Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

Què implica la llei de seguretat nacional que demana aplicar el PP?

El procediment és més senzill que amb l'article 155 perquè no precisa de cap tràmit parlamentari

per Sergi Ambudio, 30 de setembre de 2019 a les 18:05 |
Operatiu de la Guàrdia Civil contra els CDR a Sabadell. | Juanma Peláez
"Avui s'ha creuat una línia vermella". Aquest és l'argument que ha esgrimit -des de Barcelona- el PP de Pablo Casado per exigir a Pedro Sánchez que apliqui la llei de seguretat nacional. Els populars demanen així engegar un altre dels mecanismes que té l'Estat per sotmetre l'autonomia catalana. 

L'aplicació d'aquesta llei, igual que amb l'article 155 en el seu moment, obriria un escenari d'excepcionalitat, ja que seria la primera vegada que entraria en vigor. Ja va estar sobre la taula del consell de ministres durant la tardor del 2017, però finalment la Moncloa va acabar optant per la suspensió de l'autogovern de Catalunya per la via de la Constitució. Què cal perquè la llei que abandera Casado tiri endavant? Pot implicar la mobilització de l'exèrcit a Catalunya? Què la diferencia del 155?


Quin és l'objectiu de la llei?

Protegir la "llibertat i benestar dels ciutadans" i garantir la defensa d'Espanya i dels seus "principis i valors constitucionals". És aquest darrer element, detallat en l'article 3, al qual s'acull Casado per pressionar Sánchez. El text també fa referència a la col·laboració de l'Estat amb altres països per contribuir a la "seguretat internacional".


Quan es va aprovar?

Es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 28 de setembre del 2015, sota el mandat de Mariano Rajoy i amb l'actual president del PP com a flamant vicesecretari general de comunicació. El Congrés dels Diputats va aprovar el text amb els vots del PP, el PSOE i UPyD. ERC, PNB, UDC i CDC van votar-hi en contra.


Què cal per aplicar-la?

El procediment és més senzill que amb l'article 155 perquè no precisa de cap tràmit parlamentari. Només cal que el govern redacti un reial decret en el qual detalli l'abast de la crisi i la seva duració, el territori "afectat", i les mesures necessàries per assolir l'objectiu.

En què es diferencia del 155?

L'article 155 està pensat i redactat expressament per fer front a "conflictes territorials", com el de Catalunya. La llei de seguretat nacional, en canvi, si bé també pot incloure aquest supòsit, és molt més àmplia i està prevista per abastir altres tipus d'emergències, com podria ser les climàtiques o, fins i tot, un conflicte armat amb un altre país.

Aquesta figura s'afegeix als estats d'alarma, setge i excepció que recull la Constitució en l'article 116 com a vies per a restaurar l'ordre públic. A diferència d'aquests, però, la llei que vol aplicar Casado a Catalunya no podria implicar en cap cas la suspensió de drets i llibertats fonamentals, com la inviolabilitat del domicili o la llibertat de reunió i vaga.

Què implica?

La llei atorga al president tota l'autoritat i exigeix a la comunitat autònoma afectada la màxima cooperació i coordinació amb l'Estat. Aquesta estarà obligada a mobilitzar tots els mitjans "materials i humans" que es requereixin.

Sánchez només hauria de nomenar una "autoritat funcional" i assumiria directament el control total de l'àmbit competencial de la Generalitat que calgués, com podrien ser els Mossos d'Esquadra. Com ja va passar amb el 155, el govern espanyol podria encapçalar el comandament directe de la policia catalana rellevant i substituint els actuals responsables. El Tribunal Constitucional ja va dictaminar -a instàncies d'un recurs de la Generalitat- que la llei no envaeix competències autonòmiques.

Pot comportar la mobilització de l'exèrcit?

El redactat de la llei és prou obert i ambigu. L'article 21, però, dictamina que l'ens encarregat de dirigir i planificar les accions per restaurar la seguretat serà el Consell de Seguretat Nacional, compost -entre altres- pel Ministeri de Defensa, sobre el qual recauen les competències de les forces armades.

Què es considera contrari a la seguretat nacional?

La llei no és gens específica en aquest aspecte. L'article 23 del text, destinat a definir les "situacions d'interès" per aplicar-la, parla d'aquelles situacions en què "per la gravetat dels seus efectes i la dimensió, urgència i transversalitat" requereixi la "coordinació reforçada" de les autoritats.

Precisament, els motius que podria tenir el govern espanyol per aplicar la llei van ser objecte de debat al Suprem durant el judici de l'1-O. Les defenses van fer-hi referència entre els arguments per desmuntar el delicte de rebel·lió. Per què? Perquè, segons el seu parer, resulta paradoxal que, si els acusats pretenien declarar la independència per via de la violència, el govern de Rajoy no recorregués immediatament a la llei de seguretat nacional per declarar una situació de crisi estatal.

Consulteu, a continuació, el text íntegre de la llei de seguretat nacional que recull el BOE

Llei de seguretat nacional by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació