Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Barcelona: símbols

L’Ajuntament de Barcelona insta Endesa a condonar els deutes per pobresa energètica

El ple municipal demana a la Generalitat que lideri la lluita contra els talls de subministrament a les famílies vulnerables

per Andreu Merino, Ajuntament de Barcelona, 30 de setembre de 2019 a les 13:37 |
Una imatge del ple municipal | Ajuntament de Barcelona
El ple municipal de Barcelona ha aprovat una declaració institucional en defensa de la llei 24/2015, ja plenament vigent després que el govern espanyol aixequés el recurs presentat al Tribunal Constitucional, i que preveu mesures contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica.

El text de la declaració relata que Endesa i altres companyies elèctriques han enviat cartes a ajuntaments catalans on “amenacen” amb tallar subministraments a famílies en situació de vulnerabilitat que acumulen deutes si les administracions no assumeixen la meitat d’aquest deute abans de l’1 d’octubre. “No tolerarem l’amenaça de privar d’un dret bàsic a les persones més vulnerables d’aquest país”, diu la declaració.


El text exigeix a Endesa i tota la resta de companyies a condonar els deutes acumulats des del 2015, quan va ser aprovada la llei al Parlament. També insta la Generalitat a liderar la defensa dels drets energètics.

Els únics grups que no ha donat suport a la declaració han estat Ciutadans i Barcelona pel Canvi. La regidora del patit taronja Maria Magdalena Barceló ha argumentat que ha de ser responsabilitat de les administracions i no de les empreses evitar els talls de subministrament i ha instat l'Ajuntament a treballar per aconseguir un conveni que determini quina part del deute ha d'assumir cada part. "Hem de seure i negociar, no culpabilitzar es altres", ha etzibat.

Obrir expedients "massivament"

L'alcaldessa, Ada Colau, ha explicat que l'Ajuntament ja s'ha reunit amb Endesa i ha transmès a l'empresa que considera "inacceptable" el "to amenaçador" utilitzat per la companyia en la cata enviada al consistori. Colau ha avisat que si Endesa talla els subministraments a les famílies vulnerables estarà incomplint la llei 24/2015 i ha assegurat que si això es produeix l'Ajuntament obrirà expedients "massivament" a l'empresa.


El president del grup d'ERC, Ernest Maragall, ha qualificat el conflicte com un pols entre "poder democràtic i econòmic" i ha assegurat que el seu partit està disposat a sostenir-lo. 

Des del PSC, el tinent d'alcaldia Jaume Collboni ha instat les empreses energètiques a "corresponsabilitzar-se" de la situació que pateixen les famílies vulnerables, com desenes d'ajuntaments catalans van fer des de l'inici de la crisi. "És inadmissible el to bel·ligerant cap a les institucions", ha dit, en referència a la carta d'Endesa a l'Ajuntament.

La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, s'ha expressat en termes similars i ha qualificat d'"intolerable" el contingut de la missiva. "Endesa pensa que pot fer xantatge als ciutadans vulnerables i a les institucions", ha assegurat. 

Des del PP, Josep Bou ha instat Endesa i la resta d'energètiques a complir la llei i "tenir cor". "Han d'assumir la realitat que hi ha gent en situació límit", ha afirmat.

Els representants dels grups municipals que han donat suport a la declaració han comparegut després del ple municipal acompanyats de la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano. La portaveu ha animat la resta de municipis catalans que segueixin els passos de Barcelona. L'APE és impulsora de la declració i ja ha aconseguit que ciutats com Terrassa l'aprovin.

Aquest dilluns acaba el termini marcat per Endesa perquè les administracions locals paguin el 50% dels deutes per pobresa energètica. Si ho fa, Colau ja ha avisat amb l'obertura d'expedients sancionadors.  

Punts d'informació pel Brexit

El tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Collboni ha anunciat que el consistori, en coordinació amb la Generalitat, preveu obrir dos punts d'informació per a empreses i ciutadans afectats per la possible materialització del Brexit, l'adeu del Regne Unit a la Unió Europea.

Tal com va explicar NacióDigital, Barcelona pel Canvi ha demanat moviments a Colau per intentar atreure a Barcelona empreses que fugin del Brexit. En el ple municipal d'aquest dilluns, la regidora Parera ha transmès la petició al govern municipal i Collboni ha estat l'encarregat de respondre. 

El tinent d'alcaldia ha explicat que l'Ajuntament ja ha incrementat la seva presència en fires i trobades econòmiques per intentar fer realitat aquest objectiu, sobretot pel que fa a la captació d'start ups i companyies petites i mitjanes. "Hem de ser realistes", ha dit Collboni.

A banda de la presència de la ciutat a l'exterior, els dos punts d'atenció preveuen assessorar els 30.000 ciutadans britànics que viuen a Barcelona i aquelles empreses de capital britànic o mixte que operen a la capital catalana. 

Sense retrat del rei

El saló de plens de l'Ajuntament de Barcelona no lluirà, de moment, cap símbol monàrquic. El PP ha presentat una proposta perquè el consistori pengi un retrat del rei Felip VI al Saló Carles Pi i Sunyer, que ha rebut el suport de Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PSC. Barcelona en Comú, ERC i JxCat s'hi han oposat i la suma de 25 regidors dels tres grups ha bloquejat la iniciativa presentada pel regidor Josep Bou.

Bou ha argumentat que la llei obliga a exhibir el símbol al saló de plens i ha mostrat un retrat des del seu seient a l'hemicicle. "Parlem de procediment, no d'ideologies. Hem de normalitzar Barcelona", ha argumentat el regidor, que ha forçat que la proposta es votés de manera nominal. 

L'Ajuntament va retirar un bust del rei Joan Carles I a l'inici del passat mandat però el Jutjat contenciós administratiu número 3 de Barcelona va estimar el recurs presentat per la delegació del govern espanyol a Catalunya, obligant l'Ajuntament a col·locar un retrat de Felip VI. La sentència, però, no és ferma perquè el consistori va presentar un recurs al TSJC, que encara no s'ha pronunciat.

En aquest context, el debat entre els grups s'ha estructurat entre els que recorden que el Reglament Orgànic Municipal (ROM) estableix que és el ple qui decideix els símbols del saló i els que veuen el Reglament d'Organització i Funcionament (ROF, d'àmbit estatal) com una normativa superior al ROM.

Aquest ha estat l'argument de Ciutadans. La seva regidora María Luz Guilarte ha acusat l'alcaldessa, Ada Colau, de comportar-se de forma "indigna" i saltar-se "la llei de símbols i banderes". Des de Barcelona pel Canvi, Eva Parera ha demanat el compliment de la sentència judicial, encara que no sigui ferma, i en la mateixa línia s'ha expressat la tinent d'alcaldia Laia Bonet (PSC). 

Per part dels grups que s'hi han oposat, el tinent d'alcaldia Jordi Martí (Barcelona en Comú) ha recordat que el ple va decidir que fos el ROM qui regulés la presència de símbols i ha defensat les "conviccions republicanes" del seu grup per justificar el vot.

Elisenda Alamany (ERC) ha criticat que la prioritat del PP sigui "rendir honors a la monarquia" i ha acusat Bou d'"embolicar-se amb la bandera per tapar la corrupció i els privilegis". El regidor de JxCat Ferran Mascarell també ha expressat el rebuig del seu grup a les "intencions partidistes" del PP i ha recordat que el ple municipal té competència per definir la política de símbols de l'Ajuntament.


La gestió directa del Port Olímpic, més a prop

El ple municipal de Barcelona ha aprovat aquest dilluns l'últim tràmit perquè la Generalitat traspassi a l'Ajuntament la gestió directa del Pot Olímpic. Tots els grups han votat favorablement a un traspàs que podria canviar radicalment els usos urbanístics del front marítim barceloní.

La voluntat del govern municipal és reduir el pes l'oci nocturn al Port Olímpic, encara amb més motiu després que durant aquest estiu les discoteques han estat escenaris de baralles i fins i tot d'homicidis. A l'agost, el tinent d'alcaldia de Seguretat i Prevenció, Albert Batlle, ja va avisar que l'objectiu és "acabar amb l'oci nocturn actual".
 
El Moll de Marina es convertirà en un espai de vianants. Foto: Ajuntament de Barcelona

Els propietaris de les discoteques, però, no ho posaran fàcil. De fet, només un dels 26 titulars dels espais d'oci que hi ha a la zona es va presentar a la reunió amb Batlle a l'agost, quan l'Ajuntament va abordar el reforç policial al front marítim i també el futur de la zona del Port Olímpic.

Ara el consistori preveu que la transformació del port comenci a finals d'any i sigui una realitat el 2022. Els principals canvis que es preveuen és incrementar fins als 8.000 metres quadrats l'espai públic obert als veïns, crear noves zones de passeig, disposar d'espais destinats a l'esport i fer que el front marítim s'integri a la trama urbana. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació