1 d'octubre, el que en queda

La política ha d'oferir objectius que puguin ser entesos dins i fora del país, realitzables i amb sentit. L'1-O era això. Avui també són notícies la vaga general, la crisi dels Mossos, el Festival de Sitges, els convidats de l'Ecuestre, el Brusi i Aurora Picornell

01 d'octubre del 2019
Actualitzat a les 6:25h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'1 d'octubre. Un dia que durarà anys. I avui ja en fa dos i a NacióDigital ho estem seguint al minut i per tot el territori. S'hi arriba, però, amb una sensació de desconcert polític, amb una repressió que no s'atura i opta per criminalitzar sense miraments el moviment, i en plena espera d'una sentència del Tribunal Suprem que escalfarà encara més els ànims. El moment no és fàcil i, dos anys després, l'independentisme encara no ha digerit el trasbals emocional que va significar que l'Estat usés la violència per frenar el dret a decidir i que s'esfumés la promesa del Govern de Puigdemont i Junqueras de convertir en "efectiu" aquell referèndum.

No ho va ser. Perquè no va votar prou gent i, sobretot, perquè l'Estat va impedir que es fes amb les garanties necessàries que haurien permès buscar un reconeixement legitimador que Madrid es negava a donar. L'1-O marca, però, un punt de no retorn. A les forces independentistes els costa sumar més partidaris i oferir horitzons, però no hi ha cap indici que perdin suport, malgrat tot. La reivindicació d'una solució democràtica que inclogui la possibilitat d'esdevenir estat ja no caurà de l'agenda. Qui pensés que amb porres, togues, guerra bruta i negatives constants els independentistes ho deixarien córrer o demanarien "perdó" per intentar-ho, s'equivocava. Del tot. La gent insistirà amb protestes, amb vagues i amb desobediència si cal.

Queda això i també dues constatacions. La primera és que l'Estat, si més no a curt o mitjà termini i mentre la correlació de forces sigui similar, no negociarà. No té cap urgència ni cap incentiu per a fer-ho. Pedro Sánchez no vol aplicar el 155 com sí ho volen el PP, Cs i Vox. Però comparteix amb ells que la unitat d'Espanya és innegociable. I Podem, que podia esquerdar el mur, no té una perspectiva precisament bona de cara al 10-N. La segona constatació és conseqüència de la primera i esdevé ben visible cada cop que l'Estat incrementa la pressió: el moviment independentista corre risc de col·lapse. Les jugades mestres i les ocurrències populistes tenen cada dia menys recorregut i ara la política ha de ser capaç d'oferir objectius que puguin ser entesos dins i fora del país, que siguin realitzables, i que tinguin sentit. L'1-O era això.
 

Avui no et perdis

»Crònica: La commemoració del segon aniversari de l'1-O s'enverina pel relat de la violència; per Oriol March.

»GUIA Mobilitzacions i actes institucionals pel segon aniversari de l'1-O.

»Els cinc vídeos de la violència policial que han quedat gravats a la memòria de tots; per Carles Bellsolà.

»Convocada una vaga general l'11 d'octubre.

»Montserrat s'il·lumina en la vigília del segon aniversari de l'1-O; per Pere Fontanals.

»Què implica la llei de seguretat nacional que demana aplicar el PP?; per Sergi Ambudio.

»Opinió: «La llavor de la llibertat»; per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

»Opinió: «Prendre la iniciativa»; per Pere Aragonès.

»Opinió: «Excepcionalitats»; per Jaume Barberà.

»Opinió: «Què queda de l'1 d'octubre»; per Maria Vila.

»
La inestabilitat continua instal·lada als Mossos a les portes de la sentència; per Aida Morales i Oriol March.

»Les 10 pel·lícules imprescindibles del Festival de Cinema de Sitges 2019; per Elvira Vilardell.

 

 El passadís

El Círculo Ecuestre prepara un acte per debatre sobre com els mitjans de comunicació analitzen l'actualitat política. Per esplaiar-se sobre el tema han convidat per aquest dimecres, 2 d'octubre, el director de l'Abc, Bieito Rubido. Volen donar a l'acte, amb dinar inclòs, la major projecció malgrat la irrellevància d'aquest diari a Catalunya i per això el presentador serà el president del club, Alfonso Maristany. Un honor que es dona només als convidats més especials, en aquest cas el director del diari monàrquic, que aquest dissabte assegurava en una portada delirant que Torra estava darrere de les accions dels CDR. Rubido serà a l'Ecuestre l'endemà de l'1-O. Un dia en què el Círculo no té anunciat cap acte.

Vist i llegit

No tots els canvis en els hàbits de consum van en contra de la indústria cultural. El govern espanyol ha volgut combatre la pirateria amb lleis, quan les noves tecnologies han tingut la resposta. A El País ahir explicaven que l'arribada i èxit de les plataformes d'streaming ha reduït considerablement la pirateria, tant en cine i sèries com en música. Ho explicava en un article a partir d'una enquesta del ministeri de Cultura J.A. Aunión.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1792 va sortir al carrer el primer número del Diari de Barcelona. El rotatiu va néixer com un recull d'informacions portuàries, militars, meteorològiques i comercials i, durant el segle XIX, sobretot a partir del fet que la família Brusi en va adquirir la propietat, el diari es va convertir en el més influent de la ciutat sent la referència dels burgesos de la ciutat. La Vanguardia, nascuda als anys 80 del segle XIX, li va acabar prenent protagonisme i durant el segle XX el Brusi (així se'l coneixia) es va anar esllanguint. Durant la guerra va ser el portaveu d'Estat Català i en la seva etapa final va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona. Va deixar-se de publicar en paper el 1993 i a la xarxa el 2009. En aquest reportatge us vam atansar a la seva història.

 L'aniversari

L'1 d'octubre de 1912 va néixer a la ciutat de Palma la sindicalista i política Aurora Picornell, d'ideologia feminista i comunista. És una de les icones de l'esquerra balear i va dur a terme la seva activitat política a les Illes però també a València. Els feixistes la van fer afusellar el 1937 després que fos detinguda el 19 de juliol (el cop d'estat va triomfar ràpidament a Mallorca) i empresonada uns mesos. Picornell ha rebut nombrosos homenatges a la seva ciutat. La seva família també va ser durament reprimida i ella va ser executada amb altres militants d'esquerres. Se les recorda com les Roges del Molinar. Aquí podeu veure un homenatge que se'ls va fer a Porreres en el setantè aniversari de l'afusellament.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per subscriure-t'hi