". També va indicar -com més tard ho van afirmar altres càrrecs policials-, que els agents havien donat compliment a totes les ordres judicials, fins al punt de tenir un dispositiu preparat per detenir Carles Puigdemont el 27 d'octubre


Després del procés al Suprem -vist per a sentència des del 12 de juny- començarà el judici a l'Audiència contra Trapero, l'exsecretari general d'Interior César Puig, l'exdirector del cos Pere Soler i la intendent Teresa Laplana. La data escollida és el 20 de gener. L'estratègia de col·locar Sallent al capdavant del cos responia també a la necessitat d'apaivagar tensions durant aquest procés judicial. L'actual comissari en cap, encara que és considerat proper al Govern, manté bones relacions amb els estaments judicials i polítics de Madrid i tindrà per objectiu traçar "ponts" de diàleg i col·laboració.

3. La difícil gestió dels desordres públics

El paper dels Mossos en determinades manifestacions unionistes durant la tardor del 2018 ha col·locat el cos a l'ull de l'huracà. Va ser el cas de les mobilitzacions del sindicat ultra Jusapol i el col·lectiu independentista Arran fa un any, en ple centre de Barcelona, o bé dels aldarulls davant del Parlament durant la primera commemoració de l'1-O. En aquest cas, alguns manifestants van arribar fins a la porta de la cambra i es va fer evident una manca d'efectius. Són unes imatges que no van agradar a Presidència i que van afectar especialment l'ànim de Torra, atent a què passa als Mossos.

L'actuació contra militants independentistes que protestaven contra concentracions d'extrema dreta, la tardor de l'any passat, va posar els Mossos en qüestió

El comportament professional de la policia també es va posar en entredit el mes de desembre passat arran de les càrregues a Girona i Terrassa contra col·lectius antifeixistes que protestaven per les mobilitzacions de Vox. L'enduriment de les accions de la policia catalana contra col·lectius independentistes es va pronunciar amb les acusacions del govern espanyol per la suposada "inacció" dels Mossos amb els CDR. La detenció de membres d'aquest col·lectiu ha causat impacte en els últimes dies.

4. Xoc amb Presidència

Les imatges de càrregues dels Mossos contra manifestants independentistes no van agradar gens a Palau a finals del 2018. Torra va convocar Buch a una reunió per valorar el dispositiu policial en un ambient de mala maror: el president -i el seu nucli dur- exigien canvis immediats al cos per tancar la polèmica. Els relleus es van ajornar unes quantes setmanes, però van afectar bona part dels principals comandaments. En públic, però, el conseller va mostrar-se conciliador: "Ni el president va tenir una ingerència política vers els Mossos, ni em va donar cap ultimàtum. Els puc confirmar que en cap cas el cos va tenir ingerències polítiques", va assegurar al Parlament el 12 de desembre.


Fonts del Departament, amb el pas dels mesos, recalquen que es van viure "episodis de tensió" entre Interior i l'equip més proper a Torra, que més tard es van reproduir pels llaços grocs en edificis públics. Abans que arrenqués el cicle electoral de les espanyoles, municipals i europees, el nom de Buch apareixia en les travesses per sortir del Govern en direcció al lideratge orgànic de les sigles de Junts per Catalunya (JxCat), una possibilitat que es manté ferma. S'ha arribat a oferir públicament.

5. La retirada de llaços grocs

Un altre episodi de qüestionament dels Mossos el va protagonitzar la Fiscalia Superior de Catalunya l'agost del 2018, quan va obrir diligències contra el cos policial català per esclarir si els agents de la policia catalana havien actuat correctament a l'hora d'identificar diverses persones que retiraven llaços grocs de la via pública al Baix Camp i la Ribera d'Ebre. En aquell moment, la pressió de Ciutadans -Albert Rivera es va desplaçar a Barcelona per treure simbologia a favor de la llibertat dels presos envoltat de càmeres- era molt alta i va tornar a situar els Mossos a l'epicentre.

La setmana passada, els Mossos van ordenar a treballadors de la Generalitat que retiressin la pancarta amb el llaç groc de Palau

El fiscal va demanar explicacions al llavors comissari en cap, Miquel Esquius, que va haver de remetre un informe amb les pautes d'actuació seguides pels agents en relació a la retirada de símbols partidistes. Finalment, quatre mesos després, el ministeri públic va decidir arxivar el cas. Ja en precampanya electoral del 28-A, els llaços grocs van tornar a ser objecte de polèmica. Les ordres judicials per retirar la simbologia va fer que la policia entrés a diverses conselleries i escoles per comprovar que els llaços ja no hi eren, en compliment d'allò establert per la Junta Electoral Central.

L'última situació s'ha produït fa tan sols uns dies. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar als Mossos retirar la pancarta del llaç groc del Palau de la Generalitat, i la policia catalana va traslladar aquesta directriu a uns treballadors que la van executar. Poca estona després, Lluís Llach, Sílvia Bel, Antonio Baños i Teresa Casals van tornar penjar la pancarta a favor de la llibertat d'expressió que ja formava part del paisatge a Palau en el període electoral entre el març i el juny.

6. La complicada conciliació amb Ada Colau

La relació amb l'Ajuntament ha estat tibant des que Buch va arribar a la conselleria. L'alcaldessa en funcions, que ha vist com els delictes creixien més d'un 20% durant el seu mandat, ha demanat amb insistència que s'augmentés la presència de Mossos a la capital catalana. La primavera passada, per carta, Colau va insistir en la demanda de disposar de més agents de la policia catalana i va recordar que les jubilacions no es cobreixen des de fa deu anys. A més, va insistir en el compromís dels Mossos per formar part del pla de xoc contra el repunt de delictes contra el patrimoni a Ciutat Vella i va assenyalar que els últims mesos l'Ajuntament ha rebut queixes dels veïns per la "reducció de la presència" de Mossos d'Esquadra i la "demora" en les respostes.


Buch va negar la situació i, també per carta, va recalcar que l'activitat de la policia catalana s'havia incrementat a Barcelona. La situació no és precisament nova: el 14 de setembre de l'any passat, el conseller i l'alcaldessa ja es van enfrontar per la gestió de la seguretat i van donar versions contraposades després d'una reunió bilateral. Interior és la conselleria més complicada del Govern, com es vaticinava en cercles propers a l'executiu mentre s'estava confegint, i aquests mesos ho han acabat demostrant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació