Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

eleccions espanyoles 10-N

Ni «montapollos» ni «pagafantes» a Gavà

Miquel Iceta promou a la Festa de la Rosa, termòmetre de l'estat d'ànim socialista, l'antídot per desbrossar el camí del 10-N

per Sara González , Gavà, 29 de setembre de 2019 a les 16:20 |
Els militants socialistes, a la Festa de la Rosa de Gavà durant la intervenció de Pedro Sánchez | ACN
Està preocupat i molt. Amb la truita enforquillada en alt, maleeix "el coletas" per haver-los abocat a una repetició electoral i manifesta la seva por: "I si la gent es queda a casa?". Jubilat militant socialista de l'àrea metropolitana, resumeix un dels grans hits de sobretaula a la Festa de la Rosa de Gavà. "Guanya segur, com no ha de guanyar?", li replica una altra comensal d'una llarga taula que s'ha convertit en una autèntica competició culinària: des de migas a xoriço extremeny, des de botifarres a paelles. Tres dècades fa ja que les bases del PSC acampen cada setembre a la Pineda d'aquesta ciutat del Baix Llobregat per arrencar el curs polític i retre homenatge al seus dirigents. 

La Festa de la Rosa és sempre un termòmetre de l'estat d'ànim socialista. "Bodas, bautizos y comuniones", diuen els cartells promocionals de la pineda. I realment, aquests pins n'han vist passat de tots colors: estrenes, governs, oposicions i estranyes aliances també. Fa tres anys, Miquel Iceta i la militància s'esgargamellaven per demanar a Pedro Sánchez que, "per Déu", resistís i no facilités la investidura de Mariano Rajoy. Fa dos, es tancava files amb els populars per frenar l'1-O i aplicar el 155, però es donava per impossible el retorn a la Moncloa. I l'any passat, els líders socialistes passejaven triomfants traient pit de tornar a estar al capdavant del govern espanyol. Enguany, aguanten la respiració a l'espera del resultat de la nova jugada de risc de Sánchez.


"I ara només ens faltava Errejón"

"Gràcies, Pedro, per haver convocat aquestes eleccions", diu aquesta vegada a Iceta. Els militants, ho vegin més o menys clar, aplaudeixen. El líder del PSC s'explica: "Abans que un mal govern, fràgil i inestable, que la gent decideixi". Fora els micròfons, algun dirigent admet que la preocupació també s'ha encomanat al partit. "I ara només ens faltava Errejón. A Catalunya no es presentarà, oi?", pregunten al seu interlocutor en el que gairebé sembla un prec. Perquè clar, si Més País trobés in extremis un candidat -per ara no se'n surt-, els comuns quedarien afectats, però també un PSC que aspira a guanyar -aquest cop sí- les eleccions espanyoles a Catalunya. 

 
Si la Moncloa té els seus estadistes, els socialistes catalans també. Tenen una intuïció: "La mobilització independentista s'està desinflant". Però també admeten una incertesa: "Ai la sentència...". En tot cas, Iceta té ben identificat on està el vot fronter del PSC. Pel flanc dret, amb Ciutadans. Pel franc esquerre, amb els comuns. I no ha dubtat posar-los nom des de l'escenari.


Al partit taronja l'ha rebatejat com els "montapollos". Els de la bronca del Parlament acusant a crits la bancada independentista de donar suport a "terroristes", els que, quan veuen una batussa, s'hi afegeixen en lloc de contribuir a la calma. Al partit d'Ada Colau -amb qui, per cert, governen a Barcelona-, els ha anomenat "pagafantes". Per, segons Iceta, no ser capaços de dir el que pensen per por a enfadar votants independentistes.

El poema de la Brigit

Per guanyar a Catalunya, Iceta fa el que faci falta. També fotos. Aquest any, la militància vol retratar-se amb la segona presidenta del Congrés més breu -Patxi López la va superar per 11 dies-. Pocs flaixos vol aquesta vegada Sánchez, que ha entrat encapsulat quasi directament a l'escenari i ha marxat interactuant només de lluny als que l'aclamaven tanques enllà. "I Jaume Collboni, on està? Per què no parla aquest any?", es pregunta una militant. Al seu costat, la Brigit allarga a un periodista un paper amb un poema per a Iceta.

El primer secretari, el recita només trepitjar l'escenari. "Hago un llamamiento con el corazón en las manos. No podemos dejar el gobierno en manos del PP, Vox y Ciudadanos". Vers amb rima inclosa. El líder del PSC, proclama a crits l'antídot per desbrossar el camí del 10-N i evitar aquest escenari que planteja la Brigit i que esgarrifa tant la Pineda de Gavà que fa pansir les roses de la festa: "Ni montapollos ni pagafantes". 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació