Presidenta Roldán

De Ciutadans no se n'espera res constructiu. Només bronca. El 10-N podrien aconseguir el que no obtindran al Parlament. Avui també són notícia una altra votació ajustada a la CUP, els Lara, l'Estatut del Parlament i el mític Llàtzer Escarceller

30 de setembre del 2019
Actualitzat a les 9:57h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'executiva de Ciutadans es reunirà avui a Madrid i acceptarà una proposta -ja cuinada des de dalt- de Lorena Roldán per presentar una moció de censura contra Quim Torra que, en cas de prosperar, la duria a Palau. Inés Arrimadas no es va atrevir, després de guanyar les eleccions del 21-D, a sotmetre's a la investidura perquè estava condemnada al fracàs malgrat que li ho demanaven a Madrid després d’acomboiar-la en campanya. I fins que va marxar fa uns mesos al Congrés tampoc va contemplar una moció de censura. Fa uns dies el PP demanava a la formació taronja activar aquest mecanisme per fer fora Torra, però també els van dir que no.

Ara, però, les coses són diferents. La cap de l'oposició i el seu partit no passen un moment dolç. Les enquestes del 10-N els són adverses i la perspectiva per les eleccions al Parlament, que s'esperen d’aquí a uns mesos, són encara pitjors. Cal bronca i tibar la situació ara que la temperatura puja gràcies al Suprem i la duresa de la repressió. Encara que sigui amb mitges veritats (o mentides) com ara que Torra està darrere suposades operacions violentes dels CDR.

La crispació i el nul rigor són l’especialitat de Ciutadans i no importa el fet que només el PP a molt estirar estigui disposat a seguir la dinàmica de confrontació de Roldán. Ni tan sols Societat Civil Catalana sembla ja estar-hi disposada. Pablo Casado vol que la seva campanya vagi més de governabilitat i economia que no pas de Catalunya. Així, Albert Rivera vol ocupar tot l’espai pressionant per un nou 155. I per això li quadra la moció de censura.

Roldán no té cap possibilitat d’èxit i busca ajudar a la campanya de Rivera i edificar el seu lideratge. No n’espereu -tampoc podíeu fer-ho amb Arrimadas- cap proposta útil per desfer el nus en el qual estan instal·lades tant la política catalana com l’espanyola o aprofundir el respecte a la voluntat popular. Això importa més aviat poc. Roldán no serà presidenta, però si el 10-N Cs suma amb el PSOE són la primera opció de Sánchez. Potser ens la trobarem aleshores a ella, a Rivera i a Arrimadas decidint què ha de fer la Generalitat (si és que n'hi ha).

En relació amb el 10-N, el mapa ha quedat clar aquesta setmana amb Íñigo Errejón impulsant, amb molts suports mediàtics, la seva candidatura. Comença a inquietar a Pedro Sánchez que, com Artur Mas el 2012, ha forçat eleccions esperant "una gran majoria" per fer i desfer. No només no se'n va sortir sinó que va perdre 12 dels 62 escons que tenia.

A Catalunya, la gran novetat és la decisió de la CUP de presentar-se. Fent-ho ha fet innecessari el nou Front Republicà que Poble Lliure tenia a punt i que havia d'encapçalar Mireia Boya en lloc d'Albano Dante Fachin. Aquest ha intentat fins a darrera hora un front sobiranista ampli que només els postconvergents contemplaven malgrat que els objectius i la utilitat de l’empresa no estaven clars. La CUP es presentarà sola a Madrid, competirà amb ERC, JxCat i Primàries i, sens dubte, que ajudarà a mobilitzar tot l’independentisme, que a l'abril ja va aconseguir uns grans resultats.
 

Avui no et perdis

»El mandat minvant de l'1 d'octubre; per Oriol March.

»Sánchez branda l'espantall del 155 en l'arrencada de la precampanya a Catalunya; per Sara González.

»Anàlisi: Iglesias-Errejón: elogi del que podria haver estat; per Joan Serra Carné.

»La Veu de Nació: «Condemnar la violència»; per Germà Capdevila.

»Opinió: «La violència»; per Jordi Muñoz.

»Opinió: «Contrapès»; per Montserrat Tura.

»Entrevista a Fernando Sánchez Costa (SCC): «L'amnistia és un concepte del passat i no té sentit ara»; per Pep Martí.

»#els50noms: Els Lara, els prínceps destronats de Planeta; per Pep Martí i Miquel Macià.

»Entrevista a Marc Giró: «El gran problema de Ciutadans és que són molt mals actors»; per Sergi Ambudio.

»La PocModerna surt de mare: «Compartir la pèrdua»; per Elisenda Soriguera.

 

 El passadís

La decisió de la CUP ha marcat, com deia, el cap de setmana. El darrer cop que vam estar tan pendents dels anticapitalistes va ser quan havien d’investir o no Artur Mas. I a l'assemblea van empatar en una situació que va aixecar tota mena de suspicàcies. Dissabte, a la reunió del Consell Polític a Barcelona, no podia passar perquè eren 59 els dirigents que hi assistien i decidien. Però la votació sobre el 10-N va quedar més igualada impossible: 30 a favor de presentar-se, entre ells els afins a Poble Lliure; i 29 en contra, liderats per Endavant, que volia fer campanya per l’abstenció.

Vist i llegit

El periodista Ramon Aymerich es preguntava en la seva opinió ahir a La Vanguardia"Per què odien tant a Greta Thunberg?". Recordava que l'adolescent que alerta dels efectes del canvi climàtic i denuncia sense pèls a la llengua els seus responsables té molts haters i que li busquen les pessigolles arreu. Després de recordar l'oportunitat perduda dels 80 per reconduir la situació i constatar que potser ara ja fem tard, Aymerich arribava a una conclusió, simple però certa, de per què no poden amb l'adolescent: "Perquè no suporten que digui la veritat".

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta d'Estatut encara vigent amb els vots de CiU, PSC, ERC i ICV (el 90% dels diputats) i després de mesos de treballs i complicats acords. La proposta reconeixia Catalunya com a nació i li donava amplis poders en temes com la fiscalitat. A Madrid es va retallar brutalment al Congrés després del pacte Mas-Zapatero i es va acabar de retallar, un cop votat en referèndum, al Tribunal Constitucional. Així ho van explicar a TVE, on ja donaven a entendre per on vindrien els problemes. Val la pena veure-ho, amb entrevista inclosa a Pasqual Maragall.

 L'aniversari

Tal dia com avui de l'any 1914 va néixer a Ribes de Freser, al Ripollès, l'actor Llàtzer Escarceller, que va morir a Barcelona el 2010. Escarceller, molt popular, es va especialitzar a partir dels 70 en teatre, cinema i televisió i més en concret en papers còmics a sèries com Makinavaja o a Filiprim. De jove havia estat militant anarquista. Així el va recordar TV3 a Divendres quan va morir.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per subscriure-t'hi